Si

Ja fà 7 anys que ens vam donar el SI. Era vigília de la nostra estimada Santa Tecla. Semblava fet expressament per estalviar en orquesta i músics, però no va ser així. Va ser discret, com naltros. Tampoc calia més.  De fet ja fa més de 16 anys que estem junts... mitja vida!!!  N'hem passat de tots els colors, moments bons i dolents... però sempre mirem el costat bo. Si no fos així, segurament no hauriem fet el que hem fet, treballat com hem treballat, viscut el que hem viscut i tingut a un parell d'espinguets alegrant-nos la vida. T'estimo Meri! :D

SI, VOTAREM SI

Ja fa temps que no dic res.... però ho sento, tinc els pebrots que m'exploten ja.

El dia 1 d'Octubre hi ha REFERÈNDUM a Catalunya. Si, allò que a Suïssa funciona tant bé. Hi ha gent que vol votar Si, hi ha gent que vol votar No. I hi ha gent que vol que NO votis, ni si, ni no. Que callis. Que no tens dret a dir No. Que és capaç d'imputar a més de 700 alcaldes catalans, que gairebé és capaç de permetre que es cometin atemptats jihadistes a Catalunya, però no està disposat a que votis.
Ja va dir el Sr. Margallo, que d'un atemptat amb milers de morts se'n surt... de la independència de Catalunya no. Una gran visió d'Espanya, millor morts que vots. Millor perseguir urnes, paperetes, alcaldes i mitjans de comunicació que no pas terroristes. Això ja ho fan els mossos.

Denunciaran als nostres governants per malversació de fons, però gasten milions de fons reservats en guerra bruta contra polítics i opositors. Utilitzaran la justícia per controlar al poble. Gastaran milers d'euros reforçant policia i guardia civil per perseguir una tros de paper, quan a tu no et deixen ni convocar 500 plaçes de mossos en plena alerta terrorista. I després s'escandalitzen del que fa Maduro a Venezuela.

Amenaçaran als més de 60.000 voluntaris i a 2 o 3 milions de persones que s'atreveixin a desafiar al tribunal costitucional però ells seguiran robant, blanquejant i venent armes a Arabia Saudí.
Encara no sé si m'ha arribat la carta per anar a fer de mesa electoral, però si arriba, HI ANIRÉ, només per tocar els collons.

Prohibir a TV3 que parli sobre el referèndum, demanar als mitjans que informin de que a la Diada hi havia poca gent, perseguir senyores de la neteja que treballen en impremtes de constantí, perseguir directors de diaris o amenaçar funcionaris.... Amenaçar d'apagar la llum dels col.legis electorals és més propi de Turquia que de qualsevol país democràtic. Potser aquest moviment està fent caure les caretes i els franquistes quedaran retratats.

Si ets demòcrata, vota SI o vota No, vota en blanc o no votis....  Però deixa'm votar!!!!

JULIOLS

Juliol és el nostre mes per excel.lència de vacances. Sempre ens ha agradat més Juliol que Juny o Agost. Potser perquè la calor apreta i el millor és marxar fora, potser perquè ens hem acostumat a no tenir vacances a l'Agost i ja se sap... quan la guineu no hi arriba, diu que són verdes... Sigui com sigui sempre ens les hem empescat per poder fer les vacances durant aquest mes.

Però bueno, ara ja s'acaba i aquests dies, facebooks, googles i demés, em recorden el que vaig fer fà 3 anys, fà 5 anys....fà 8 anys...  i només puc fer que caure a la seva trampa i mirar per tornar a rememorar llocs increíbles que hem visitat.

Ara toca treballar, però què millor que viatjar amb la ment per tornar a fer la volta al món, imaginant com anar o com ens ho fariem ara que som 4 !!!

Noruega, Xina, Kènia, Canadà, Islàndia, Mèxic, Costa Rica, Sardenya, Croàcia, Holanda...
hi tornem? :D

El viatge continua...amb il.lusió

Països Baixos : punt final

Recta final. A falta d'una nit per agafar l'avió de retorn a casa fem un últim sprint. Per no anar directament a Eindhoven, tirem en direcció contrària fins a Utrecht, per visitar un castell que està a pocs quilòmetres a les afores.

Es tracta del castell de Haar. És el més gran d'Holanda i gairebé sembla sortit dels contes de fades que vam veure ahir.

Només hem fet la visita pels jardins, 4 fotos exteriors i una passejadeta agradable on fins i tot ens hem trobat un tancat amb cèrvols.

Com que les forces començaven a justejar i la son barrejada amb la gana feia acte de presència... hem tirat de TripAdvisor  per acabar dinant millor de lo esperat en un italià a molt bon preu.

Tarda de relax i aviat cap a dormir, que ens haurem d'aixecar abans que el gall per agafar el nostre vol.

I fins aqui les peripècies de la familia Trapp pels Països Baixos! Esperem que hagueu disfrurat amb nosaltres!!! Fins aviat!!!

Països Baixos : dia 5

Avui hem passat el dia exclusivament al parc d'atraccions. Possiblement el més esperat per la Berta. Aprofitant que amb el passi de Port Aventura teniem entrada gratuïta, hem vingut a Efteling.

És el parc més gran i visitat d'Holanda, obert el 1952. 
Les comparacions sempre són odioses, però aquest parc té molts punts positius. Només te l'has de mirar amb ulls de nen.  Sobretot perquè està pensat per nens petits tot i que també hi ha muntanyes russes i demés.
Hem començat cap a les 11 per l'àrea dels contes de fades i dels germans Grimm. Aqui és on la Berta s'ho ha passat millor tot veient la casa de la caputxeta, les 7 cabretes, blancaneus i els nans, Hansel i Gretel, la torre de la Rapunzel i molts d'altres. Tot i parlar en holandès, es quedava  bocabadada. tampoc li calia entendre massa...

Possiblement el que més ens ha agradat és un arbre màgic que ens parlava i explicava històries. Tant se val el que deia... era màgic ;)

També hi ha hagut temps de pujar a atraccions més clàssiques, com els carrusels, conduir un cotxe antic, fer la volta al món veient figuretes de fusta, passejar-se en barca pel conte de les 1001 nits... Fins i tot m'he pogut escapar sòl per pujar a una muntanya russa bastant canyera.
En fi, que hem acabat a les 8 de la tarda destrossadets però sabent que hem complert.

Hem viscut les coses amb els ulls d'una nena de 2 anys... i potser ho hauriem de fer més sovint. Pura màgia.

Països Baixos : Dia 4

Avui ens hem acomiadat de la granja, per anar cap a un altre destí. Això vol dir que ja hem superat l'equador del viatge... quina llàstima! (Pep)... Menys mal! (Meri)...

Hem fet una visita al bonic poble de Delft, conegut per la típica porcelana blava i blanca holandesa i on hi va nèixer Vermeer.  Típic estil holandès, molt agradable de passejar amb la seva plaça del mercat, ajuntament, esglésies nova i vella, i moltes cases amb encant.

Abans de que es posés a ploure hem marxat, i se'ns ha ocurregut passar per Rotterdam per veure i dinar al Markthal (el mercat central, vamos). Ple de gent i de parades amb tot tipus de menjars. M'ha recordat el nou mercat de Tarragona, però més atapeït. Arquitectònicament és una passada.

I després de dinar més bé de lo esperat (arròs negre, croquetes i calamans) marxem ara si, cap al càmping de Kaatsheuvel. De casualitat hem passat per davant de les cases "cub", que també em feia gràcia veure...

Encara hem tingut temps de banyar-nos a la piscina climatitzada ( a 15 graus a veure qui s'atreveix a banyar-se fora).