Dia 5. Repòs relatiu

Abans de les  6 surt el Sol.  Ens prenem el dia de relax.  Esmorzar i cap a la caleta que tenim a 100 metres.  Fem snorkel,  mirem peixets,  juguem amb l'aigua,  li treiem pedretes de la boca de la Berta...  Tot molt familiar.

Dutxa i a dinar!  Com a bons animals de costums,  anem a lo segur i acabem a la "trattoria da Maria Giuseppa" , que ens esperen amb la mateixa taula per tres i cadireta per la Berta.  Formatge pecorino a la planxa per picar, gnoquettis i raviolis de ricotta,  tiramisú i crema catalana ;)

A pair bé amb una bona migdiada,  i per la tarda passejada tranquila pel casc antic i el castell de Castelsardo.  Un dia de tranquis que la Berta ens agraeix portant-se com una reina...

Dia 4: L'Alguer

S'aixeca el Sol i naltros darrera,  la Berta és el millor despertador. Teniem pensat anar a la grotta di Nettuno,  unes coves arran de mar que per arribar-hi has de baixar l'escala del cabirol (655 escales)  i pujar-les,  clar. Prenem la decisió (un altra cop sàvia decisió) d'anar a les coves en barca des de l'Alguer i sense escales.

Esmorzem i agafem rumb cap a l'Alguer,  la ciutat on diuen que encara es parla català.  

El senyor dels tickets pel barco em diu: "a les dues!"  Perfecte,  esperarem.  Al moll mateix veiem el "Trento Catalano",  un trenet que dóna el tomb pel casc antic.  Li pregunto al conductor i en un català especial em diu " la nena no paga,  si voleu pujar,  per l'altre costat"...  Ai,  carai,  si serà veritat això del català!  Explicacions en italià,  anglès i català a dalt del tren... I anem passant per carrers com "carrer del Carme,  Plaça del col·legi,  carrer del Bisbe o Marina de les barques" .

Dinem aviadet,  en un restaurant al passeig marítim anomenat "miques de mirall" (crec recordar),  dues pizzes ben bones i ràpid cap al barco que ens espera. Els 45 minuts de barco fan adormir a la Berta,  i arribem a peu de cova.  És la típica cova amb estalactites,  llacs interiors, passadissos...  Cops de cap contra la pedra del sostre...  Lo típic.  En tornar,  fosos per la calor de 36° o 38°, a saber!  Ens demanem uns refrescos. El senyor venedor de granissats em diu: "si vols una altra canyeta amb el got,  te la poso"

Conclusió: podem confirmar que com a mínim de cara al turista, es parla català a l'Alguer...  La pela és la pela!

Com a traca final de festa, va ser obrir la boca per dir que la Berta s'havia portat bé...  I llei de Murphy...  Muntar un pollastre abans d'anar a dormir. Serà la calor...

Dia 3: Capo Testa

Tercer dia d'aventures sota el sol i el caloret abrasador.  Agafem el cotxe per dirigir-nos a la costa nord-est de Sardenya. Destí el bonic Capo Testa,  el punt més al nord de la illa que es caracteritza per les seves roques granítiques moldejades pel vent amb formes estranyes. Sembla un museu d'escultura. Passejada sota un sol de justícia pel cap,  amb ganes de banyar-nos en alguna mini-caleta de pel·lícula,  però accedir-hi amb la nena es fà difícil.  Agafem el cotxe i ens dirigim cap a una platja més accesible. Ens trobem a l'istme que uneix el cap Testa amb la illa.  Rena di ponente (la bona)  està a tope,  i anem a la Rena di Levante, a fer el banyet. Comprovo que a la Berta és com un gat,  que amb aigua tèbia ja en té prou! 1 minut d'aigua,  i cap a l'ombra!

Com que les dones del grup se'm posen en contra,  abandonem la platja i anem a dinar al proper poble que trobem,  Santa Teresa de Gallura. Acabem menjant una tremenda pizza al forn de llenya en un restaurant anomenat "Pepè Satán" recomanat x Lonely planet que ens fà recuperar forces i refrescar-nos.  Seguim ruta per la costa esmeralda, passant per Palau x veure com està el tema de les excursions cap a les Illes de la Maddalena i altres però la veu de la consciència ens diu que portem una nena i que hem de baixar marxa.

Tornem cap a l'hotel,  1h i mitja per carreteres secundàries amb algun que altra  problema d'orientació,  però arribem vius i cansats!... Això sí,  parem un moment per veure un elefant passar per la carretera :D

Per acabar el dia,  anem puntuals cap a un amagatall secret per veure com es pon el Sol a les 21h. Ni un minut més.

Sardenya Dia 2: Castelsardo

Decidim tirar de GPS per anar cap a l'hotel que tenim contractat prop del poble coster de Castelsardo,  al nord de Sardenya. Com que fem el Check-in a partir de les 2, anem al poble a dinar.  Això sí, primer s'ha d'alimentar la fera!  Visquin els potitos! Són vomitius, però miraculosament se'ls acaba menjant tots.

Com a mínim estàvem a 36 graus (ens van dir que a l'Alguer havien arribat a 41°) i es fonien les soles de les sabates,  però s'havia de buscar un restaurant. Petit problema: el poble fà pujada.  Moooolta pujada!  Seguint els consells d'algun blog de viatges,  vam anar a petar a un bon restaurant. "La trattoria de la Maria Giuseppa".

Les pizzes al forn de llenya diu que són molt bones...  Això si,  a 40° qui es el guapo que es fotrà a cremar llenya!  Ens avisen: pizzes, no (imagino que només les fan x la nit).  Ens trinquem uns antipasti que seria l'equivalent a una taula d'embotits,  i uns spaghetti frutti di mare. Estan tremendos, per 10€ el plat no és pot demanar més!

Tips com bocois, i més S.W.A.T.s. que els "hombres de Harrelson" anem a buscar l'hotel. És diu Castelsardo Resort village. L' habitació perfecta,  gran,  i amb cuna! No haurem de fabricar una gàbia per  confinar a la Berta i sobretot,  no hauré de dormir a terra sense coixins!  ;)

Balcó amb vistes al mar si tens un coll de girafa, i platjeta a pocs metres...  Baixada avall,  la merda corre,  o sigui que anem a estrenar-nos a la platjeta. Caleta tranquila,  amb poca gent i poca sorra.  Nedar,  snorkel, fotos...  El primer dia,  ja estava al sac...  I com a traca final,  després del sopar, una preciosa posta de sol amb el mar i la silueta de Castelsardo de fons.  És pot demanar més?

El viatge a Sardenya. DIA 1: navegació

Aqui comença la  crònica de les primeres vacances del trio calavera format per la Berta, la Meri i el Pep.

Dia 1. Barcelona -  Porto Torres (Sardenya)

Arribem a Barcelona,  esperem el Ferry nocturn del Grimaldi. Ens posen a la cual amb el cotxe i esperem que ens facin pujar al barco. La Meri i la Berta,  se'n van cap dalt a esperar-me (sàvia decisió,  perquè amb el cotxet les hauríem passat magres per passar entre cotxes i camions).

Els camarots,  encara estan prou bé,  2 llits i 2 lliteres amagades.  Pel que es veu, quan arribo a l'habitació la Berta ja s'ha fotuts 2 o 3 cops de cap amb la seva obsessió per aixecar-se amb el cap per davant.

Haurem de fer una gàbia de coixins, maletes,  escales i cadires. Qualsevol diria que portem un lleó amb nosaltres!

Resumint,  que el pringat ha de dormir a la llitera de dalt i sense coixí...  El que no es fà x una filla....!!!

Sortim vius de la primera nit al camarot dels germans Marx.  Esmorzem i a esperar la senyal!  Decidim anar a buscar el cotxe junts i sortir en estampida del barco... (una altra sàvia decisió)

Xip de vacances: ON

Encara em queden 2 setmanes per començar vacances, però el xip ja s'ha activat. El que he d'aconseguir és centrar-me en el que m'interessa i no anar-me'n per les branques...

És començar a mirar pàgines, i acabar en algun blog que et parla de viatges, i em posa les dentetes llargues... aniria a fer la costa oest de Usa, tornaria a Islàndia, Austràlia, viatges a Japó o a l'Àfrica... però prou! com diria Pujolet, això no toca!

Lo nostre ara és turisme familiar, turisme de trona, potitos, farinetes, Maclaren, cunes de viatge i tonelades de paciència... o sigui que mans a la obra!

El retorn

doncs sí! no es podia escapar... el NÀSTIC ja torna a ser a 2a A... un lloc que no hauria d'haver deixat mai (a no ser que fos per pujar a primera, clar!).
Què il.lusos els jugadors del Huesca quan van saber que els tocava jugar contra el Nàstic... ho celebraven com si els hagués tocat la loteria... doncs ho sento, senyors, THIS IS TARRAGONA!

...el Nàstic no va donar el seu braç (de Santa Tecla) a tòrcer.

La temporada que ve, tornarem a sortir a la Playstation, i això ja és molt.

amics... VISCA EL NÀSTIC, VISCA TARRAGONA I VISCA CATALUNYA!!!

P.D.  la cirereta del pastís serà l'any que vinent, guanyant al Llagostera a l'últim partit de lliga, i que servís per pujar a 1a i per enfonsar a aquell equip sense entrenador al pou d'on no hauria d'haver sortit  mai  :D