Ruta per Suïssa - dia 4 : xocolata Cailler i Interlaken

Després de la tempesta sempre arriba la calma. Avui ens haviem de pendre el dia relaxat per recuperar-nos del tute d'ahir. Ens hem llevat més tard i hem decidit (a instàncies de la Berta) que aniriem a la fàbrica de xocolata Maison Cailler... una de les més antigues de Suïssa.

De fet, fan xocolata des de 1819, però amb el crack del 29 van fusionar-se amb Nestlé per sobreviure.

La visita ha estat prou interessant, fent un repàs històric desde el cacau dels Azteques fins l'actualitat. Per rematar-ho, teniem bombons i xocolata per tastar... All you can eat!

Us enganyaria si no us digués que ens hem fotut com el quico. Orgàsmic. N'he comptat uns 30, però això és com els calçots... Vas fent i et descomptes 😋

Borratxos de cacau, ja no hem ni dinat i directament hem anat a fer baixar el sucre a l'apartament.

Abans però, hem saludat a unes quantes vaquetes pel camí...

Per la tarda, hem anat a Interlaken, on hem pujat amb un tren cremallera al Harder Kulm.

Això vindria a ser un mirador des d'on podiem contemplar la ciutat, amb el llac Brienz a l 'esquerra i el llac Thun a la dreta... I  al mig, muntanyes mastodòntiques com el Jungfrau (llàstima de núvols)... 

La plataforma feia respecte i amb el Roc com una moto, no les teníem totes... Si no, ens ho hauríem pres amb més calma, perquè les vistes  (tot i el preu) s'ho mereixien...

Demà més 😉

Ruta per Suïssa - dia 3 : Zermatt

Avui tocava el sant cristo gros!  Totes les previsions del temps indicaven que era el millor dia per anar a Zermatt a veure el mític pic Matterhorn o Cervino (ni idea, no?... Us sona el dibuix que surt al Toblerone? 😋)

Arribar-hi des d'on som tenia la seva peculiaritat. 2 horetes i pico de camí, pujant el cotxe dalt d'un tren per passar un túnel per fer un tram del viatge. Primers debats familiars, que mereixen menció a part. Se'm diu des de cert sector crític familiar, que " 2 hores i quart per anar a veure una muntanya? No val la pena, son quasi 3 hores" ... - i 2 hores? - 2 hores encara, però 2 i quart, son 3 hores...
Sense més comentaris, tirem milles 😁

Per fi arribem a Tasch on deixem el cotxe i agafem el tren a Zermatt. El poble és lliure de cotxes, només vehicles elèctrics. Això te avantatges, però costa acostumar-se... Et venen per tot arreu sense que els sentis... Bicis, carrets, patins... El futur que ens espera serà complicat 😅

D'alli, tren cremallera empinat cap a l'estació de muntanya Sunnega, per fer la ruta dels 5 llacs, uns 9 km de caminar... Quin acudit😁
De l'estació Sunnega, pugem a Blauherd amb funicular... Les vistes al pic Matterhorn ja son espatarrants...  Val la pena, no, Meri? - ya, ya, però 2 hores i quart.... 🤭

Doncs això, que amb les rebaixes d'estiu, la ruta dels 5 llacs passa a ser la dels 2 llacs. Anem una mitja horeta caminant cap al llac Stellisse on parem a dinar en un entorn incomparable...

Tornant pel mateix camí, vam acabar en un altre llac on hi havia parc per jugar els nens...  Una passada...

Un llarg dia s'acabava... Però quedava tornar a Boltigen... Tren, cotxe,... 2 hores i quart... Val la pena tornar? 😉

Ruta per Suïssa - dia 2 : Lausanne, Chillon, Boltigen

2on dia de camí, avui no era tant llarg i ens portava al que seria el nostre camp base durant 7 dies.
Sortim com sempre, un pèl tard, però es que hi havia molta son. Estem de vacances, no? 😉
La parada programada era a Lausanne. Abans però, parem a jalar (i a cremar calories) en un àrea de servei.

Seguim directes cap a Lausanne. Apreta la caloreta, però es porta bé. Anem a fer una visita a la zona del centre i la Catedral. Mentre el Roc dorm, la Berta, fan de pujar torres i campanars (ha sortit a son pare) puja amb mi a la torre del campanar on es pot veure la ciutat a vista d'ocell. El llac Leman de fons ens vigila.

I després d'un merescut gelat seguim cap a l'apartament de Boltigen... Això si, parada japonesa per veure el Castell de Chillon.
No entrem, perquè tenim por d'arribar massa tard... Això si, l'entorn és maquíssim.
Totes les vinyes tocant al llac Leman formen un paisatge peculiar, i el castell també és xulo.

Una horeta després, arribàvem a la "nostra" caseta de fusta. El camí per arribar-hi ja ens ha captivat...

Bona nit! Que demà comença el mambo!

Ruta per Suïssa - dia 1: Grenoble

Doncs ja tenim la família en ruta. El primer dia es tractava d'apropar-nos a Suïssa per poder-la "atacar" el dia següent.
Tampoc teniem excessiva pressa, O sigui que a les 8 ja érem  tirant milles. Parada tècnica per  dinar i cap a les 17 ja érem a Grenoble.
Una característica que diuen que tinc, és sort trobant lloc per aparcar... I per no contradir-los trobem un lloc just davant de la porta de l'apartament 😁

Estàvem cansats, però s'havia d'estirar les cames i vam anar a donar un tomet per la ciutat. I què millor que un funicular per anar fet boca. Pujada a la Bastille on podem veure tota la ciutat.

Una estoneta de parc i cap a retiro, que el dia havia sigut una mica dur i ens mereixem un descans. Sopar, dutxeta i a dormir, que l'endemà començava lo bo...

viatjar amb nens

A puntet de marxar de vacances parlarem una mica de viatjar amb nens...

Gairebé cada dia que parlo amb la familia de que marxem de vacances salta la mare, com a veu de la consciència : però on aneu amb els nens! Que són molt petits! ...que no se n'enteren!!! ... Que si és massa lluny de casa, pobrets!... Que si són massa hores de cotxe....!!!

Doncs bé... Si viatgem és perque ens agrada viatjar...no perque ens ho demanin els nens i ens deixin de demanar... Viatgem perquè volem!

Que tinguem nens, és un afegit. Tenir nens petits ens limita, si! I ens condiciona, també. Intentem anar a llocs on ells també s'ho puguin passar bé, busquem atraccions i excursions que puguin disfrutar... però no ens confonguem... són ells els que també han de pujar al carro i adaptar-se... Perque a la familia Plana-Magriñà ens agrada viatjar... I si no canvia la cosa, serà així per molts anys! 😉

Equip de fuga

La prova d'Eurodisney va ser tot un èxit. Vam sobreviure al huracà Roc i la ciclogènesi explosiva Berta.  Ara toca preparar l'escapada estiuenca, tot un clàssic.

Tenim sort que ho podem fer, i que sempre ens les empesquem per intentar fer vacances al juliol. Si, ens agrada fer vacances al Juliol... a l'Agost hi ha massa gent, és més car, tampoc fa tant bon temps i tens la sensació de que l'estiu està a punt d'acabar... però el Juliol és diferent. L'estiu comença, queda un munt de festa per endavant i fa bo... potser ultimament massa calor i tot.

En fi, que aquest any ens hem decidit per anar a Suïssa en cotxe, ja veurem com ens va (ja podem preparar la cartera!!!) i descobrir els Alps amb els nens. Ves a saber si encara ens trobarem al Kilian Jornet fent la cabra per algun camí...

Amb els crios s'ha de preparar una mica més que quan anàvem sols... i això implica perdre més temps investigant i fent la prèvia, per no anar massa perdut. Segurament jo intentaré estirar una mica massa la corda, per mi no serà... 

 Com vaig dir un dia, jo sempre intento fer 5... La Meri només em deixa fer 2... i amb sort, acabem fent 3 (que ja és més de la meitat ) :D

Vinga! a planificar s'ha dit!

Disneyland Paris : dia 3

Rematada final. Avui tocava els saldos...Després de 2 dies intensius avui era questió de repetir les que més ens havien agradat... O veure algo que hagués quedat pendent.

D'entrada, ja veiem que dissabte estava tot més ple i hi havia més cues. Més fotos amb el castell de fons...

Vam passar pel passatge del conte d'Aladin en un pim pam i després els matxotes vam anar a l'atracció de l'Indiana jones, amb la vènia de ses senyories... 😉

Després vam anar a buscar a la familia, que estaven al poblat-xiquipark de la Pocahontas on ens am trobar per sorpresa a la Merida de la peli Brave... I la Berta va voler saludar-la...

Tocava dinar a l'estil Heredia... Tuppers i a compartir... Haviem d'agafar forces per tornar a pujar a l'atracció del Buzz lightyear amb el Roc mentre la Berta preferia tornar a veure la peli 4D de l'ànec Donald.

Per la tarda, geladet, gofre, trenet de Casey Jr., tornar a pujar a l'atracció de les nines de fusta,  i acabar comprant la tipica pistola de bombolles...

Ideal perque el Roc es renti la boca amb les bombolles de sabó.

Per rematar la feina, i ja anant cap a retirada vaig manipular unes quantes ments per tornar a pujar a l'atracció del Ratatouille.... El dia anterior la Meri m'havia enganyat i s'havia quedat sense pujar expressament. Com que la venjança se serveix freda, l'endemà va haver de passar pel tub... I el Roc també!

I aqui es va acabar la nostra primera experiència a  Disneylàndia. Diria qur ha estat molt bé... Ha anat millor de lo esperat... Però això ja es veurà, tot depèn dels anys que la Meri trigui a  deixar-nos-hi tornar 😂

Au revoir!!!