Si el virus no ens hagués putejat les vacances, ja vaig dir en algun moment que aquest any tocava anar a la Selva Negra, a Alsàcia , a Baviera, a Europa-park, a Legoland, a Neuschwanstein...
però el destí ens ha portat a fer una escapadeta a la Vall d'Aran gràcies a la Neus i el Lander. La Meri no ho veia clar, però hi accedeix, que ja és molt.
La setmana prèvia , els rebrots van fer confinar El Segrià i això ja ens posava en guardia... mira que si no podem anar ni al Pirineu!!! (Meri, deixa de mirar Twitter) però a la Vall d'Aran la cosa s'ha mantingut més o menys neta, i al final vam poder pujar-hi.
Regla numero 1: aixecar-se aviat.
Regla numero 2: si pots fer-ho d'una tirada, millor
Dit i fet. A les 5 i pico ens vam aixecar...(vacances normals, eh?), i vam anar tirant. A les 10 del matí, ja estavem a puesto i ens esperaven els nostres amfitrions.
Com que no sabem ni els dies que podrem estar ni el temps que tindrem, ens posem en marxa i fem la nostra primera excursió. El Saut deth Pish. El meu cervell ho havia esborrat, però de fet, ja hi haviem anat un cop. No passa res! el dia acompanya i la idea era dinar de picnic i disfrutar de la natura.
La tranquil.litat i aire pur que es respira, ens recorda el viatge a Suïssa de l'any passat.
Després d'una visita a la cascada, vam anar a jalar. Vam localitzar un tros d'ombra a la voreta d'un rierol. Només s'havia de passar un caminet saltant les pedres, estil humor amarillo amb les Zamburgueses.
Sembla extrany, però en menys de mig dia, ja ens vam oblidar de la gent, les mascaretes quan estàvem sols, de la calor... de tot.
Estava cantat, però tornant a passar per les pedres me la vaig fotre i amb mi el Roc, que va anar directe a l'aigua. Això si que és començar amb bon peu un viatge :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada