Escapada a la Vall d'Aran: dia 4. La bassa d'Arres

Després de 3 dies, el cos ja anava sol. Això no són vacances, això és un entrenament del Kilian Jornet!...

La idea era "descansar" i vam anar  a fer un picnic a la Bassa d'Arres. Lloc tranquil, s'hi aparca al costat, s'hi respira aire pur a 1560 m. d'altitut... ideal per anar-hi a dinar i buscar granotes amb els nens.

L'entorn és idil.lic. Els nens busquen granotes petites, però no n'hi ha masses. Molts capgrossos, això si. Com que encara és aviat, i les informacions que tenim són que les Mines Victòria són a propet i el camí és fàcil, doncs anem xino-xano per fer gana.
El camí de bosc és preciós, però cony! que no ens diguin que és apte per canalla!, perquè portem 3 dies caminant i no estem per aquestos trotes! no ens enganyeu! 😀

El camí és de baixada fins arribar a les mines.  Com que la visita per dins, amb el casc i tota la parafernàlia no es podia fer pel Covid, ja ho haviem descartat. 

Un cop arribats a l'entrada principal, tocava triar. L'etern dil.lema... ruta circular o tornar pel mateix camí. I que vam triar? circular, clar 😏

El problema era que haviem baixat... o sigui que ara tocava pujar, i el camí que vam triar era més "curt"... o sigui, més pendent per les nostres cames.

Finalment, vam arribar de nou a la Bassa d'Arres...  Reventats, però vius... i amb gana. o sigui que a dinar i a buscar granotes.

Per la tarda, vam anar a un parc d'aquests de tirolines i circuits pels arbres, però com que els grans estavem baldats i els petits eren massa petits, els vam "deixar fer" al parc infantil una bona estona.