No m'ha mossegat un zombie, ni se m'està cangrenant la cama. Espero no posar-me a devorar als veïns, ni a correr com un posseït. No, crec que córrer, no correré durant un temps... al menys fins que no em marxi el mal al putu turmell. Això em passa per fer de pagès!
Això et passa per no acceptar el teu estatus d'urbanita, has de deixar les feines del camp pels pagesots. Meri, si veus que comença a fer coses rares li has de rebentar el cap sense preguntar, em sap greu ser tan dur però és imprescindible per evitar la propagació del virus (o si no pregunta-li al gustavo que en sap un rato del tema).
ResponEliminaok Lander, t'agafo la paraula. A la mínima senyal, bummmm. Però serà una mica difícil pequè té el cap molt dur.
ResponEliminaMeri, mentres ell continui amb vida no hi ha perill. Tindrà el virus però no serà zombie.
ResponEliminaAixò sí, no compartiu gots, forquilles, culleres i altres estris d'ús quotidià... I, és clar, res d'intercanvi de fluids corporals! :)
Si en el pitjor dels casos la cosa tira endavant i mor, es convertirà en zombie i l'única solució serà el que ha comentat el Lander: s'ha de matar el cervell! :)
By the way, Pep, gran 'minisèrie' Dead Set... Encara he de veure els dos últims capítols.