Països Baixos: dia 0

Ja tornem a les andades. Aquest cop hem fet una escapadeta a Holanda. El vol, Reus-Eindhoven, podriem dir que ha estat plàcid. Tant plàcid que el Roc s'ha relaxat d'allò més (esfinters inclosos).
Res a dir.

Cotxe de lloguer, amb els clàssics problemes amb les cadiretes. Al final han demanat una cadireta prestada a la companyia del costat i podem marxar cap al "hotel".

Una horeta i pico després, ja som a la petitissima població de Zwammerdam. I allí, trobem la nostra granja. Si, granja de vaques. La Berta és feliç  veient i tocant animals i aquest lloc és ideal. Abans d'instalar-nos al apartament (no us pensàveu que dormiriem en un paller, no,?) tenim el primer contacte amb les vaquetes.

Comprem al súper el que serà el nostre sopar i veiem que el cansament dels nens pel viatge fà que haguem d'anar cap a retiro. Això si, em permeto un passeig fresquet en solitari per fer 4 fotos a les vaques i el paisatge típic holandès... Vaques, aigua, verd i molins de vent.
Demà serà un altre dia....

Or

Ja fà quasi tres mesos que va nèixer el Roc, i encara anem estirant el xiclet... intentant apurar per no tornar a treballar. D'aqui menys d'un mes tornarem a les andades, però encara ens queda molt per fer.
Festivals de final de curs, vacances, fotos, platja, piscina, parcel.la, passejos, gelats, festes majors... viure la vida!

He de reconèixer que s'està molt bé sense currar... potser haurem d'anar comprant més números de loteria per si de cas. Però de moment, i fins que el compte bancari no digui lo contrari, ens haurem d'arromangar.

El que si que ningú em treurà, són aquest tres mesos inoblidables en família!!!

 Or pur

2 mesets

Que ràpid que passen 2 mesos! Sembla que va ser ahir quan treies el cap i ja anem cap al següent.  I pensar que ta germana no volia que et quedessis amb naltros...
Diriem que t'has portat bé, molt bé...  Ens ho has posat molt fàcil, i ens agrada molt lo rialler i simpàtic que ets!
Feliç cumplemesos, Roc!!! :)

Stage de pretemporada, etapa final: Zumaia i San Sebastià

Doncs si, aquest mini stage s'acosta a la última etapa. Vam sortir de terres càntabres amb un sobao sota el braç i ens vam dirigir cap a Donostia. Com que ens anava de camí, tornem a fer un pit-stop en un altre dels escenaris de la propera temporada de Game of Thrones. Aquest cop a Zumaia, on disfrutem del penya-segat Flysch des de l'ermita de San Telmo.

Després d'omplir la panxa i buidar els dipòsits, fem cap a San Sebastià. Tenim poques hores, però suficients per fotre'ns arrebossats a la platja de la Kontxa i passejar al nostre ritme...

I com bons ermitans... aviat cap a retiro a descansar, no sigui cas que se'ns desmadri el galliner !!! ;)

Stage de pretemporada, etapa 4: Altamira i Santillana

Ens aixequem un pèl més tard, sabent que amb la visita a Cabárceno d'ahir ja haviem complert l'objectiu del viatge. Sortim a veure una platja que tenim a prop del càmping, al parc natural de les dunes de Liencres. Dunes, roques i surfistes. Sembla que tindrem calor...

Decidim anar al museu d'Altamira, que segons diuen, a les coves s'està més fresquet. Bingo. Resulta que el diumenge és gratis. Visitem el museu i la "neo-cova". El Roc en la seva línea, dorm i la Berta se'ns comporta. Podrem anar de museus amb aquests paius???

Jugant jugant, se'ns fa l'hora de dinar i anem a Santillana de Mar. Perque no sigui dit provo el "cocido montañés". Vidria a ser una espècie de potage amb fesols... Plat ideal quan estàs a 30 graus de calor. Si vau sentir petards per la nit no és que guanyés la lliga el Madrid... ERA JO!!!!

Després de dinar, i sota un Sol de justícia fem un volt pel poble. Molt boniquet, molt medieval, molt turístic i molt adoquinat. El Roc anava en el cotxet com si estigués muntat en un camell (sort que no vam portar el Maclaren). Això si.. amb el moviment queda planxat i s'adorm :)

Acabem el dia a Comillas intentant veure el "capricho de Gaudí". Les circumstàncies familiars fan que m'hagi de conformar, en una visita llampec,  veient d'estranquis aquesta curiosa obra del geni de Riudoms a través d'una reixa ...

Stage de pretemporada, etapa 3: Cabárceno

Ja no podiem esperar més. Després de dos dies de periple, la Berta volia veure animals. I què podem fer si la reina de la casa té una especial predilecció per tota classe de bèsties?... doncs anar a Cabárceno.
Pintava no massa bon temps, però els núvols van escampant fins al punt de fer calor i tot. Què més es pot demanar? Doncs vinga! Que surtin els velociraptors!
Goril·les, tigres, lleons, elefants, jirafes... Potser esperava més quantitat però s'entèn que necessiten el seu espai. I l'espai que hi ha dóna gust. Estil Sigean però més pausat. I entre animal i animal em passen pel cap imatges del safari per Kenia i Tanzània... El nostre particular Rei lleó
  En fi, deixem de somniar truites i disfrutem el que tenim a prop.
La Berta ha disfrutat, sobretot tocant les jirafes i donant-lis floretes... (aquesta nena no deixa mai de sorprendre'ns) i el Roc per variar ha dormit. Tot segons lo previst. Es pot demanar més???

Stage de pretemporada: etapa 2 - Gaztelugatxe

Més calmadets i més descansadets, ens aixequem ben d'hora ( l'Apiretal fa miracles!!!). Però per variar... El ben d'hora es converteix en un.... Que ens tanquen el menjador per esmorzar!!! Per sort esmorzem com bous... Bueno, deixem-ho en que jo esmorzo com un bou i anem a fer un altre tastet de Bilbao.
Ens espera el museu Guggenheim... I la Berta espera amb candaletes veure l'aranya gegant de l'entrada. És una friki dels animals i dels bitxos... I ens encanta!

Ens donem per satisfets i anem a veure una mica de mar. A mi em feia gràcia anar a un lloc de la costa que em va impressionar en fotos... del rodatge de Joc de trons! ( temporada 7).I com que tinc una dona que val un imperi...acabem anant-hi.  Es diu San Juan de Gaztelugatxe...  I la veritat és que ha valgut MOLT la pena.

Després de menjar amb al restaurant amb vistes als penya-segats, m'he decidit a baixar sol per tirar fotos a peu de mirador. 30 minuts de baixada que he fet corrents en 5 min. per evitar  que no em caigués la bronca. Però tot el que baixa... ha de tornar a pujar! I el meu fetge també ha m'ha pujat fins la boca. He acabat amb flato, agulletes i he suat com una mala cosa... Això si... Enlluernat per les vistes més impressionants en molt de temps.

En una altra vida traspassaré el pont i pujaré les 241 escales fins arribar a l'ermita, però avui no tocava. Deixem-ho pel Jon Snow...