Una setmana i mitja després de tornar de viatge, el jet lag mental encara ens envaeix. Amb lo bé que s'estava sense treballar, plànol o "trotamundos" en mà, cap amunt i cap avall, i ara tornar a la realitat et deixa descolocat. I més sentint tot el sant dia lo de la crisis econòmica.
El cervell s'acostuma massa aviat a les coses bones, i encara tinc alguna neurona perduda entre Chausssestrasse i Friedrichstrasse. Fins i tot em fotia pal escriure al blog :P. Però bueno, poc a poc, anem despertant... que d'aquí menys d'un mes, ens tocarà somniar un altre cop a ritme de tango.
... panellets!! mmmmmmmmmmm que bons són els panallets de la mama. M'encanten, i encara diria més.... són infinitament més bons que els de pastisseria (Geneve inclosa ;) ). El de pinyons són els típics que a tothom li agraden, però a mi, el que em porta boig és el de codonyat.
Tot s'acaba! ...i hi ha vegades que es guanya, i altres que es perd. I d'altres vegades, no en tens ni p*** idea. Aquesta setmana he sentit més d'un cop que "més val un mal pacte, que un bon judici". Doncs bé, no tindrem bon judici. Augment de sou, cobrar endarreriments, i a "otra cosa mariposa". Guanya Denny Crane, ni que siguin 100 euros ;) .
Demà toca anar a Bcn i a què? doncs al Tribunal Laboral de Catalunya. Resulta que ja fà 3 mesos que es va publicar el conveni col.lectiu i encara no n'hem vist ni un euro. Esperem que "con el debido respeto y la venia del tribunal".... el jutge no sigui un "calzonazos" i doni la raó a qui la té. Està clar que si ens defensés Alan Shore, tindriem el judici guanyat, però mai se sap. Jo vaig a fer bulto, i espero que si em toca parlar, no se m'escapin les paraules.... Danny Crane!! ;) 
