Ruta per la Toscana #2: Les Cinque Terre

Cansats del tute d'ahir... Avui jornada de "descans"  (500km fins a La Spezia). 

Despertadors a les 6:30, però estavem tant cansats que ens adormim  No passa res  estem de vacances, no? 😊

Continuem fent tota la via que podem, parant lo just i necessari fins arribar a les 14h a la Spezia.

Després de dinar, anem cap al apartament... Un piset molt cuco amb un petit defecte: 4rt pis sense ascensor.

Moment per negociar... Con que els Plana estem fets d'una altra pasta ens inclinem per anar als pobles de les Cinque Terre avui i deixar la feina feta. Tren cap a Riomaggiore. 

Poble amunt i poble avall, ens recorrem el carrer principal. Fotos panoràmiques de postal i els nens que estan com a motos... Anem cap al següent poble: Manarola.

Segon i últim!!! La amenaça fantasma s'acosta perillosament. I amb ella, els papers del divorci 😉

El Roc s'adorm a la motxilla  i la Berta diu que està cansada i vol anar al hotel... Amb aquest panorama, i quan les 2 dones de la casa se't posen en contra... Soldat que fuig serveix per una altra batalla. Bandera blanca. Sopem en un xiringuito del poble les típiques bruschetas, panninis, frankfurts i les típiques birres Moretti de 600ml. 

Després del gelatto de rigor, anem cap a retiro, les 5 terres s'han quedat en 2 terre... Sàbia decisió, tu sempre tens raó carinyo 😗

En resum, un dia llarg, mooolt llarg i cansat  moooolt cansat, però un dia xulo. 

Ruta per la Toscana #1: Tarragona - Aix-en-Provence

Aquest any les vacances fem en cotxe. Si l'any passat vam tirar d'avió, aquesta vegada toca tirar milles i resar perque els desacatus no em montin cap pollastre.
Primera etapa: Aix-en-Provence. Una mica pel nom, una mica per la distància, la qüestió és que hi toca fer nit.
La idea era sortir a les 5 del matí, per fotre-li canya, i aprofitar que les fieres estan adormides. I dit i fet, puntuals com un rellotge... Uns més adormits que altres, però hem complert el plànning.Teniem. 580 km per endavant.

I aixi jugant, jugant, hem arribat a pocs km del destí per jalar, reposar forces i carregar bateries. Per cert, que no ho havia dit, aquest cop anem acompanyats... I això fa el viatge encara més imprevisible...

I a les 3 ja estàvem al hotel.. Hem tingut temps d'anar a fer un volt pel centre de la vil.la de Cézanne... el passeig Cors Mirabeau... Algo així com La Rambla però amb plataners, fotre'ns unes crepes i estirar les cames per aquesta animada i agradable ciutat.

Demà ens esperen les Cinque Terre, o sigui que ja podem descansar i agafar forces... Per que les necessitarem! Fins demà! 👋🏻 👋🏻 👋🏻

ONE MISSION

Per celebrar els 10 anys de la creació del blog skrotmix.blogspot.com, aqui teniu un video!
Seguim!

pre vacances

Des de Sant Jordi que no he dit res, i mira que n'han passat de coses.... potser esperava a que s'aixequés el 155... potser esperava a que marxés Alí Rajoy i els 40 lladres. La questió és que he estat liat muntant videos, fent albums de fotos familiars i xorrades varies. Encara em queda feina però em declaro en PRE VACANCES. d'aqui un mes exacte començaré les vacances a tope i això vol dir que toca mirar rutes, llocs x visitar, coses per fer.... en fi... que estaré un mes amb stand by. per variar ;)

La Llegenda de Sant Jordi

Fa molts i molts anys...

En un poble molt allunyat... Hi vivia un drac molt afamat...

... Primer es va menjar les gallines, els porcs i les ovelles...

I després li va tocar a les pobres donzelles.

Quan li va tocar a la princesa  .. El Rei ploraaava i plorava desconsolat...

La princesa es va posar davant la fera, que se la volia menjar sense espera. Però llavors va arribar Sant Jordi a galop, fort i valent... I tothom. Va estar molt content!

Va clavar-li una llança a l'animal... Que va caure bramant de mal...

... de la sang del drac, va néixer un roser, que va perfumar al poble sencer...

I Sant jordi li va fer un petó a la princesa... I li va oferir  la rosa més vermella!

I vet aqui un gos, vet aqui un gat..

el conte de Sant Jordi  s'ha acabat! 😀

Mitja vida

Fa 17 anys em vas contestar que si, sense pensar-t'ho massa. Menys mal!!! Mitja vida amb tu que ens ha donat per molt. Els dos petitons són la cosa més bonica que ens hem pogut regalar.
 Et mereixes totes les flors del món,  però t'hauràs de confornar amb aquesta foto plena de tulipans...  T'estimo tant com son tinc! ;)

Roc One

Eren les 11:05 del matí, ja no volies esperar més. La Berta ja era al cole i res et podia frenar. Vas sortir ràpid, potser per això ets com un coet.

Sembla que fos ahir... Aquella mescla de sentiments, aquell neguit per veure com series,  aquella por per veure com s'ho prenia la Berta, aquella tristesa perquè no haguessis pogut conèixer per poc el teu àvi, i en un segon, aquella inmensa alegria quan vas treure el cap. L'alegria s'ho va menjar tot. Ho va omplir tot de nou...

I jugant,  jugant, ja ha passat un anyet. Un any intens i divertit, un any per robar-nos el cor amb les teves trapelleries. Un any per confirmar que ets un autèntic "desacatu", i un any per ensenyar-nos que junts, els 4,  som un gran equip.
Us estimo! :)