Era la tercer cop que hi anàvem, i ja el teniem apamat. Passat primer tros dels rens...
...sorpresa! un voltor ens espera al mig del camí per robar-nos el jalar. Després d'uns segons de pànic on em veig sol amb la càmara, el mòbil i el Maclaren amb totes les coses, se m'acut tirar-li una rosta d'arròs. El cabronet em pica la jaqueta, però per sort no hi ha ferits 😅
...sorpresa! un voltor ens espera al mig del camí per robar-nos el jalar. Després d'uns segons de pànic on em veig sol amb la càmara, el mòbil i el Maclaren amb totes les coses, se m'acut tirar-li una rosta d'arròs. El cabronet em pica la jaqueta, però per sort no hi ha ferits 😅
Seguint el camí que ja ens és familiar, trobem les cabres i cèrvols per les roques... els gossets de les praderies... els llops donant tombs en cercle sense parar...
I així, xino-xano on vam arribar a la zona de picnic on ens esperàven pacients les cabretes. La Berta i el Roc van batejar a la seva nova amiga amb el nom de "barbeta"
En acabar el dinar, vam prossegui cap als óssos bruns, més llops , lynx i les gracioses marmotes que s'estàven fotent un festí...
Ja acabada la visita al zoo pirenaic, vam aprofitar que erem a prop per tornar a intentar anar al salt d'aigua dels ulls del jueu (Uelhs deth Joèu)
visita ràpida al salt d'aigua, i després fem una passejadeta tranquila per l'artiga de Lin.
Arrosseguàvem el cansament dels 2 dies anteriors, però el tercer dia tampoc es va quedar curt. Com a mínim l'entorn natural i bucòlic, ens va fer oblidar les mascaretes i la calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada