dissabte, 25 de juliol del 2020

Escapada a la Vall d'Aran : l'arribada (2a part)

Havent dinat i havent-me fotut la nata al riu... Hi havia 2 opcions: anar a descansar o anar a fer una excursió de tarda.









Com que som una mica massoquistes, vam anar cap al "bosc de Carlac". Segons havia llegit, era una excursió senzilla, apte x nens amb alguna pujadeta.

Arribant al poble de Bausén, s'inicia una ruta circular que et porta al bosc encantat. Primers passos amb un sol de justícia, i primeres baixes a l'expedició. Els "valents" seguim, amb l'esqué de trobar un parell de catxés.












Passat el poble, el cementiri i un arbre centenari que sembla sortit d'una postal ens indica el camí.

Una estoneta de caminar, i ens trobem el començament del bosc. Els catxés?  a propet, uns 2 kilòmetres... cosa fàcil 😏
Collons! tot el camí de pujada... tot sigui per trobar el catxé més al nord de Catalunya...
















I finalment vam trobar els catxés... amb els arbres vigilant-nos, i els bolets, els llimacs i la fageda acompanyant-nos tot el camí.
De tornada, baixada avall, que la merda corre... amb el genoll "tocat" per la caiguda al riu del matí, costa una miqueta més. Això si...la Berta va aguantar com una "jabata".











El campanar del poble, indica el final del camí de tornada. El primer dia de les nostres particulars vacances superat!  Reventats després d'haver dormit 4 hores, haver conduit 4 hores més, i haver caminat més d'11 km. ens mereixiem un sopar com deu mana, i un xarrupet de licor de Cassís... 😎


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada