Roc One

Eren les 11:05 del matí, ja no volies esperar més. La Berta ja era al cole i res et podia frenar. Vas sortir ràpid, potser per això ets com un coet.

Sembla que fos ahir... Aquella mescla de sentiments, aquell neguit per veure com series,  aquella por per veure com s'ho prenia la Berta, aquella tristesa perquè no haguessis pogut conèixer per poc el teu àvi, i en un segon, aquella inmensa alegria quan vas treure el cap. L'alegria s'ho va menjar tot. Ho va omplir tot de nou...

I jugant,  jugant, ja ha passat un anyet. Un any intens i divertit, un any per robar-nos el cor amb les teves trapelleries. Un any per confirmar que ets un autèntic "desacatu", i un any per ensenyar-nos que junts, els 4,  som un gran equip.
Us estimo! :)