Respira... 1, 2, 3
Ja hem superat les 2 setmanes a l'exili i confinament. I el que ens queda! ...
Per sort o per desgràcia treballem a la sanitat, cosa que ens fa imprescindibles, i això ens permet sortir de casa. Qui ho diria, que anar a treballar fos una via d'escapament!!!.
De moment hem anat fent canvis per alternar la feina amb estar a casa... i anem entomant el temporal com podem. Sembla que hem fet cuirassa i ens hem adaptat a treballar en condicions difícils, tot i que hi ha llocs que els ha tocat pitjor sort.
Amb el paquet del confinament, vam arribar al 28 de Març i el desacato del Roc va complir 3 anys. I pensar que aquest any volíem fer-li una festa d'aniversari...!!!
Doncs vam fer el que vam poder... pastís improvitzat, regals improvitzats, video-regals que t'emocionen... En petit comité, però ho vam celebrar... A més, un Rayo McQueen ho arregla tot 😀
Temps hi haurà per reunir-nos amb àvies, padrins, padrines, tiets, germanes, germans, nebots, amics... Que en els nostres cercles estiguem bé, ja és un tot un regal.
Com a mínim el nostre apocalipsi, aquesta setmana ens va donar una petita treva.
Com a mínim el nostre apocalipsi, aquesta setmana ens va donar una petita treva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada