Arribant a Plitvice ja vam veure que la temperatura no seria com la de la costa. 18-20 graus, núvols, plugims... Suposo que per això està tot tan verd. Avui tocava exclusivament Parc Nacional dels llacs de Plitvice, el top 1 de Croàcia.
Despertador a les 7, esmorzar i en marxa! 13 graus i plou... Sembla que no serà un dia fàcil... Tinc tots els números d'emprenyar a les dones de la casa i dormir a terra.
Decidim triar la ruta C, que vindria a ser de 4-6 horetes, uns 8 km, passant pels llacs inferiors, creuant en barca el llac principal, pujant fins als llacs superiors, i després baixar fins a l'entrada en bus/trenet. Quasi res! ... Com a càstig per haver triat ruta em toca fer de sherpa i portar la nena a la motxilla del davant, la meva maleta darrera, paraigües..... I el que és més dolorós... Deixar la camara reflex amagadeta a la motxilla. Quid pro quo, Clarice...
De totes maneres, sembla que el dia "aguanta" i superarem la prova.
El Parc Nacional és una meravella natural, plena de llacs escalonats, aigües turqueses, cascades i salts d'aigua per tot arreu... Impressionant.
... I fins aqui Plitvice... Hem arribat a les 4 de la tarda destrossadets, però contents i orgullosos perquè el dia ha sortit rodó, no ens hem barallat, no hem passat calor, no ens hem mullat massa i la Berta ha demostrat ser una autèntica aventurera!