Stage de pretemporada: etapa 2 - Gaztelugatxe

Més calmadets i més descansadets, ens aixequem ben d'hora ( l'Apiretal fa miracles!!!). Però per variar... El ben d'hora es converteix en un.... Que ens tanquen el menjador per esmorzar!!! Per sort esmorzem com bous... Bueno, deixem-ho en que jo esmorzo com un bou i anem a fer un altre tastet de Bilbao.
Ens espera el museu Guggenheim... I la Berta espera amb candaletes veure l'aranya gegant de l'entrada. És una friki dels animals i dels bitxos... I ens encanta!

Ens donem per satisfets i anem a veure una mica de mar. A mi em feia gràcia anar a un lloc de la costa que em va impressionar en fotos... del rodatge de Joc de trons! ( temporada 7).I com que tinc una dona que val un imperi...acabem anant-hi.  Es diu San Juan de Gaztelugatxe...  I la veritat és que ha valgut MOLT la pena.

Després de menjar amb al restaurant amb vistes als penya-segats, m'he decidit a baixar sol per tirar fotos a peu de mirador. 30 minuts de baixada que he fet corrents en 5 min. per evitar  que no em caigués la bronca. Però tot el que baixa... ha de tornar a pujar! I el meu fetge també ha m'ha pujat fins la boca. He acabat amb flato, agulletes i he suat com una mala cosa... Això si... Enlluernat per les vistes més impressionants en molt de temps.

En una altra vida traspassaré el pont i pujaré les 241 escales fins arribar a l'ermita, però avui no tocava. Deixem-ho pel Jon Snow...

Stage de pretemporada: País Basc i Cantàbria

S'acosta el periode vacacional... Aquest any una mica especial per l'arribada del Roc. I per entrenar-nos, com bons professionals dels viatges, vam decidir fer una escapadeta amb els nens per "calibrar" forces.
Si amb la Berta ens vam "entrenar" anant a Lanzarote, aquest cop hem triat anar al País Basc i a Cantàbria.
Haviem de sortir aviadet per anar cap a Bilbao. Però arrossegar a 2 nens sempre et fa retrassar

(les fotos també).






 Paradeta prop de Saragossa, i es va posar a ploure...  Vam acabar dinant a Logronyo, més tard del previst i per no anar directament cap a l'hotel vam anar a fer una volteta per Bilbao.

Pillo 6 pinxos en una oferta però no comptava que la Berta no en vol ni un, i porten gluten! O sigui que me'ls  vaig acabar fotent jo sol.  I després de fer un volt apacible, va tornar la tempesta... I no només d'aigua. Un que es fà caca, a l'altre que li puja la febre... I a sopar! (a ressopar en el meu cas)
En fi, que finalment vam superar el llarg dia trasllat.

primavera

ja fa bastants dies que vaig fer unes fotos a un arbre que em va cridar la atenció. Es tracta d'un dels arbres més espectaculars de Tarragona, que rivalitza en color amb el "meu" arbre vermell de la tardor. Bé, aquí van unes fotos per donar una mica de color al blog...

El cavaller, el Drac i la Princesa

Hi havia una vegada un intrèpid cavaller que es deia Roc... que va arribar al Regne de la princesa Berta...

La princesa Berta, al principi se'l mirava amb recel però poc a poc, en veure que aquest jove no portava males intencions, va voler fer-se amic seu.

Li va oferir la rosa més vermella, i li va presentar el seu amic i estimat Dragui. Després d'insistir i insistir, el Roc no va poder resistir-se als encants de la princesa.

...I finalment, la calma va arribar al Regne, i el Roc i la Berta es van fer inseparables per sempre més.

Feliços

El dia 28 de març el Roc va treure el cap i a partir d'aquell moment ja res tornarà a ser igual. Tindrem més feina i tindrem més son, això segur, si teniu fills ja ens enteneu... I si en teniu 2... Us comencem a entendre.
Teniem dubtes de com portaria la Berta l'arribada del Roc, i després de la primera i tímida trobada, i del "vull que marxi, no vull que es quedi" de la primera nit no les teniem totes. Però el Roc ha vingut sense ticket de devolució i la Berta ho ha entès. Ara ja no vol que marxi, i no para de fer-li petons i el vol agafar.
Si veure nèixer a la Berta va ser la cosa més bonica que ens ha passat... Veure nèixer al Roc ha tornat a ser la cosa més bonica que ens ha passat. I veure com la Berta abraça al Roc ens fa pensar que la plena felicitat SI que existeix... I l'estem tocant amb els dits.
Vivim el moment, perquè això passa molt ràpid!

Papa

Ahir va ser sant Josep... O sigui dia del pare, o sigui que era motiu de festa per partida doble.... O triple, pel que ha d'arribar. Bueno, deixem-ho en 2'95, com em va dir l'amic Lander.
A casa no som massa de regalar pels sants però només amb el fet de que la Berta et demani asseure a la falda per veure junts el video que li he fet pels 2 anys, o repassar els àlbums de fotos de les nostres vivències plegats ja és un regal.
La vida canvia i encara ens canviarà més, però els 4 ens en sortirem, com ens n'hem sortit els 3 i lo bé que ens en vam sortir quan erem 2.

Un dia d'aquests en que la Berta em robava menjar del plat, vaig parar de menjar per si me'n volia robar més. La Meri em va dir que per donar-li menjar a la Berta jo seria capaç de passar gana. Doncs si, suposo que això és ser papa i mama. I no ho canviaria per res del món.

A la lluna

Ja fa uns quants dies que estem a la lluna. Diuen que quan hi ha canvi de lluna passen coses. No sabem si pel Roc serà pelut com un home llop, però té números per sortir ben aviat... I ara, que tenim la lluna al 99% m'estan agafant ganes de coneixe'l.
 En 17 hores, lluna plena... Sortirà o no sortirà?... Apostes?