primavera

ja fa bastants dies que vaig fer unes fotos a un arbre que em va cridar la atenció. Es tracta d'un dels arbres més espectaculars de Tarragona, que rivalitza en color amb el "meu" arbre vermell de la tardor. Bé, aquí van unes fotos per donar una mica de color al blog...

El cavaller, el Drac i la Princesa

Hi havia una vegada un intrèpid cavaller que es deia Roc... que va arribar al Regne de la princesa Berta...

La princesa Berta, al principi se'l mirava amb recel però poc a poc, en veure que aquest jove no portava males intencions, va voler fer-se amic seu.

Li va oferir la rosa més vermella, i li va presentar el seu amic i estimat Dragui. Després d'insistir i insistir, el Roc no va poder resistir-se als encants de la princesa.

...I finalment, la calma va arribar al Regne, i el Roc i la Berta es van fer inseparables per sempre més.

Feliços

El dia 28 de març el Roc va treure el cap i a partir d'aquell moment ja res tornarà a ser igual. Tindrem més feina i tindrem més son, això segur, si teniu fills ja ens enteneu... I si en teniu 2... Us comencem a entendre.
Teniem dubtes de com portaria la Berta l'arribada del Roc, i després de la primera i tímida trobada, i del "vull que marxi, no vull que es quedi" de la primera nit no les teniem totes. Però el Roc ha vingut sense ticket de devolució i la Berta ho ha entès. Ara ja no vol que marxi, i no para de fer-li petons i el vol agafar.
Si veure nèixer a la Berta va ser la cosa més bonica que ens ha passat... Veure nèixer al Roc ha tornat a ser la cosa més bonica que ens ha passat. I veure com la Berta abraça al Roc ens fa pensar que la plena felicitat SI que existeix... I l'estem tocant amb els dits.
Vivim el moment, perquè això passa molt ràpid!

Papa

Ahir va ser sant Josep... O sigui dia del pare, o sigui que era motiu de festa per partida doble.... O triple, pel que ha d'arribar. Bueno, deixem-ho en 2'95, com em va dir l'amic Lander.
A casa no som massa de regalar pels sants però només amb el fet de que la Berta et demani asseure a la falda per veure junts el video que li he fet pels 2 anys, o repassar els àlbums de fotos de les nostres vivències plegats ja és un regal.
La vida canvia i encara ens canviarà més, però els 4 ens en sortirem, com ens n'hem sortit els 3 i lo bé que ens en vam sortir quan erem 2.

Un dia d'aquests en que la Berta em robava menjar del plat, vaig parar de menjar per si me'n volia robar més. La Meri em va dir que per donar-li menjar a la Berta jo seria capaç de passar gana. Doncs si, suposo que això és ser papa i mama. I no ho canviaria per res del món.

A la lluna

Ja fa uns quants dies que estem a la lluna. Diuen que quan hi ha canvi de lluna passen coses. No sabem si pel Roc serà pelut com un home llop, però té números per sortir ben aviat... I ara, que tenim la lluna al 99% m'estan agafant ganes de coneixe'l.
 En 17 hores, lluna plena... Sortirà o no sortirà?... Apostes?

Trenta i tants....

Doncs ja ha passat un altre any. Arriba el meu aniversari i ens apropem a la perillosa linea vermella dels 40. Com ja fa més de 2 anys, ara els aniversaris són diferents. Els regals importen poc i les espelmes me les ajuda a bufar la cosa més bonica del món... Estant a prop dels meus ja en tenim prou.
En fi, que el regal que més il·lusió em fa, encara que no ho digui, vindrà d'aqui 4 setmanes si no se'ns adelanta. Però mentre no arriba, per anar fent boca, "m'han" regalat la play4...
Un petó i gràcies per les felicitacions a tots!!!

Waiting

Diuen que el que espera desespera.  Ens trobem en aquest impàs... És com un exàmen que no vols que arribi,  però que te'l vols treure de sobre.  Vull que arribi el dia D?  O millor ens esperem a que surti quan vulgui?
Serà morenot i pelut?  Serà ros i arrissat?  Ens deixarà dormir per les nits?  Podrem anar de vacances sense patir un cobriment de cor?
En fi....  Que en cosa d'un meset + o -,  sortirem se dubtes. I fins que no arribi, tinc temps d'organitzar el meu disc dur... Paciència!