diumenge, 23 de gener del 2022

Cròniques de l'Apocalipsi (3x02): the devil inside

 En la temporada anterior, el Gener va ser mes de mambo i aquesta temporada sembla que segueix el patró...

Un cop confinada la classe de la Berta, la mosca ja se'ns va posar darrera la orella. Però bueno, fem un acte de fe i tirem milles! . Estem en Defcon 3. 😷

...però divendres pel matí, el Roc s'aixeca amb mal de cap. Defcon 2. Ja que tenim encara tests comprats durant les vacances alemanyes, n'hi faig un i bingo! Ratlleta tènue però ratlleta... que al cap d'uns minuts es va marcant...





















Nit de febre, i a veure-les venir... però la sensació és que la mosca ha passat de darrera la orella a la punta del nas. I és la sensació de que "pillarem" o ja "hem pillat"...  tornem al dia de la marmota.

De moment, la Meri, la Berta i jo anem sortint negatius en els diversos tests que ens hem anat fent... però una tosseta sospitosa, ens fa pensar altres cosetes...

En fi, que de moment seguim vius i donant guerra. La setmana que ve, veurem si la PCR que ens faran ens diu si la tosseta era una altra cosa. Però això ja ho veurem...  len tot cas les vacunes hauran fet efecte... ja sigui per que no ens infectem, ens infectem sense enterar-nos, o ves a saber!! 😅


















...   A aquest ritme cremarem la Playstation...

Salut i peles!!!!


dimecres, 19 de gener del 2022

Cròniques de l'Apocalipsi: temporada 3 (3x01)

 Bon dia! Avui és el dia de la marmota! 1 any després del fatídic confinament de la Berta, ens arriba l'avís : classe confinada. Mateix dia, mateixes sensacions... Les escoles són segures, blablabla...

Doncs tornem-hi. Aquest cop la tornada post-vacacional ha estat més heavy. La variant Omicron ho ha petat. Les bombes ens cauen per totes bandes i aquí estem... resistint a la trinxera.












Tot i les coincidències, aquest cop sembla diferent. Ens agafa entrenats i vacunats amb 3a dosi. I amb tests! Aquestes vacances d'estiu entre d'altres coses va servir per carregar de tests a 70 cèntims... 

L'any passat, encara sense vacunar, la resistència va ser numantina. Si la profecía del bucle temporal es compleix, divendres hauria de sortir algun positiu a casa. Només de pensar-ho ja m'agafa mal de cap!!! Si no es compleix i les vacunes haurien fet la seva feina...












En fi, que de moment a esperar. Resistir i esperar. I treballar!  I si van mal dades, tocarà comprar algun joc de la play per matar les hores... 😉


Que Déu ens agafi vacunats!!! 

divendres, 7 de gener del 2022

Game of the Year 2021

 Acabat 2021 ja podem fer balanç dels jocs acabats i podem fer un pòdium.

Al final han sigut 15 jocs, els que he pogut acabar... (que no són pocs)  a final d'any no he pogut jugar tant com voldria...  Com a pare i treballador estic limitat a certs horaris intempestius. No puc jugar a segons quin joc davant la canalla, i haver de posar-m'hi per la nit fa que molts dies em quedi sobat abans.  L'enemic de la Play no és la Xbox, és el cansament i la son. 

AQUI VAN: Hollow knight, Hades i It takes two. Potset no seran top, però són el meu top... 






El primer dels 3, un indie que al principi no en donava ni un duro... Em va anar atrapant quan anava descobrint el seu amplíssim món subterrani. Un metroivania que em va picar durant més de 90 hores. A veure que tal surt la continuació, que es preveu per 2022. Ganes de Silksong!!! 










El segon, és It takes two. Un joc que només de veure el tràiler ja em va cridar l'atenció. Un cop va sortir i mig convençut pel seu contingut preu de sortida em vau descarregar la demo. Com un caramelet a la porta del cole, el cor em va demanar a crits que en volia més  i vaig picar. 

Un joc col.laboratiu si o si, com els "d'antes"... Pantalla partida i a jugar!  Mecàniques superimaginatives,  algunes molt bojes,... Un circ de 3 pistes on contínuament et treu alguna cosa nova. Sens dubte, el meu favorit i curiosament, el guanyador dels Game Awards 2022.









Per tancar el meu particar podi, tenim un Rogue-like... El dia de la marmota fet joc... Intent rera intent, per escapar de l'inframón.  Al final, me l'he aconseguit acabar... Després petar-me'l uns 10 o 12 cops i després de més de 100 intents de fuga... Quasi res. Un joc d'aquells que pots tenir amb el disc posat i intentar una fuga en una estoneta morta.


En fi... Que com veieu ha estat un any distret. Com que no sóc dels que compren massa jocs recent sortits, no em preocupa la manca d'estrenes. Tinc molta xixa pendent i no tinc tantes hores... 

A veure aquest any on surtiran tants i tan bons jocs... I a veure si m'arreglen el CYBERPUNK 2077, que el tinc a la prestatgeria esperant 😃

dijous, 23 de desembre del 2021

Bones festes!

 Esperem que tingueu unes molt bones festes, que la Covid19 no us espatlli el Nadal i que els Reis us portin molts tests d'antígens 😉









... I esperem que 2022 sigui molt millor! 

dilluns, 22 de novembre del 2021

22 de novembre

Estic liat fent l'àlbum de les vacances... si, ja sé que ha passat temps, però el vull fer i aprofitaré algun descompte per la setmana del black Friday. Valtros, qué, també bé? 😉




dimarts, 26 d’octubre del 2021

Almanac gamer (part III)

Després d'un munt de dies de silenci, avui toca escriure algo al blog.

Amb les vacances i l'estiu la quantitat d'hores jugades va baixar en picat. Així i tot, m'ha donat temps d'acabar algun que altre joc.

Ratchet & Clank.  (20 hores). Vaig jugar al joc de Playstation Hits, veient que  havia sortit el nou Ratchet per ps5. Jugant jugant, vaig acabar-me'l. Distret i sense pretensions... haurem de veure que tal el joc nou quan baixi de preu, però de moment, vam fer boca amb el "vell".  Li poso un perquè a estones es pot fer un pèl repetitiu. 










Resident Evil 2: Remake. (22 hores entre la part de Leon i la de Claire) Excel.lent. Feia temps que no em fotia aquests "sustos" en un joc. Sense arribar a ser un joc de por, la tensió, l'acció i els puzzles m'han encantat. Recordava coses del joc vell, però aquesta vegada me l'he acabat. La Meri és testimoni, vaig fotre uns quants crits de dia... de nit em contenía 😉 













Amb el Tyrant- Mr.X perseguint-te per tot arreu, m'ho he passat pipa. A veure si podem catar el Resident Evil Village més aviat que tard... Super recomanat, una gran compra que vaig trobar per un mòdic preu de 16 euros.










Lego Jurassic World. (32 hores) El vaig comprar pel Roc i l'hem anat jugant a estones. Joc típic de Lego, amb els seus tics, però que ens passeja pel món de les 4 pelis de Jurassic Park. El mode història està prou bé, rememorant les millors escenes de les pelis. Pels fans dels dinosaures i els legos. Li poso un bé. El Roc un excel·lent 😉










Hades.  (64 hores... de moment). Excel.lent. El joc "indie" de l'any passat. Guanyador d'infinitat de premis, nominat als GOTY juntament amb Ghost of Tsushima o Last of Us II, ... algo havia de tenir. . Havent sortit la versió per Ps5, me'l vaig comprar per uns 28 euros en físic. I la vaig encertar... 

Número 1 en solitari de millor joc de Ps5 segons metacrític













De bones a primeres, no sembla que hagi de ser un joc Top, però poc a poc et va atrapant amb la seva jugabilitat... i et "pica" per arribar més i més lluny. Si et "maten", tornes al principi. La fuga de l'inframón de Zagreus té moltes capes, molta història i molta acció. És com el dia de la marmota, versió mitològica.








Ahir després de més de 100 intents, vaig derrotar a Hades i vaig sortir a l'exterior... però Zagreus no està preparat per sobreviure i haurà de seguir persistint en la seva fuga. Podría parar aqui, però té pinta de que és i serà un disc que seguirà posat dins la consola. 

La fuga contínua.... la fuga continua!

dimarts, 7 de setembre del 2021

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (X): Besançon i final

Això ja s'acabava... abandonàvem la nostra última casa a Freiamt, també amb sol radiant...










Abans de marxar, vaig veure que la senyora que llogava la casa tenia un magatzem de cervesa... i li vaig preguntar si venía ampolles "sueltes". Em va deixar entrar dins al magatzem i jo anava triant i omplint els cartrons que em va donar.  












Ara sí, ben carregats... carretera i manta! haviem d'anar cap a Macon, uns 400km. La idea era parar a mig camí i visitar alguna cosa... dies abans, haviem decidit anar a un dino Zoo prop de Besançon però resulta que tancaven entre setmana. Vam buscar alternativa i al final vam decidir anar a Besançon igualment, que tenia un zoo en una ciutadella .















(imatge d'arxiu 👆)






























Amb l'entrada, tenies accés a tot el recinte enmurallat i hi havia diversos espais aprofitant la infraestructura. Vam començar pels fòssils i animals dissecats...

















...vam seguir amb la part d'aquari... on hi havia principalment peixos típics de riu a Europa... Els nens van xalar tocant les carpes... Fins i tot el Roc s'hi va atrevir... 














A continuació, insectes i granotes... una passada si no et fan grima aranyes, cucs, bitxos i paneroles 😀











Fins i tot hi havia una tele plena de grills que cantaven 














I per acabar el recorregut, hi havia els animals de zoo.. Com lèmurs, micos, cabres, Ibis, kangurs... Pel que es veu ja no tenien els lleons i animals grossos... Que seria bastant trist veure'ls allí tancats..

















Els nostres desacatos amb 2 cabres i 4 bitxos ja tenen prou...

Anant fent el recorregut també es podia disfrutar de les espectaculars vistes de la ciutat des de la fortalesa...





Després de despedir-nos dels peixos, vam marxar cap a Macon però ja no vam tenir esma per visitar-la...  
L'endemà, a les 5 i mitja agafavem els bàrtuls i marxàvem cap a Tarragona! 


I fins aquí aquest viatge per França i Alemanya en època de COVID19.  Amb 3884 km a les esquenes podem dir que ens ho hem passat molt bé, i que ja teniem ganes de tornar a disfrutar de conèixer llocs nous viatjant!!!  Ens veiem!!! 😉