Cròniques de l'Apocalipsi . + .(2x02)

 Per on anàvem? Ah, si... Que les escoles són segures, i que s'havia de tornar a l'escola si o si després de Reis... Que no passava res...

Doncs ha passat. Confinament de la classe de la princeseta i a fer PCR. I mentrestant?  Doncs mentrestant  arriben els primers símptomes de la Meri.  Tos i mal de cap terrible. La paranoia ja era màxima.

Amb la mosca a l'orella, trucada al CAP i pertinent test d'antígens... Positiu. Booom!  La persona que potser millor fa les coses, va i li toca la grossa. Ni a la feina, ni al carrer... El nostre punt feble està clar quin és. Els nens.

Ara em tocava passar per "caixa" a mi i  em van fer també el test... Negatiu. I el petitó de la casa? Negatiu.  Només faltava la PCR del cole, per dir-nos el que ja ens oloràvem ... Nena positiva. 

Amb la nostra particular guerra de sexes, de moment en els nois guanyàvem la partida. Separació de béns, i a intentar que el bitxo no s'escampi... Fins que s'escampa. El nen amb febre i vòmits, tot indica que em quedo en minoria. A dormir al sofà...

A falta de confirmació...  Ara el confinat sóc jo. 

Si voleu que us digui la veritat, estic més tranquil que mai. Hauria pogut marxar a la parcel.la però per què? I si ja ho tinc i no ho sé? I si ja ho he passat sense símptomes? Per deixar el "marrón" a la Meri sola? Els estimo massa... Si el Titanic s'enfonsa, ens enfonsem tots (a més, tinc certa retirada al Di Caprio 😉)

Hi haurà temps per respondre preguntes i d'altres no les sabrem mai... Com ha passat? Com es que a mi no?(de moment)... tinc una flor al cul? O potser haver estat jugant fins les tantes a la Play m'ha servit de protecció? 

En fi! Que de moment estem tots "bé" ... Que no patiu per naltros! I que seguim donant guerra!

Ens veiem quan acabin les quarentenes 😉

Cròniques de l'Apocalipsi. Temporada 2 (2x01)

 En la temporada anterior, ens haviem quedat a l'estiu, amb restriccions i pors però fent una mica la nostra. Pantalla 1 superada.

Després de petites onades, sembla que ara ens ve el Tsunami, i el mambo. El final de desembre, ha estat bastant merdós. A la feina confinaments cada 2 x 3 de pacients, amb el que això implica... epis posats més de 5 hores seguides, sense sortir del quartet de les rates, sense esmorzar, sense pixar... Però ens en vam sortir... vam passar el Nadal d'una manera diferent, però amb els nostres.... i el tió i els Reis no van fallar.

I gener començava amb la mateixa pinta que va acabar 2020. I vam tornar al cole...  i amb el cole... el confinament de les classes. El que ve després, ho deixem per un altre dia... ;)

Final de cicle

 Tot cicle comença i s'acaba. I si no pregunta-li al Barça... 

Ja fa gairebé 4 anys, la Meri em va regalar la Play4... jo era feliç amb la Play3, però ja feia temps que rondava pel mercat, i mira... se'm va posar a tiro.  Han sigut 4 anys profitosos, amb estones de joc molt bones. Més de les que em pensava.

Segons els registres el top 10 dels meus jocs (en hores jugades) ha estat:

1. RED DEAD REDEMPTION 2

2.THE LAST OF US Remastered

3.HORIZON ZERO DOWN

4.THE WITCHER 3

5.THE LAST OF US 2

6. UNCHARTED 4

7.GOD OF WAR

8. SPIDERMAN

9.RAYMAN LEGENDS

10.BATMAN ARKHAM KNIGHT

Triar-ne un de sòl, em seria molt difícil...  però  The last of us em té el cor robat. Si no, no me l'hauria petat més de 5 o 6 cops...  

Uns jocs brutals que deixen el pavelló molt alt. Altres jocs també surten a la meva llista però no han estat tantes hores... evidentment perque són més curts o perquè s'han quedat inacabats. 

Però lo dit... ara comença el nou cicle amb la Ps5, i aquest cop m'he llençat a la finestra a la primera oportunitat.  I com que gallines que entren x gallines que surten... doncs m'he venut l'estimada ps4.

En fi... llarga vida al nou cicle! ens queden moltes hores per disfrutar... (si em deixen!!!) 😉 

Bones festes

Bon Nadal i molt bones festes a tothom!  

Ja fa temps que el coronavirus ens ha canviat la vida, però seguim mantenint el nostre esperit positiu. Aquest any, com en els darrers anys, la canalla és el nostre motor i és la que ens arrossega a fer coses que teniem oblidades...  Tornem a sentir il.lusió.

Ens encanta veure aquell neguit per anar a buscar el tió i veure com es posen conents en trobar-lo... ens encanta veure com el cuiden i com es posen nerviosos abans de fer-lo cagar...  Ens encanta veure la nostra filla plorar d'alegria perquè el tió li ha cagat algo que, per ella, és el més bonic del món... Ens encanta veure com esperaran els Reis, i com se n'aniràn a dormir nerviosos pensant en que puguin entrar per la nit a casa a portar algun regal...

Viure els Nadals com un nen és el millor regal que podem desitjar... (I naltros per partida doble)... en fi...  lo dit... que bones festes a tothom, i sobretot, SALUT!!!

Covidanji

 Després d'uns mesets de confinament , vida post-apocalíptica i un estiu extrany (per dir-ho finet)... tornem a sentir els tam-tams de guerra... es van acostant, i es van sentint més fort. Sembla que el teuler de Jumanji ens estigui cridant i només ens queda obrir-lo i que surtin un altre cop els micos, tigres, abelles gegants i rinoceronts.

Si la primera temporada de Mandalorian va significar el confinament total domiciliari... d'aqui uns dies s'estrena la segona temporada i això fa més por que una pedregada. 

Esperem que estiguem equivocats.... però no vull tornar a sentir veins posant el puto resistiré al balcó. En fi... Salut i peles!

Tornant a jugar

Beneïda tornada al cole. 3 setmanes després d'haver començat les classes i hem recuperat una mica de temps per naltros...

Amb el confinament i desconfinament m'havia estat impossible jugar a la Play... Ja sigui per falta de tele... Ja sigui per falta de temps... Ja sigui per falta de ganes... O tot plegat.

Amb The Last of Us 2, he recuperat velles sensacions amb els videojocs... Una jugabilitat es-pec-ta-cu-lar i una història que t'atrapa (amb els seus defectes). Unes quantes hores de joc que valen or. Acció, sigil, ensurts i uns gràfics impressionants. Naughty Dog  100%.

Qui ens hauria dit que el millor joc que he jugat des de l'inici de la pandèmia  ha estat un videojoc sobre una pandèmia 😀

Resem per que no ens "tanquin" el cole i ens facin quedar-nos en quarentena...  En fi... coses meves... 😉

Via Verda

Amb l'estiu a punt d'acabar i calentant motors per l'inici de curs, vam anar un cap de setmana a Horta de Sant Joan. Una proposta que vam acceptar ràpid, possiblement perquè ja estavem fins les pilotes de no moure'ns dels mateixos llocs.

La nit, la vam passar  en una casa rural que era part del conjut renaixentista de la casa del Delme.  Una casa molt bonica en un entorn molt xulo. El casc antic d'Horta sorprèn, i per bé. La plaça, l'esglèsia, els carrers i porxos... 

Les vistes des del balcó a la posta de sol i la  nit estrellada, eren espectaculars...

Dissabte tocava estrenar-nos amb la via verda. Vam llogar les bicis a Montsport. Com que portavem lastres, vam agafar també un remolc per si el Dante es cansava i una cadireta per portar al Roc. Les nenes anirien amb les seves bicis, i que déu ens agafés confessats.

La primera idea era fer d'Horta fins a Benifallet... uns 28 km.  Com que no les tenim totes, ni pels críos ni pel gos... decidim parar a l'estació de Pinell de Brai. Uns 20 km , que ja ens semblàven més que suficients.

El camí per sort, és pràcticament tot de baixada o plà... amb lo que com a mínim no haurem de suar tant. Això si, la calor comença a apretar... per sort, trobem el primer túnel (i no serà l'últim)`

El que en principi semblava que ens faria por, al final li agafem el gustet. Túnels per tots els gustos, alguns de molt llargs i foscos. Sort que estàvem avisats i portem llinternes . Com a mínim, servirien per no matar-nos a les fosques...

A la hora acordada, a les 17h de la tarda, ens van venir a buscar a Pinell de Brai, uns més cansats que altres... però contents d'haver fet aquesta "bicicletada popular". Ens haviem ben guanyat una bona barbacoa 😎

L'endemà, vam anar a la recerca de "Lo Parot", l'olivera mil.lenària d'Horta. Una caminadeta (les bicis, que descansin) i el vam trobar. Costa imaginar que aquest arbre ja era dempeus en època de Carlemany, Jaume I, o de les tropes napoleòniques...

Per rematar-ho vam fer un volt pel museu de Picasso... amb gravats i reproduccions que va fer l'artista quan va viure a Horta... molt interessant.

I ja de camí cap a casa, vam parar un momentet per veure de més a prop les roques de Sant Benet, tota una imatge icònica dels Ports de Tortosa.

En fi... un cap de setmana per repetir 😉