diumenge, 3 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (I)















Bon dia Catalunya, són les 10 de la nit... a Auckland!. Per fi hem arribat a bon port, mai més ben dit, i som a la ciutat dels velers. Després d'unes quantes horetes de no res, l'aventura comença. O més ben dit, va començar a BCN quan a l'avió li va fallar la bateria, i en comptes de sortir a les 10'30, sortiem a les dues: que si una "viela", que si media hora más para solucionar el problema, que si els coixinets, que si els tapacubos... total, que evidentment, vam arribar tard a Milà... i evidentment, vam arribar tard a Singapur. Resumint... avió de conexió perdut a Singapur i a esperar en un hotel posat per la companyia. De son, no en faltava, encara que a Singapur fotés un sol de justícia i el rellotje local digues que eren les 12 del migdia.
Un dia més tard... o mig, ja no ho sé... hem arribat a Nova Zelanda. Ningú va dir que ser un Hobbit fos fàcil.

I com a bons mariners, hem de capejar els temporals i adaptar-nos a totes les corrents. Canvi de plans, no es pot fer l'excursió per avistar balenes i dofins. I que farem avui? el que podrem!!!  primer de tot hem agafat el cotxe, un Toyota Auris bastant coquetó, amb un petit defecte: el volant està a l'altre costat... Em sembla que avui el dedicarem a fer pràctiques de conduir. Meri: tira cap al miiiiiiiiiig!!! que et menges la cuneta!!! merda, vaig en contra direcció? poc a poc... que no entren les put*s marxes, joder! que difícil que es canviar de marxa amb l'esquerra en un cotxe que en té 6 i no és teu!! girem cap a l'esquerra! palanca d'intermitent avall... merda! salta el putu parabrises! joder si està tot al revés. Bueno, per sort el GPS amb veu de Catalana/Valenciana/maorí tot barrejat, ens porta cap al B&B. Casi que per avui deixem això de les pràctiques...
Anem cap al centre de la ciutat amb bus, com tot bon jubilat, i pugem a la Sky Tower, de 300 i pico metres amb unes vistes impressionants i veiem com una panda de grillats fà puenting des de dalt de la torre. Llavors que és, Torring? ,... passeig pel port per localitzar d'on surten les barques per demà fer l'avistament de balenes i cap a l'hotel que ja hem complert! El cap m'explota... serà de no dormir més de 2 hores seguides?.. res que no pugui arreglar un espidifen i un llit amb  el matalàs elèctric... com són aquests Hobbits! ens porten anys d'avantatge!.
No res, que anirem chapant ( i el matalàs també, pq se m'estan sucarrant els ous de tanta escalfor), que demà ens espera un dia maratonià: visitarem el Monte Edén (que deu estar ple de ties en boles), surcarem els mars en busca de Moby Dick, i seguirem fent pràctiques de conducció. 230 km fins a Rotorua, on espero passar de la 2a marxa :D.

dijous, 30 de setembre del 2010

La previa

 









S'acosta la hora H del dia D. Estem a punt de fer el viatge mes llarg de les nostres vides. Ja no se ni el que tardarem, ni quan arribarem, ni quan tornarem... el que si tenim clar, es que ho volem fer. Per que Nova Zelanda? es la pregunta mes repetida dels ultims dies. Resposta: I perque no? :D

17 calçotets? 17 mitjons? 17 jerseis? mmm em sembla que tocara rentar mes d'un dia, pero bueno, diuen que amb les aigues termals no fa falta suavitzant ;) .No res, que si es pot s'informara, i si no, no passa res. Com li dic a ma mare... si no truco, es que estic be!

ADEU AMICS!!!!P.D. ja se que no he posat accents, coses del blogspot...

dimarts, 28 de setembre del 2010

Objectiu: MORDOR













Després d’una setmana de festa sense precedents a la Comarca (del Tarragonès), on el menjar, el beure i la música es disfrutaven “sense aturador”, el jove matrimoni Hobbit format per la Merry i en Peppin es disposaven a cumplir la missió de les seves vides.
Aquells anells que posseïen, representaven massa responsabilitat per a 2 éssers tant petits, i l’ull del malvat Sauron els estava observant. Per les nits, Peppin agafava l’anell i encorvant l’esquena “resava” en veu baixa: Mi tesooooooro! Es míiiiiiiiiioooooo!!

No podien esperar més, i abans que els Anells els corrompessin, s’havien de destruir… i per això, havien d’anar a Mordor, pujar el Monte del destino, i allí, a la gola del llop, destruir els anells!!!

L’aventura comença divendres que ve, i esperem que la missió sigui un èxit i els simpàtics hobbits pugin tornar a Tarracon sans i estalvis! :D

dilluns, 20 de setembre del 2010

dilluns, 13 de setembre del 2010

PARANORMAL ACTIVITY


Certes activitats paranormals em van despertar ara ja fà més de 15 dies... com passa el temps!
I els esperits, són molt putes i van borrar qualsevol imatge audiovisual de la càmara del "videonovato". Amb l'electromagnetisme, ja se sap...
Esperem que els seguidors d'aquest terrorífic blog quedin satisfets amb una imatge de l'ensurt! ;)

divendres, 10 de setembre del 2010

Fusta de campions



Tinc fusta de campió!!! ... bueno, tenia fusta de campió, perquè ara la raqueta no serveix ni per espantar les mosques.
L'objectiu era clar: aguantar 1 hora. I per aconseguir-ho, esparadrap a punta pala. La meva experiència amb l'art d'embenar, va ser clau per fixar les fustes d'una raqueta que tenia més anys que la Rambla Vella.
Els cops es van anar repetint, i quan passava 1 hora i quart de la "restauració" ... plaf!!! la raqueta va petar. El primer partit es va perdre... per les raquetes, clar ;).
Ara bé, el joc definitiu, el joc que donava la victoria, el "qui guanya aquest joc, ho guanya tot" va caure del nostre costat...
P.D. ja tinc raquetes noves, a veure si aquestes també duren 25 anys!