diumenge, 24 de juliol del 2022

Bretanya i Mont Sant Michel: dia 8 (Le Mans, Castell de Chambord i Channonceau)

Vam iniciar la ruta de tornada cap a casa. Del Mont Sant Michel, ens dirigiriem a la zona de la vall del Loira... més o menys 4 horetes de cotxe... i per no destrossar als nens, vam triar una paradeta a mig camí per fer un descans: Le Mans.





















No haviem sentit res de la ciutat, a part del circuit i de les 24 hores de Le mans... però queia a 2 hores i ja ens anava bé. Vam aparcar  en una zona prop del riu i vam anar caminant cap al centre... que vindria a ser la zona de la Catedral... i quin tros de Catedral!!!! La Catedral Romànico-gòtica era espectacularment gran... es veu que és una de les més importants i grans de França i naltros sense saber-ho 😏











Tampoc ens hi voliem estar massa temps, perquè si no, no tindriem temps d'arribar a Chambord, o sigui que vam fer una volteta per per dins i fora de la Catedral i vam buscar un lloc per dinar ràpid... i que té un nom que comença per M 😅

Després de dinar, vam anar a buscar el cotxe i vam prosseguir...  doncs ens quedaven  unes dues horetes més de cotxe. Així, vam arribar al castell de Chambord a les 16h. de la tarda. Tindriem dues horetes per visitar-lo, doncs tancava a les 18h.














La calor apretava a aquella hora. Vam fer un vistasso per allí fora, però ràpidament vam entrar cap dins, buscant ombreta.  














El castell, el més famós i visitat de tots els de la Vall del Loira, és d'estil renaixentista. A l'interior hi havia diverses sales amb tapissos, quadres,  habitacions reials, les estances de Lluis XIV...  Però el que més crida l'atenció és al centre del castell... on una escala helicoidal puja cap als pisos de dalt. És curiós que pots baixar i pujar sense trobar-te amb el de l'altra escala. Una escala doble, vamos... que segons la llegenda no confirmada, podría haver estat disenyada per Leonardo da Vinci.













Des de dalt de la terrassa, hi havia bones vistes dels jardins , tot i que segons la meva modesta opinió, no eren gran cosa.  Els jardins francesos que es veien darrera, potser a la primavera estan més poblats...

Una altra curiositat que em va cridar l'atenció va ser descobrir que el castell havia servit per amagar-hi les principals obres d'art del Louvre, Mona Lisa inclosa,  per evitar que els nazis les trobéssin...










En fi, que va arribar l'hora de marxar...  després de dues horetes al castell, ja en vam tenir prou (i ens tancaven). Personalment em va agradar molt, i la visita va ser molt amena... descacant la terrasseta amb la torre al mig i la curiosa escala central. Les panoràmiques per fora, també eren molt maques...












S'acostava el final del dia, però encara ens quedava un petit esforç... l'allotjament el teniem situat a 1 hora de Chambord. Les hores de cotxe pesaven, però bueno, això ja estava plumat...  Com que sabia que la censura no ens deixaria veure 2 castells en un dia, vaig pensar que l'allotjament a 2km del Castell de Channonceau seria ideal per fer una "paradinha" i fer 4 fotos des del riu.

















Vam aparcar el cotxe a la vora del riu, i un petit caminet portava a trobar-te el Castell de Channonceau de cara. Vaig anar-hi sol, ja que la resta estaven cansats. (ells s'ho van perdre!!!)
Després d'un breu passeig de 5 minuts, vaig trobar-me possiblement el castell més maco i fotogènic de la vall del Loira... el Castell-pont de Channonceau. 













Vora a les 20h. vam arribar (per fi) a l'allotjament, un petit apartament amb lo just i necessari. Ens mereixiem un bon descans, després d'aquella intensa, llarga i calurosa jornada... 

L'endemà tornavem a marxar...aquest cop cap a Futuroscope!!!

dijous, 21 de juliol del 2022

Bretanya i Mont Sant Michel: dia 7 (Fort La Latte i Saint Malo)

 Últim dia a la zona de "dalt" de la Bretanya.  La idea era anar a Sant Maló o Dinan... però vaig veure que els de derutaenfamilia havien anat al Fort La Latte, que estava relativament a prop de Sant Maló i em va semblar que seria una bona excursioneta per fer  al matí. O sigui que vam alimentar als cavalls i vam agafar el cotxe... 





En una horeta i mitja, ja hi erem...  vam aparcar i vam fer el caminet fins trobar la fortalesa La Latte (també coneguda com Chateau de la Roche Goyon). Hi havia rutes per anar caminant cap al Cap Frehel que no vam fer.































Es veu que el castell, del segle XIV, va ser una fortalesa que van construir per defensar-se dels anglesos... i es va guanyar la fama d'inexpugnable perquè no van aconseguir conquerir-la mai. 











Entre penya-segats, a 60 metres d'alçada i amb un pont llevadís, sembla que ho tenien complicat per conquerir-la. Naltros, pagant poc més de 6 euros, ho teniem més senzill.

Vam visitar el pati interior, els baluards i torres de guaita... el forn de pa, el pou... però la cirereta del pastís estava al mig. La gran torre principal.  Les vistes de la costa maragda i el cap Frehel eren espectaculars...


















Des de dalt, es podia veure realment la magnitut del castell amb l'espectacular entorn. Costava una mica pujar, però valia la pena. De fet no recomanaven que pugessin les criatures...  Unes quantes fotos més... i cap a dinar!




 









Una creperia al costat del parking era el lloc ideal per recuperar forces. Sobretot amb els postres, vaig quedar tipo com un bocoi 😎









En acabar, vam fer cap a Saint Malo... a uns 45 kilòmetres. Passant per poblets, vam tenir ocasió de veure la diferència entre l'anada i la tornada...  A l'anada vam trobar barques varades en platges seques, com si estiguessin abandonades... i al tornar a passar-hi les barques suraven a l'aigua del mar, i la platja havia despaparegut... cosa de les marees...

A Saint Malo vam aparcar prop de l'entrada a la muralla, i el primer que va ser és anar a veure la zona del Castell de Sant Malo i el Fort nacional.













Un cop vam ser a llarga platja de la ciutat, tot i no portar banyador, no vam poder deixar d'anar a tocar l'aigua, buscar petxines, a passejar per la sorra...a fer fotos de les muralles i el Fort Nacional...  Tot un entramat de troncs separava la platja de la muralla, deixant entreveure com de fortes devien ser les onades quan pujava la marea i la mar estava picada...













La veritat és que estava calenteta, i donaven ganes de fotre-s'hi!!! l'airet era fresquet, això si!... però bueno, una estona de relax platger i vam anar a fer una volteta pel casc antic.






















La catedral, romànica i gòtica,  ens va sorprendre gratament per lo inmensa que era per dins, i els vitralls... maca perquè si! ... Uns quants carrers més, plens de gent comprant jalar (gofres, galetes, gelats, creppes... )i vam tornar cap a buscar el cotxe... no sense abans escapar-me per pujar a la muralla a fer 4 fotos...











Després de molt rumiar-ho i com que era la última nit, i em vaig tornar a escapar. Aquest cop a l'hora de les bruixes. Volia veure el Mont Sant Michel de nit, i veure si estava il.luminat. La meva sorpresa va ser que per la nit només es veien les 4 llumetes de les cases del costat de l'abadia, però què hi farem.

Vaig intentar fer unes fotos amb la càmara réflex però sense trípode resultava complicat i he perdut bastanta pràctica. Amb el mòbil, vam fer el que vam poder... tira bones fotos de dia, fa certa màgia de nit... però no li demanis massa més a la distància.






















En fi.... que això ja feia olor de final de viatge... quedava la baixada, però  el temps vola!
















Au revoir! Mont Saint Michel!!!! 😉