Doncs al final no ens hem tirat pel balcó. Després de decretar-se el tancament d'escoles i la paràlisi del país els nostres lleonets estaven obligats a estar tancats a la gàbia. I 2 dies després d'estar a casa, la idea de fotre el camp sobrevolava els nostres caps.
Com a infermers, aquestos dies que ens toca treballar la tensió a l'ambient s'ha incrementat un 1000 x 100. La simple sospita de Coronavirus ja ens posa a tots el cul apretadet. La nostra vida s'ha convertit en una peli del Shyamalan.
El nyanyo al cap del Roc actúa de detonant. Aquests nens necessiten espai. Carretera i manta. Com ja he dit... No ens hem tirat pel balcó. Tant bon punt vam tenir el kit de fuga a punt, amb nocturnitat i alevosia vam evacuar-nos. Seguirem treballant al peu del canó. No és una fugida.
A partir d'aquest moment, ens convertim en rurals. O parceleros, si més no. I per si pinten bastos vaig agafar una mica de planter... Si surt bé, si no... Ens haurà servit de distracció.
Per acabar d'adobar-ho tenim un nou hoste vingut directament de Baqueira, que confinem al pis de dalt. Això si, ens ha portat mortadela per passar 2 quarentenes😀
Me'n vaig a llaurar! Ens veiem!
