La dura vida del paparazzi

Ahir em vaig decidir a fotografiar Tarragona desde la llunyania. La típica postal tarragonina de les muralles i la catedral. Em vaig estudiar bé la càmara, em vaig xupar uns quants tutorials, vaig agafar el trípode i vinga... a fer "guàrdia". La situació era perfecta: la cuneta de la carretera de Sant Pere i Sant Pau.

20'45 h. : Només calia esperar a que es fes de nit, i poder tirar la foto perfecta. Posta de Sol amb les llums de les muralles enceses. De moment, primeres panoràmiques diürnes.

21'45 h. : Em fà mal al cul i als turmells de la "postureta". Em començo a rallar i truco a la Meri per passar el rato. Em poso la ràdio, sense pensar que Sant Pere i Sant Pau és el p*t* triangle de les Bermudes de les ones de ràdio. No sento res. Seguim provant la càmara.

22'15 h. : Negre nit. Els senyors de l'Ajuntament han decidit boicotejar-me i no encenen les llums de les muralles. Un altre dia serà.

22'20 h. : Agafo el cotxe i baixant per la carretera del cementiri, veig les muralles il.luminades.

P.D. .... la mare que els va parir!