Stage

Aprofitant els 4 dies de festa, hem pujat cap a Ribes a jalar com a toixons, i clar, també a caminar una miqueta. El dia de l'arribada, va ploure una mica... i això ja ens va servir d'excusa per fer el dropo, tot païnt uns bons peus de porc, costelles de garrinet, croquetes de ceps, i tal i qual. Sabiem que l'endemà cremariem més calories que la refineria de la Repsol.
Aquesta vegada, hem optat per baixar de Núria a Queralbs... pujar ja ho haviem fet, i ja se sap... baixant, fins i tot la merda corre!!!  El trajecte ideal per fer pràctiques amb la càmara de fotos de cara a NY... i per donar-se'n compte de que la cosa està molt verda!
Així i tot... algunes es poden salvar (modèstia a part)
...i tant de cremar... la turbina s'ha de tornar a omplir! "Els caçadors" ens esperen!

Boreal... porque yo lo valgo

Avui he vist unes imatges al matins de tv3... eren fotos d'aurores boreals, que es veu que per les tempestes solars d'aquests dies es veien a molts llocs. Jo per Tarragona les uniques llums que veig, són les de la Tabacalera quan s'obliden d'apagar la pantalla!
No res... que m'han agafat ganes de tornar a Lapònia... per veure les aurores, i intentar fotografiar-les... amb una càmara més bona... nose... una reflex... :D
Mai se sap!

Kiroshi

Kiroshi és la paraula japonesa que significa "mort per excés de treball".

Diuen que el treball és salut, i blablabla... però aquesta setmana estic baldat. Puc morir per excés de treball? segons he llegit, més de 10.000 japos la palmen de Kiroshi...

Segur que la frase "treballar és salut" la va crear algun puto filòsof que tenia els ous llagats de tant de tocar-se'ls sota d'un arbre, pensant en el mite de la caverna...

Bueno! ja no em queixo més! vaig a sobar-la! :D

superheroi

Els carrers de Tarragotham estan plens d'escarabats, polilles, mosquits tigre, i cagarrutes de gos... la justícia no arriba a tot arreu... i per solucionar-ho es necessita un tipus sense escrúpuls, sense pèls a la llengua... i sobretot, sense un pèl de tonto!
No és el que Tarragotham vol... però és el que necessita. És el cavaller fosc... i pelut! ... i el seu nom és....  XOLLA'M.
El cavaller fosc i pelut: la llegenda repèl. :)

M'agrada

M'agraden els jocs olímpics.

M'agrada arribar a casa, posar la tele i que vagin passant!

M'agrada emocionar-me veient algú que s'emociona al rebre una medalla.

M'agrada veure esports , que segurament en tot l'any no saps ni que hi són.

No m'agrada l'uniforme de mercadillo d'Espanya.

M'agraden els uniformes de les jugadores de voley-platja :P

M'agrada poder viure en directe al millor nadador de la història.

M'agrada que una catalana guanyi 2 medalles de plata.

M'agrada que guanyi el petit.
M'agrada veure el bàsquet a les olimpiades.
No m'agrada el.... "cuantas medallas llevamos?"

M'avorreix veure futbol a les olimpiades.

M'agrada que un tal Fàbregas digui el que pensa.
M'agrada que a la "meseta" els faci ràbia.
M'agrada el trompetista del voley-platja. Tatarataratariiiiiiii.... oooleeeee!

No m'agraden tots els papanates i xupopteros de les respectives federacions: atletisme, futbol,... etc.

M'agrada que perdi el gran.
M'agrada la supercàmara lenta de les carreres que duren menys de 10 segons.
M'agrada pensar que algun dia Catalunya participarà en uns jocs olímpics.
i m'agrada molt... veure com li foten una bofetada al Jofrey... :D

.

TARRAGOTHAM

A principis d'any vaig tenir un somni. Una pel.lícula de Batman rodada integrament per amateurs (o sigui jo).  Però aquell somni ja fà temps que està congelat a la nevera.
El batmòbil R19 donava senyals d'estar agonitzant... però miraculosament va reviscolar.  Llavors estrenen la última de Batman... un peliculón! i se'm tornen a passar pel cap les escenes del somni. I per postres, la sexta3 sortejava un viatge a Londres a grabar una minipeli de Batman. Una senyal?
Hosti, però si em toqués, ja no em quedarien vacances per anar a fer de caballer fosc a Londres.... i llavors... la película s'hauria de rodar a Tarragotham.
... Sortirà a la llum?

Recordar

Les fotografies són la manera que tinc de recordar. De recordar els llocs on hem estat i de coses que hem viscut. Després, sempre quedaran petits detalls... quant em van clavar per aquella excursió, quant va costar aquell sopar, la rasca que fotia,...allí em va picar un mosquit,  d'aquells lavabos me'n recordaré tota la vida, aquella olor... aquell color... , aquelles "risas" ...

Resumint, i sense voler fer-me pesat ni fer ràbia, penjaré més fotilles mexicanes...