Retro-gaming : Els orígens (III). Pc i Arcades. Arcades i PC

Seguirem donant la brasa amb la meva història personal del gaming.

Ens haviem quedat als anys 90, i disfrutavem del nostre Spectrum 48k.  Ja iniciat l'institut, vam descobrir el Ping-Pong Park... una sala de màquines recreatives situada al carrer gasòmetre de Tarragona, que ens va donar moltes tardes de diversió.  Era un lloc bastant cutre i un pèl decrèpit, regentat per una senyora que estava tot el sant dia a la "peixera" donant canvi i mirant amb mala cara. Per un mòdic preu de 25 pessetes, ens feiem durar les partides fent torns, jugant a dobles, etc.  estirant al màxim 200 o 300 peles. 

Allí vam descobrir jocs que ens van donar moltes tardes de glòria...  Pang, Out Run, Roosters, Cadillacs vs Dinosaurs, Streets of Rage, Street Fighter, puzzle booble...  a estones miravem, a estones jugavem...

Paral.lelament, em van comprar el primer PC amb cara i ulls... el típic Pentium que servia per fer treballs de classe... però que donava el pego amb algun joc tipo Monkey Island,  Prince of Pèrsia, PC fútbol...

I així vam arribar a l'estiu del 96, i ens vam buscar curro al Port Aventura. Recordo que a l'entrevista la noia em va dir: queden vacants d'auxiliar de jocs al Far West,  auxiliar de carrer (fina manera de definir al que va recollint la brossa) i auxiliar d'arcades.

Auxiliar de què? Arcades?  Si... estaries en una sala de màquines recreatives, tancat sense veure la llum del dia. I jo li vaig dir: Videojocs? Cobrant? em quedo amb Arcades!!! Ves per on, ara el que donava canvi a la peixera, era jo 😀...

Aquell primer any de treballant als Arcades el recordo amb molt de carinyo. Pertanyiem a Newpark Namco i el nostre jefe, era el CEO de Namco Europa... un tal Marek Anthony. Un paio seriós, amb flema britànica, capaç d'anar fotent el dit per darrera les màquines per si hi havia pols... però que ens volia contents i ens deixava jugar fora d'hores. Erem l'enveja del parc, estavem tot el dia amb l'aire acondicionat ... i podiem jugar gratis! Evidentment, no quan treballavem, però sí quan s'acabava la jornada. De fet molts dies, segons el torn, ens quedavem a jugar vestits de carrer... cortesía del company que anava posant crèdits a la màquina. Barra lliure!

La prova del delicte

Però el que molava més, eren les quedades que feiem quan baixavem la persiana a les 12/12'30 de la nit. Qui no ha pensat mai... com molaria quedar-se tancat  tota la nit dins d'un centre comercial, o d'una botiga... o d'un parc...? doncs naltros ho feiem realitat, amb jornades antològiques. Després de 8 o 10 hores de currar, començava la bojeria. Claus en mà, i anavem com pollastres sense cap, de màquina en màquina... partides a dobles, carreres de 4....  Daytona USA, Virtua Formula 1, Virtua fighter, Tekken, Virtua Striker, Sega Rally, Ridge Racer, Virtua Cop, Alpine racer, The house of de Dead, Time Crisis... fins i tot l'Air hockey...  VICIADES A TOPE!!!

La febre per les recreatives arribava a tal punt que dia fins i tot vam anar a Barcelona, per veure el Newpark de les Rambles, que era enorme i ple de màquines.

Després de tantes hores d'estar treballant, se'm van quedat gravat al cervell els diàlegs del Time Crisis...   "Richard! There's been a kidnapping! It's Rachel, the daughter of the president of Sercia. The kidnapper is believed to be Sherudo. He is demanding military secrets in exchange of Rachel's life.... "

En fi, que la broma va durar 4 estius, que ens ho vam passar molt bé... que cobravem misèria i companyia però erem feliços...

Durant aquesta època, vam renovar l'ordinador... ara amb un AMD K7 ... que ens permetia jugar a jocs decents per la època...  Half Life, Age of Empires, Resident Evil 2... però si me n'he de quedar amb un, triaria al COMMANDOS. 

Com a fanàtic de tot el que envolta la 2a guerra mundial (imagino que la Fuga de Colditz en té gran part de culpa), vaig xalar amb aquesta saga d'estratègia militar... Anava a dormir pensant com passar-me les missions... calculant la estratègia... amb personatges mítics com l'Espìa, el Zapador, el Marine, el Franctirador o el Boina verda... va ser un joc que em va donar grans moments de diversió... Alarm! Alarm!!!  

 ...Mireu si em va marcar, que 20 anys després, encara se m'escapa algun "OKI DOKI !!!" que segurament, només entenc jo 😉

En fi.... coses de vells ...