La recent adquisió del videojoc de l'any, el Red Dead Redemption 2, m'ha fet recordar els videojocs de temps inmemorials. D'entrada, l'estona que estas instalant-lo, amb els seus 2 discos. 2 discos! això no ho recordava des dels jocs de PC o 2 cassettes d'Spectrum.
Era una època en que estaves mitja hora carregant un joc per poder jugar un ratet... una època en que segurament ens posavem menys nerviosos per esperar.... a més espera... més hype i més diversió.
Una època en que no podies ni guardar partida... i havies d'anar a sopar amb l'ordinador obert, per poder jugar un ratet més abans d'anar a dormir...
De moment, la cosa va lenta... moooolt lenta. Serà questió d'agafar-li el puntet fotent-li hores. Com si es tractés d'un joc disenyat per Tarantino... Tècnicament és increíble... està per veure si la paciència (i la son) aguantarà fins al final. Temps li donarem, com li vam donar a la primera part. I bé que s'ho va valer!
Paciència, cafè i a cavalcar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada