A falta de 4 dies per acabar les vacances... puc dir que això passa molt ràpid! massa!
Vam superar la prova de viatjar els 3 junts a l'estranger, i la vam superar amb nota. La Berta es va portar de fàbula, ensenyant-nos que mentre estiguem junts, estarem bé, per molt lluny que anem.
Els potitos, diria que els va avorrir... i no m'estranya, perquè només d'olorar-los ja se't treuen les ganes de menjar.
El pà, una salvació. Si estic pesadeta.... bastonet. Si hi ha gana... bastonet. Si els papes estan dinant i jo els miro... llesqueta de pà o... bastonet. Posa un bastonet a la teva vida!
Si a ta filla li agrada "Of monsters and men", no cal ni que t'esforcis en grabar 200 cançons populars, del super3, o del que sigui... només posant el cd que li agrada, callarà. Si no, plorarà.
A Sardenya hi ha milers de platjes i caletes, però per la Berta totes tenen l'aigua massa freda, o sigui que no cal que facis 100 km.... la platja del costat de l'hotel és suficient.
El ritme d'un viatge amb nens, baixa considerablement. Jo estic (estava) acostumat a fotre canya durant els viatges. Com més coses veiem, millor. Si es pot pujar fins dalt de tot... s'hi puja. Si des d'allí hi ha una fotografia que val la pena fer... no es pot deixar perdre. Tot això, amb la Berta ha canviat (de moment). Ja no es pot arribar a tot arreu en 4 dies, ja no es pot veure tot el que teniem pensat abans de començar el viatge... però cap problema! ja creixerà... i mentre no creix, farem el que podrem, estirant la corda com sempre, però sense tibar-la tant i que no se'ns trenqui!
El quadern de bitàcora canvia totalment. Si abans era... he visitat això, he anat allí, he fet això altre... ara passa a ser ... he visitat això, he deixat d'anar allí, la Berta s'ha fotut de lloros allí, hem menjat això altre, ella s'ho ha menjat tot, hem après a pujar escales, sembla que digui "mama, mama" ... tenim altres coses que explicar...
N'hem quedat tips? doncs no, està clar que no. Si no, no hauria estat mirat vols de ryanair per aprofitar aquests 4 dies que em queden... però què coi! l'any és molt llarg ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada