Dia 5: Bled

Abandonem els 12 graus de Plitvice buscat una mica més de caliu.  Plou bastant,  amb lo que haurem d'anar ben lluny,  i canviar la zona dels llacs de Croàcia pels boscos d'Eslovènia. De camí passem prop de Zagreb i aprofitem per gastar totes les kunes en gasolina i ja de pas comprar (aquest cop si)  la famosa vinyeta eslovena per circular per les autopistes.
Passem de llarg Ljubljana i la pluja sembla que ens abandona... Això si...  Núvols i fresca. Avui dormirem amb manteta....

Per no temptar a la sort parem a dinar abans d'arribar al nostre destí...  No sigui cas que despertem a la fera...  Fem stop a Radovljica,  en la primera pizzeria que trobem i per pair el dinar donarem un passeig pel casc antic... És un poblet petit,  però té el seu encant.  Com a mínim el seu carrer pincipal sembla d'un altra època..

Després,  ens instal.lem a Bled., un poble de muntanya, amb un llac amb el mateix nom,  dominat per un castell del segle XI i amb una illa al mig del llac molt particular.

Per avui,  un passeig pel llac i  descansar.. Demà més...

Dia 4: P.N. Llacs de Plitvice

Arribant a Plitvice ja vam veure que la temperatura no seria com la de la costa.  18-20 graus,  núvols, plugims...  Suposo que per això està tot tan verd. Avui tocava exclusivament Parc Nacional dels llacs de Plitvice,  el top 1 de Croàcia.
Despertador a les 7,  esmorzar i en marxa! 13 graus i plou...  Sembla que no serà un dia fàcil...  Tinc tots els números d'emprenyar a les dones de la casa i dormir a terra.

Decidim triar la ruta C,  que vindria a ser de 4-6 horetes,  uns 8 km,  passant pels llacs inferiors,  creuant en barca el llac principal,  pujant fins als llacs superiors,  i després baixar fins a l'entrada en bus/trenet.  Quasi res! ...  Com a càstig per haver triat ruta em toca fer de sherpa i portar la nena a la motxilla del davant,  la meva maleta darrera,  paraigües..... I el que és més dolorós... Deixar la camara reflex amagadeta a la motxilla.  Quid pro quo,  Clarice...
De totes maneres,  sembla que el dia "aguanta"  i superarem la prova.
El Parc Nacional és una meravella natural,  plena de llacs escalonats, aigües turqueses,  cascades i salts d'aigua per tot arreu...  Impressionant.

... I fins aqui Plitvice...  Hem arribat a les 4 de la tarda destrossadets,  però contents i orgullosos perquè el dia ha sortit rodó,  no ens hem barallat,  no hem passat calor,  no ens hem mullat massa i la Berta ha demostrat ser una autèntica aventurera!

Dia 3: Pula-Opatija-Plitvice

Avui tocava marxar de la península d'Istria per endinsar-se a la Croàcia interior.  Abans però,  acabariem de passejar per Pula amb l'amfiteatre de protagonista i algunes ruines romanes més.

I de Pula,  carretera i manta.  Quedava un llarg trajecte en cotxe.  Per parar a dinar,  decidim fer l'stop a mig camí,  en una ciutat anomenada Opatija,  coneguda per la seva riviera.  Una mica cannes o Montecarlo si que sembla...
I després de dinar...  El clàssic geladet i el clàssic enfado per tirar més fotos del compte... Per no acabar la paciència de la Meri,  haurem de tirar milles sense parar a Rijeka....

I unes horetes més tard, gràcies o per culpa del gps...  Arribem a destí. Ens ha portat per pistes forestals dient-nos que podiem anar a 90km/h....  Pel camí,  alguna que altra caseta amb restes de la guerra dels Balcans....

Res com una bona cerveseta per recuperar forces...  Perque l'endemà ens esperava un dia molt més intens!

Dia 2: Porec-Rovinj-Pula

Comencem el dia amb il.lusió i ganes de suar la cansalada.  Anem a visitar Porec.  Una ciutat petiteta i boniqueta. Centre adoquinat, estil venecià i molt agradable.  Visitem a basílica de San Eufrasi (Patrimoni de la humanitat pels mosaics bizantins) .  Ens ha agradat força,  la Berta hagués repetit...  Això de pujar al campanar li mola.

Després d'un granissadet de llimona per la calor,  carretera i manta.  Passem de resqui a prop del fiord de Lim per anar a Rovinj, la perla de la península d'Istria. Per la carretera,  un festival de "cochinillos" la brasa... Em quedo amb les ganes...  Però ja se sap que a casa som més de la verdureta ;) ....

Rovinj és una altra ciutat d'estil venecià,  campanar,  port,  carrers adoquinats...

... Agafem forces i omplim el dipòsit,  que un servidor ha de pujar (aquesta vegada sòl)  al campanar.  Després...  cap a Pula on farem nit.  Encara ens dóna temps de fer una becaineta,  i anar a donar un tomb per veure l'amfiteatre i sopar. Demà ja serà un altre dia....  ;)

1,2,3... PULAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Dia 1: Treviso - Porec

El viatge començava amb un Ryanair Bcn-Treviso.  Cap problema!  Sort que no vam pllar un vueling...  Relativament puntual, la Berta portant-se bé...  Massa fàcil?
Anem a recollir el cotxe de lloguer...  Un passeig fins el cotxe a 38 graus i un Sol de justícia i la cadireta de la Berta,  que ens la donen sense muntar.  Premi.  Batallem una bona estona contra els elements,  suant com no està escrit,  fins que ho aconseguim.  Només hem perdut 2 hores...  Però estem de vacances,  que coi!

Tira milles direcció Trieste,  per passar la frontera d'Eslovènia.  Per evitar pagar la vinyeta, obligatòria si vols passar x autopistes anem sortejant carreteres variopintes,  ens perdem,  ens recol.loquem, ens tornem a perdre...  fins que sortim del laberint del chinotaure.  Però hem estalviat 15 euros,  eh, Meri?  ;) Tira milles! Que anem tard!
En un altre moment de la vida,  m'hagués caigut la del pulpo,  però sembla que amb el temps es guanya paciència...
Entrem a Croàcia, i arribem a la destinació.  250 km de res. 

Per fi arribem a Porec. Ja fà menys calor...  31° són glòria divina comparat amb la calor de Treviso. Temps per fer un volt,  veure la posta de Sol i sopar al passeig marítim.  Un geladet com a premi per la Berta i a fer nones.  L'endemà ja fariem el turista...

1,2,3...Poreeeeeeeeeeeeeeeeec

kit de fuga: ok

Papers, roba, documentació, jalar... tot a punt! ja tenim l'equip de fuga. A partir d'aqui, només podem mirar endavant... i lo que surti, sortirà bé.
Com sempre, són les 11 de la nit i encara no tenim la maleta tancada, ni m'he afeitat, ni res... però ja se sap que les nits prèvies a la batalla són llargues. Total, que esperem enllestir aviat i no deixar-nos res per pendre.
Ja fà dies que estic de vacances... però fins demà no estaré de VACANCES. Amb majúscules. Intentarem donar els "partes de guerra" aprofitant els wifis dels hotels, tot i que tinc la sensació que faré més fotos amb el mòbil que amb la càmara....  perquè la Berta és molta Berta... i la Meri és molta Meri... :D

Marxem cap a Croàcia i Eslovènia. Ara toca demostrar que un servidor té un cert nivell d'anglès per anar pels puestus ;)

A10!!

Estafadors

 Avui han passat per casa dos individus amb el logotip d'Endesa penjat al coll, demanant-me la factura de la llum per actualitzar les tarifes. Els he dit que sóc de SomEnergia, i ells, erre que erre, que ja tenia un recàrrec per no haver actualitzar tarifes. Que Endesa era la propietària de la linea i que només serien 2 minuts. Volien el meu num. de CUPS i les meves dades. No els he volgut ensenyar la factura i els he engegat a passeig quan s'han posat amenaçadors.
Amb la mosca al nas, he anat a Endesa a preguntar què passava i m'ha dit que qualsevol notificació SEMPRE la fan per escrit, per carta. Que segurament eren d'una altra comercialitzadora que em volien enganyar per fer-me canviar de companyia. 

P.D.  El que no sabré mai és si els 2 individus estaven pagats per Endesa, o eren d'una altra companyia estafadora. El que és segur és que si me'ls torno a trobar aniran escales avall...
Quant de fill de puta i quanta gent de bona fe haurà picat...