Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (VIII) : Europa-park

 Va arribar el dia D, un dels motius d'aquest viatge. Si l'any passat, el plà era anar a la Selva Negra i visitar Europa-park amb l'excusa de que teniem entrada gratuita amb el passi de Port Aventura... aquest any el plà era treure'ns l'espineta. Això sí, pagant...

Havent reposat forces el dia abans, començàvem el dia a tope. I ens haviem proposat intentar pujar al màxim número d'atraccions. Ens vam fer una llista, i vam anar seguint el plà marcat. Es faria el que es podria...

Només entrar, a l'àrea d'Alemanya vam anar cap a l'atracció estrella del parc: Voletàrium.  És un "teatre volador"... una peli que et fa volar pels principals punts d'Europa...  la veritat és que estava molt aconseguit. L'ambientació del recorregut previ a començar era molt xulo.

 Un cop iniciada l'atracció la sensació de volar, va espantar al Roc i va flipar a la Berta... així i tot, vam aguantar com jabatos sense marejos. Era curiós sobrevolar sobre el castell de Neuschwanstein  quan feia 4 dies hi haviem anat... i veure altres llocs des de l'aire que ja haviem visitat com Islàndia, París, el Preikestolen de Noruega... 

Vam continuar amb els cotxes antics, on els més petits controlàven el volant...

...unes quantes atraccions pels més petits, com un trenet, les italianes "piccolo mondo" o el "volo da Vinci" o els dinosaures d'una atracció de nom impronunciable de la Madame Freudnosequè...

La cosa anava a bon ritme... poqueta gent i poquetes cues... pintava que ens podriem pujar on vulguéssim... Ens vam fotre en un cine on vam veure una minipeli estil pirates del Carib... i una altre en un cine amb cúpula de 360 graus... vam muntar-nos en una de l'Atlàntida "estil buzz light-year de Disneyland Paris",  i els cotxes de Silverstone... una espècie de cars de gasolina guiats per raíls... els nens xalàven...

Hora de dinar!  teniem marcat el restaurant Food Loop... el restaurant més curiós del parc... on demanaves el menjar en una pantalla, i t'anava arribant mitjançant unes cassoletes sobre raïls... a més, estava bastant bo :)

Després de dinar, vam prosseguir el nostre particular viacrucis... religiosament anavem passant per totes les "estacions" que ens haviem apuntat. No en perdonavem ni una... 

Piraten in Batavia (una espècie de pirates del Carib)... Fjord rafting... 

Fins i tot se'm va permetre abandonar el nucli familiar per muntar-me a la muntanya russa estrella del parc, la Blue Fire... una mescla de Furius Baco i Shambala, que em va molar molt... de 0 a 100 en 2'5 segons i uns quants loopings per marejar la perdiu ;)

Les atraccions d'aigua tipus Tutuki, els petits no hi van voler pujar... les veien massa fortes per ells...  o sigui que les vam feixar per una altra ocasió...

Després, més atraccions pels petits, que van acabar de cremar energíes a la zona de l'Arthur i els Minimois i la zona d'Irlanda on hi havia bastants tobogans...

Al final, per rematar-ho,  van repetir algunes que els havien agradat... com la de la senyora amb els dinosaures, o la de conduir el cotxe de curses pel circuit de Silverstone... mentre jo m'escapava per pujar a una muntanya Russa de Rússia, valgui la redundància...

En fi, que el dia va estar molt bé, molt cansats però molt satisfets... vam trobar que hi havia moltes més atraccions per la canalla que al Port Aventura... vam trobar que hi havia moltes  zones infantils, paradetes de menjar, de botigues, lavabos... de ben segur que hi tornarem algun dia! 

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (VII) : Zoo

 Després del dia anterior amb pluja i un cop instal·lats a la nostra nova casa a Freiamt, de nom impronunciable ... Ferienwohnung Siglinde Schneider... 

... teníem diverses opcions...

Podíem anar al bonic poble de Gengenbach, anar a un parc de trineus/tobogans,... però el temps plujós i les nostres bateries baixes van fer que decidíssim anar a un zoo de la Selva Negra (Schwarzwald zoo a Waldkirch).   Bàsicament estava a prop de casa i teniem entrada gratuïta.  Amb l'allotjament ens van donar descomptes i entrada gratuïta a diversos llocs de la zona.

Sense cap expectativa, vam iniciar el recorregut al petit zoo...  Mussols, òlibes, tritons, serps, lloros, faisans, cobais, pollets.... 

Llames, cangurs, cèrvols, cabres, estruços...  

Per variar la nena del Dr. Dolittle no va parar de tocar animals... Això ja és un clàssic! ☺️

Després del Zoo ja era hora de dinar... I vam passar pel Lidl a comprar 4 coses... També va caure algun test d'antígens... Que en els temps que corren mai se sap! 😷

Per la tarda, vam decidir descansar... L'endemà ens tocava una marató a Europa-park... I havíem d'agafar forces...

PROST!!! 😉

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (VI) : Bad Wildbad

 Després del gran dia al Playmobil Funpark, tocava agafar cotxe i anar cap a l"apartament que havíem reservat a la Selva Negra.

Teniem 4 o 5 hores per endavant i vam decidir parar en un lloc intermig per no fer tant pesat el viatge. El lloc era enmig d'un bosc... El problema, era que plovia... 

Prop d'un poble anonenat Bad Wildbad, a la zona nord de la Selva Negra hi ha una zona amb plataformes per sobre els arbres que havia vist en alguna foto per Internet. . 

La boira i la pluja ho feien més enigmàtic. Semblava que erem a Canadà en comptes d'Alemanya... 

El passeig per les passarel·les feia que la perspectiva del bosc canviés. Hi havia algun entreteniment com informació sobre fauna i flora... i altres "proves" per passar com si d'un xiquipark es tractés.

Ens vam trobar algu que altre esquirol, menjant les seves pinyes... 

... I així vam arribar al final del trajecte... Una torre en espiral que s'aixecava per sobre del bosc. Llàstima que la visibilitat amb la pluja era difícil. L'estructura semblava sortida d'una peli de ciència ficció... 

No ens vam poder llençar pel tobogan interior perquè estava tancat.. Imagino que per la pluja...

En baixar teniem una gana de mil dimonis i ens vam fotre uns bratswurts amb unes patatetes alli mateix, al xiringuito que hi havia, protegits de la pluja...

Després de jalar vam desfer el camí però per baix, arran de terra. Una mica xops, però satisfets vam reempendre la marxa fins al poble de Freiamt. Els nens s'havien portat super bé... 

A l'hora prevista vam arribar a la casa. Ens haviem guanyat una dutxa calenteta i una bona truita per sopar... 

Per ser un dia de trajecte, va estar prou bé...

Imagino que la Selva Negra no estaria tant verda si no plogués... 😉

El temps no va acompanyar massa però ens vam adaptar, que és lo important! Seguim? 😃

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (V): Playmobil

 Tocaven 2 nits a Núremberg... En principi en un apartament a prop del parc de Playmobil Funpark però 2 dies abans ens el van cancel.lar per motius coronavírics... O sigui que vam haver de reservar un altre, en aquest cas al centre de Núremberg. No problem... 

L'endemà, Playmobil Funpark. El parc dels clicks vamos...  No es tracta d'un parc d'atraccions, és més un parc de jocs amb la temàtica de Playmobil.

Primers minuts i el Roc ja es va perdre entre tobogans... La excitació era tal que anava encegat. Vam començar per la zona dels dinosaures...

Van seguir les zones dels pirates, del castell medieval, de la granja... Els vam tenir distrets pentinant els cavalls, munyint les vaques o amb les barques... 

Després de pentinar les sirenes, vam anar al far west. Allí vam veure que els nens desenterraven or i diamants... I naltros vam fer el mateix.  Que et trobaves, t'ho quedaves i ho podies posar en cofres d'1€ que et venien... La febre de l'or! 😉

Després vam descobrir una zona saltar que va fer les delícies dels desacatos...

Aprofitant que va ploure una estona, després de dinar vam anar a la zona coberta i a la botiga, a fer gasto 😃...

Després, per la tarda van repetir als pitates, dinosaures i a saltar fins a caure extenuats... Ells baldats i naltros també 😊

Si la Berta acaba el dia dient que ha estat el millor de la seva vida... és que s'ho ha passat pipa... I naltros, veient com xalàven ja en teniem prou. 

Evidentment van arribar trinxats i el Roc adormit. Jo, com que havia d'anar a aparcar el cotxe vaig aprofitar per fer una volteta pel casc antic de Núremberg...

Un petit gran dia 😉