diumenge, 15 de març del 2020

Cròniques de l'apocalipsi (I)










Fa 2 setmanes, per celebrar el meu cumple, hi va haver el primer cas de Covid-19 a Catalunya. En 2 setmanes, les coses han canviat molt, i diria que a pitjor.

Un cop passades les teories de la conspiració, els "no n'hi ha per tant" i els "això és com una grip" ja s'ha acabat la tonteria. Vist el que ha passat a la Xina, a Itàlia i a Madrid... això ja no té volta enrera. Només cal veure el seu creixement exponencial.

Tot el que haviem vist a les pelis apocalíptiques i de zombies, sembla que ho estem vivint en primera persona. Paranoia, gent que acapara paper de wc, menjar i productes... confinament. 

I així, hem arribat a la fase de confinament. Escoles tancades i tothom a casa.
Com a infermers ho tenim magre, treballarem si o si, i tenim tots el números de "pillar". Sembla que hem passat de ser uns pringats a ser uns imprescindibles...

Viurem unes quantes situacions esperpèntiques, com que ta mare arribi de viatge l'ultim dia en que sembla que tanquen fronteres, i hagis de mantenir distància i deixar-la en semi-quarentena. O que hagis d'anar a treballar i has de deixar els nens amb la seva àvia, que també té tots els números de "pillar".

La idea és intentar quedar-nos amb els nens a casa i no exposar a ningú, però això a vegades resulta impossible.

En fi, que depenent de com evolucioni el tema, o fotem el camp a la parcela, o ens tirem pel balcó... ja veurem...  (seguirem informant :D)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada