A casa no som massa de regalar pels sants però només amb el fet de que la Berta et demani asseure a la falda per veure junts el video que li he fet pels 2 anys, o repassar els àlbums de fotos de les nostres vivències plegats ja és un regal.
La vida canvia i encara ens canviarà més, però els 4 ens en sortirem, com ens n'hem sortit els 3 i lo bé que ens en vam sortir quan erem 2.
Un dia d'aquests en que la Berta em robava menjar del plat, vaig parar de menjar per si me'n volia robar més. La Meri em va dir que per donar-li menjar a la Berta jo seria capaç de passar gana. Doncs si, suposo que això és ser papa i mama. I no ho canviaria per res del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada