El viatge començava amb bon peu. Sense retards destacables, papers en regla, semàfor d'inmigració en verd... 10 o 11 horetes d'avió..., ideal, vamos!.
Camí dels hotels, només arribar, el comité de benvinguda mexicà executa un espectacle de luxe. Aivà! una ranchera que anava davant de l'autobus fot un gir extrany, es menja dos faroles, salta la mitjana i fot una volta de campana. Ole tú! aquests mexicans es curren les benvingudes!
(... per cert, deixa'm pensar de no llogar cotxe, descartadíssim ).
Hotel de luxe, ens costarà acostumar-nos al tot inclòs. Jo sóc com la guineu, que quan no hi arriba diu que són verdes, i això de consumir fins rebentar, no acaba d'entrar al meu cervell. Semblo el Núñez del crackòvia! ... és gratis! Joan! eh, eh !...
Hem comprovat que això del jet lag funciona, sí. Les 5 del matí i desperts. I això que no fan puntopelota!
I què podiem fer si no hi havia son? doncs anar a veure la sortida de Sol, a les 6'09.
La resta del dia, apassionant. Segurament no hem menjat tanta fruita en anys... però si me la tritures i me la fots un un combinat... la cosa entra millor.
Piscina, platjeta, zumito, jalar, zumito, hamaca, snorkel, hamaca, jalar, piscina... San Francisco, tumbona, Flamingo... Coronita, dutxeta, passeig, Mojito, Margarita, Corona, vi, sopar... resumint, una vida molt fructífera :D
Després de tantes activitats... per la nit, tocava anar d'Afters... d'aftersuns i afterbites. Vaia cracks posant-nos crema. Cremadets a trossos :D . Al final potser sí que acabarem com flamingos!
Per variar, són les 5 del matí i aquí estic, ben despert. Això vol dir que d'aqui 2 horetes a esmorzar, i cap a Xichén Itza. O us pensàveu que no sortiriem de l'hotel?
P.D. ...tot el que entra, ha de sortir!!!.... un dia o altre :D
