Bretanya i Mont Sant Michel : Dia 3 ( Puy du fou)

 Estic rebentat... O sigui que quan arribi a casa, continuo amb les cròniques... 😉

-------------------------------------------------------

Bé, doncs ja hem arribat! El viatge s'ha acabat... Ara toca continuar amb les cròniques del viatge... Seguim!!!

Dia 3: Després de la Duna du Pilat i del dia a l'Aquàrium de La Rochelle ens tocava la visita a Puy du Fou. 

Pels que no conegueu... Puy du Fou és un parc d'atraccions sense atraccions... 😃. Vindria a ser un parc amb representacions i espectacles, principalment històrics. Com anar al port aventura a l'estil jubilat, a mirar espectacles.

La idea era anar a les 10:30 a veure primer un espectacle amb ocells, àligues, falcons, mussols, etc... però la sorpresa va ser que un cartellet ens informava de que ja estava plè... en aquell moment vaig veure que tot no es podria veure amb un dia... i menys anant amb canalla.

Vam haver de reaccionar ràpid i vam entrar al castell de la renaixença. Vam anar recorrent el castell de la època, sense entendre massa bé el que dèien però amb curiositat...

Veient que si no anàvem amb temps no entraríem als llocs. Mitja hora abans, obrien portes i la riada de gent anava cap a les grades, o sigui que vam anar directes cap a l'espectacle dels Vikings, un dels que teniem marcats al mapa. Una història de com van arribar als vikings en un poblat del nord de França. Guió a part, l'espectacle era vistós i molt currat...

Després dels Vikings, tocava jalar... no ens podiem adormir per anar a veure l'espectacle al Circ romà de les 15h. ... o sigui que vam omplir el dipòsit i per fer temps vam anar a 2 atraccions/representacions.... una ens va portar al vaixell "La Perouse" el 1785 navegant per Cap d'Hornos, i Alaska. Ambientació genial, vaixell que es movia, sensació d'estar a bord... molt bona.  

L'altre "passatge del terror històric" que vam fer va ser el del primer rei Franc, Clodoveu. També molt ben ambientada... als nens els van encantar aquestes atraccions immersives...

Després, cap al plat fort... al Circ romà. Només una representació ens convidionava l'organigrama, però s'havia de veure... El pitjor, l'espera fins que obrissin portes, amb un sol espatarrant i una calorada important... Sort que van obrir el toldo del Circ, que si no ens atxitxarrem!!!

L'espectacle va ser distret... batalles, carreres de quàdrigues, batalla "naval"... en fi, com un Tarraco Viva a la francesa...

Després dels romans, vam empalmar 2 espectacles... el dels ocells que ens quedava pendent i els cavallers de la taula rodona...

El dels ocells va ser molt xulo, amb mussols, àligues, falcons... molts apareixien de la nada.. molts apareixien de dalt d'un globus aerostàtic. La traca final amb totes les aus volant per sobre nostre va ser espectacular.

El del rei Arthur... típic però distret i curtet.

S'anava acabant el dia, i per la nit hi havia espectacle nocturn... però les energies estaven justetes. El dia havia sigut llarg i calurós, i les pressions van surtir efecte. Soldat que fuig serveix per una altra batalla...

...i aprofitant que anava de pas, (parlant de batalles) vam entrar a les trinxeres de Verdun, a la 1a Guerra Mundial. Espectacle immersiu, trinxeres, bombes, infermeria, soldats...que a mi personalment em va agradar molt... tot i que a la Berta la va traumatitzar una mica...   Per calmar els ànims, algun columpi, algun animalet... i trauma sol.lucionat. 

 

P.D.  per postres, el ruc de l'allotjament m'esperava amb cara de pocs amics... cada cop que m'acostava es posava a cridar com un boig... com si no en tingués prou amb els crits de la Meri... 😏

Bretanya i Mont Sant Michel: Dia 2 (La Rochelle)

 Després de l'intens dia 1, la jornada es presentava de trancissió... Haviem d'anar cap a la zona de Nantes i teniem 4 hores de cotxe. Encara amb la raja del cul plena de sorra ens vam despedir de la duna... 

 Vam decidir sobre la marxa una paradeta tàctica a La Rochelle... Ciutat portuària, amb història i un aquarium important.

Padada tècnica al McDonald's i amb la panxa plena, directes cap a l'Aquàrium. 

Es veu que és l'Aquàrium més gran de França, fet pels mateixos que van construir l'oceanari de Lisboa o de València... 

En especial, el Roc estava emocionat... No recordava haver vist taurons ni haver estat en cap aquari... Té memòria de peix i era massa petit per recordar-ho 😃

Petits i grans vam xalar amb l'hipnotisme dels peixos, meduses, caballets de mar, taurons... Relaxant

Després del relax, tocaria passar una mica de calor tot passejant pel barri del port vell de La Rochelle. Torres medievals, baluards, far... 

Pel que es veu, la Rochelle va ser el port més important de França i tots els vaixells que anaven a Canadà sortien d'aquí...

Un ratet més de cotxe i arribaríem a la casa rural. Seria el nostre camp base durant 2 nits.  Els cavalls, les mosques i el gos guardià ens van donar la benvinguda... 

Una truiteta franceseta feta amb ous de les gallines de la casa ens serviria per agafar forces... perque l'endemà ens esperava un dia llarg a Puy du Fou... 

Bretanya i Mont Sant Michel : Dia 1 ( Duna de Pilat)

 Doncs ha estem en marxa un altre cop! Començavem les vacances i aquest any havíem triat anar fins al Mont Saint-Michel... O sigui que som-hi!!!! 

5:15 del matí, carretera i manta 😉

Ens esperaven unes 7 hores de viatge fins arribar al Càmping Pyla, a prop de la Duna du Pilat. Això està a menys d'1 hora de Burdeus.

Finalment, vora les 16h ja erem a puesto. I sorprenentment estavem a prop de la duna.... Estavem al costat!!! 

La curiositat va fer que pugessim a mirar... I com bons pares que som,  no vam ni agafar aigua... Primera ascensió i costava un colló. Anar ràpid volia dir treure el fetge per la boca... 

Quan vam arribar a dalt, un cop de vent i fa volar el barret de la Meri... I el meu instint em fa baixar corrents. Això vol dir que havia de tornar a pujar... Quin matat! 

A dalt, la canalla es va tornar boja i va comença a saltar, córrer, baixar per les rampes de les muntanyetes, fer la croqueta... 

La curiositat d'anar més enllà, i de xaferdejar a veure que es veu des d'allí... Va fer que anessim avançant més i més, i anéssim pujant munyanya...

Diuen que la duna té uns 100m d'alçada... I m'ho crec... els nens semblaven incansables... 

Vam xalar com camells! 

Després de gairebé 2 hores de fer l'indi i de quedar-nos bocabadats amb el paisatge, tocava baixar i descansar...  Els nens encara tenien energia per pujar i baixar uns quants cops més... 

Després, tocava descansar i sopar per recuperar energies...  Mentre pel cap se'm passava la idea de tornarhi a pujar per fer fotos de la posta de Sol...

Pintaven bastos perquè després de sopar semblava que es posaria a ploure en qualsevol moment... Núvols  i llamps... Que podia fer?   Pujar 😃

Impressionant... Fins que va posar-se a ploure i tronar i vaig llargar per potes... No fos que em trobessin alli dalt fregit per un llamp 😉

Primer dia superat!!!