Xalant

Els reis aquest any m'han portat algo que no necessitava... algo que segurament no em farà servei. Això es diu caprici...(o capritxu en subdialecte tarragoní).

Anem a pams... ja fa algun temps que em rondaven pel cap anuncis de Legos, d'aquestos que surten als catàlegs de Nadal... prèviament inclús m'havia fet amb algun lego xinès del Batman, o algun altre superheroi per regalar al meu nebot.

Aquest any, amb la Berta amb 5 anys fets, havia arribat l'hora de provar de demanar-li per Reis uns Legos... Per fer l'stage de pretemporada, el tió li va cagar un parell de capsetes petites de Lego Friends, que sorprenentment van ser un èxit.

Lo dit, que els Reis aquest any han vingut carregats... a la Berta un castell de la Bella dorment, i un carruatge i casa de la ventafocs...   Estem "treballant" com guinos, colze a colze, i sembla que ens en sortim prou bé. La Berta busca les peces... mirem les instruccions... ella les posa i jo les repasso per que no quedin fluixes... som un gran equip.

I per mi?  doncs vet aqui el "capritxu". Un "autèntic" Falcó Mil.lenari d'Star Wart, amb les seves 1300 i pico peces. La cosa va per llarg, tot i que la Berta sembla que té més ganes que jo de muntar-lo. De moment ja ha volgut muntar els ninotets... la nau trigarà un pelet més ;)

En fi, que el menda, amb els 41 anys fets i refets, s'ha demanat uns Legos per Reis...

QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI!!!!

Estem de Black Friday

hosti tu, quin despiste! .... més d'un mes sense escriure.
La vida d'un pare de familia té aquestes coses...passes a un segon pla. A part d'això... mogudes i manifestacions...  cansament físic....  petar-se el Red Dead Redemption 2...  mirar joquines per Reis...  i altres coses de la vida moderna, a part de treballar, clar..... han fet que aquest blog estigui una mica descuidat. A veure que podem escriure aquesta setmana  que ve...
Sembla que aquest blog també estigui de Black Friday...

Tsunami Democràtic

Un altra cop Espanya l'ha cagat. El seu afany de conqueridor, dominador i de superioritat moral ha fet que a Catalunya s'hagi dit prou.

El dia de la sentència del judici farsa, va donar el tret de sortida a la revolució. Fins que els catalans no poguem decidir el nostre propi futur, no hi haurà futur. I a Espanya se li gira feina.

L'1 d'Octubre va desenmascarar un estat pretèsament democràtic que era capaç d'atonyinar a gent pacífica que només volia votar. Vam descobrir que l'estat espanyol seria capaç de tot per impedir que decidíssim lliurement. Ens van bloquejar webs, van requisar paperetes, van fer registres sense petició judicial, van acosar seus de partits polítics, van fer ciberatacs, van fer bulling financer a les empreses i bancs de Catalunya perque treguéssin la seu social d'aqui, van empresonar preventivament 2 anys a polítics i líders socials acusant-los de rebel.lió violenta inexistent...

Arribats fins aqui, la gent ha dit prou. Hi ha gent que ha decidit atacar. Hi ha gent que ha decidit que prefereix passar a l'acció i col.laborar en aquesta guerra 2.0.

Vista la primera acció del #TsunamiDemocràtic a l'aeroport de Barcelona i la resposta que va tenir va posar a tothom en alerta. Amb 350.000 seguidors a Telegram i molta gent disposada a passar a l'acció...  Espanya ho porta clar. Com era d'esperar en un estat pseudofranquista i poc amant de les llibertats, han bloquejat la pàgina web. Il.lusos.

Veurem que passa, però el que està a punt d'arribar, és una onada tant grant que s'emportarà per davant a tota la merda que es posi per davant. V de Vendeta a la Catalana. Al temps...

El rei lleó

10 anys han passat d'aquell viatge màgic a Kenya i Tanzània que vam fer la Meri i jo l'any 2009. I aquesta setmana, que hem tornat a veure la peli del Rei Lleó m'han vingut al cap infinitat d'imatges.

I en motiu d'aquesta efermèride, he remasteritzat el video que vaig fer del viatge, espero que us agradi...

En quant a tornar a Àfrica... sé que trigarem... però això s'ha de repetir!!! en fi....

HAKUNA MATATA!!! ;)

Temps

El temps és limitat... I ara que ja hem acabat les vacances intentem exprimir-lo com podem... Quan treballem perque treballem... Quan tenim festa perque estem amb els nens.

La realitat és que  fins que no tenim les fieres al llit, no tenim temps per naltros. 

 La qüestió és que a partir de les 10, el cansament fa mella. Aixi i tot intentem estirar el temps (dia més llarg, nit més curta). 

A dies faig Hoffman,  a dies intento petar-me el Red Dead Redemption 2, a dies toca peli, i a dies toc sèrie...

... I concretament aquests ultims dies, el cansament fa que lo fàcil sigui mirar una sèrie. I jugant jugant, han caigut unes quantes... Stranger Things,  Hand maid's tale, Dark, The Boys... 

 En fi... L'estiu té aquestes coses... 

Àlbums

Un cop arribem d'un bon viatget per recordar,  una de les coses que solc  fer és un àlbum de fotos. Després de fer 500 mil fotos, s'ha de fer una bona criba, però el resultat mereix l'esforç.

Ja sé que ocupa lloc, però mirar fotos en paper o en llibre de fotos no es pot comparar a la pantalla. A més, des que tenim canalla, els àlbums de fotos son el nous contes familiars... Els encanta mirar-se, revisitar llocs i reviure aventures i sentir-se protagonistes. 

A més, jo que sóc de la generació de les fotos analògiques i els carrets... He viscut en primera persona la falta de fotos. Ser el segon fill en època analògica és el més semblant a la invisibilitat. Potser per això sóc una metralleta amb el mòbil... 😉

Ruta per Suïssa - dia 9: Gruyères i Lió

Tota història té un final...i ens despediem de Suïssa cansats però satisfets d'haver vist cosetes, d'haver tingut bon temps i d'haver conegut un país nou.

Deixant enrera Boltigen, vam parar per fer les últimes fotos alpines i per saludar a uns cavalls que ens esperaven.

Com que ens anava de camí, vam fer paradeta a Gruyères... Cuna del formatge del mateix nom. És un poblet medieval molt petitó però amb el seu encant. La vista de les muralles i el castell des de lluny cridava l'atenció.

Després de dinar alli mateix, haviem d'anar fins a Lió a fer nit, amb lo que vam decidir no parar a Ginebra.
Per la tarda, vam arribar a Lió, on vam estirar les cames una miqueta pel seu casc antic.

El "vieux Lyon" ens va sorprendre gratament, però les energies (tot i els gelats) ja estaven justetes.
L'endemà, o sigui avui... tornem a casa! Preparats per noves aventures!!!
...Gràcies per llegir-nos 😉