divendres, 10 de setembre del 2010

Fusta de campions



Tinc fusta de campió!!! ... bueno, tenia fusta de campió, perquè ara la raqueta no serveix ni per espantar les mosques.
L'objectiu era clar: aguantar 1 hora. I per aconseguir-ho, esparadrap a punta pala. La meva experiència amb l'art d'embenar, va ser clau per fixar les fustes d'una raqueta que tenia més anys que la Rambla Vella.
Els cops es van anar repetint, i quan passava 1 hora i quart de la "restauració" ... plaf!!! la raqueta va petar. El primer partit es va perdre... per les raquetes, clar ;).
Ara bé, el joc definitiu, el joc que donava la victoria, el "qui guanya aquest joc, ho guanya tot" va caure del nostre costat...
P.D. ja tinc raquetes noves, a veure si aquestes també duren 25 anys!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada