TECLA

Ja s'acaben les festes de Tarragona. Són les millors? no. Són les més "guais" ? no. Són les més grans? no. Però són les meves. Són les nostres. Un clàssic. S'acaba l'estiu i comença la fresca.

Sortir per la baixada de l'Àliga, barallar-se per veure on ens fotem, que si hi ha massa gent, que si aquí darrera hi ha la cervesa a 1 euro, que si la mamadeta és massa cara, que si avui em fotré un cafè, una copa i un puro (i tinc existències pels futurs 30 anys), que si espero que els Dames i Vells diguin "pel detràs", que si em fot pal pujar caminant i al final agafes el cotxe per acabar caminant el doble, que si avui toquen castells, que si els pilars... tradició, tradició i tradició.

Resumint, que és hora de fer maletes i anar una setmaneta a Nova York, i no hi ha massa ganes (de fer la maleta, clar). I qualsevol excusa és bona per posar 4 fotos Tarragona!!!

 

 

Tarraco experiences: BOADA

-Tenim festa... -quedem per esmorzar?... -si!... -un Boada? ...-fet! ...-a les 9? ... buf! que aviat! ...-10? -massa tard, no trobarem lloc! ... 9'30! ...-vinga doncs!

Així comença aquesta microhistòria d'un dimarts al matí qualsevol, un esmorzar qualsevol, entre amics, en un lloc no tant qualsevol. Parlar del Sr. Boada és parlar d'una eminència de Tarragona. És parlar del Ferràn Adrià mesclat amb Dalí, amb un toc de Jaume Creixell.
Diu la llegenda urbana tarragonina, que ell va inventar la truita de patates xips. A saber si és veritat...
















El bar no invita a entrar, segurament el que invita és a sortir. Oli, pols, copes rovellades, mugre,... i història, molta història. Retalls de diaris per tot arreu, alguna que altra fotografia de l'any de la pera, un autògraf del sr.Alcalde Ballesteros dient que és el millor bocata del món, noticies de combinats fets amb rentadores, cubates amb "hormigoneres", i més frikades. Ah, i una nota a la paret: SLOW FOOD. O sigui que paciència!.
Una llista ens invita a apuntar-nos el que volem. Llangonissa amb bolets, formatge i ceba... hamburgueses amb fesols, patates xips i tomaquet, ... hosti, què vull??!!! llangonissa.... no no, vinga va. sobrassada, ous i formatge, ja està bé.














Arriba el torn... després d'una bona dosi de paciència arriba el torn. Teniu gana, no?... gran?  -Sí, bastanta gana (total, posats a fer, si no dinem, no dinem! ).
Que beurem? el pobre home ja en té prou amb fer els bocates a la  planxa multiusos... i una senyora entra per la porta i ens ensenya el camí: arriba, es fà uns cafés, i se'ls emporta. Benvingut al Boada's World. L'Albert Ciclop pren la iniciativa, i es posa a la barra. Cola, cervesa... tria de la parada. La sensació és la de "como Pedro por su casa".

I ens fotem els nostres bocates, ben bé 2 pams, tot observant com el bar, es va omplint... "-Només em queden 4 barres, o sigui que quan acabi el pà, plego" diu el mestre. I dit i fet... una hora després, observem desde l'altre banda de carrer, com la porta es tanca...  Demà serà un altre dia!

P.D. El Miró de la paret, serà autèntic??? serà una pintura al oli... refregit? :D

Stage

Aprofitant els 4 dies de festa, hem pujat cap a Ribes a jalar com a toixons, i clar, també a caminar una miqueta. El dia de l'arribada, va ploure una mica... i això ja ens va servir d'excusa per fer el dropo, tot païnt uns bons peus de porc, costelles de garrinet, croquetes de ceps, i tal i qual. Sabiem que l'endemà cremariem més calories que la refineria de la Repsol.
Aquesta vegada, hem optat per baixar de Núria a Queralbs... pujar ja ho haviem fet, i ja se sap... baixant, fins i tot la merda corre!!!  El trajecte ideal per fer pràctiques amb la càmara de fotos de cara a NY... i per donar-se'n compte de que la cosa està molt verda!
Així i tot... algunes es poden salvar (modèstia a part)
...i tant de cremar... la turbina s'ha de tornar a omplir! "Els caçadors" ens esperen!

Boreal... porque yo lo valgo

Avui he vist unes imatges al matins de tv3... eren fotos d'aurores boreals, que es veu que per les tempestes solars d'aquests dies es veien a molts llocs. Jo per Tarragona les uniques llums que veig, són les de la Tabacalera quan s'obliden d'apagar la pantalla!
No res... que m'han agafat ganes de tornar a Lapònia... per veure les aurores, i intentar fotografiar-les... amb una càmara més bona... nose... una reflex... :D
Mai se sap!

Kiroshi

Kiroshi és la paraula japonesa que significa "mort per excés de treball".

Diuen que el treball és salut, i blablabla... però aquesta setmana estic baldat. Puc morir per excés de treball? segons he llegit, més de 10.000 japos la palmen de Kiroshi...

Segur que la frase "treballar és salut" la va crear algun puto filòsof que tenia els ous llagats de tant de tocar-se'ls sota d'un arbre, pensant en el mite de la caverna...

Bueno! ja no em queixo més! vaig a sobar-la! :D