dijous, 2 de setembre del 2010

ESCAPE FROM COLDITZ


Entre l'any 1939 i 1945, el Castell de Colditz va ser una de les presons de seguretat més importants de l'exèrcit alemany. Estava considerada una presó a prova de fugues... fins que van cometre l'error d'empresonar-hi a 7 dels oficials més astuts de diversos països aliats. A partir d'aquell moment, els 7 presoners de guerra només tenien al cap una cosa... bueno, dues, però la primera era... Fugar-se de Colditz , i els nazis, impedir-ho.


Els anomenats 7 magnífics de Colditz el dia del seu empresonament.

La estreta vigilància dels guardies, va fer que els presos se les enginyessin per intentar escapar-se de les formes més inverosímils. El primer en escapar va ser l'Oficial Albert C. Clop, que va saltar els murs amb cordes fetes amb llençols per la nit. Els seus companys van utilitzar un maniquí per evitar que el trobessin a faltar durant el recompte matinal. Va aconseguir escapar durant mig dia, però la pluja va fer que es refugiés en una cafeteria i va ser delatat per un portuguès.


Oficial P.Plane amb el maniquí de l'oficial Albert C.Clop

L'Oficial holandès Lan deer Gorrochen es va posar dins del sac de patates, però es va quedar adormit i el van descobrir ràpidament. Els trossos de patata li sortien pel nas. A partir d'aquell moment, se'l coneix com a Mr. Patató.

El Major Alf Ortune, es va disfressar igual que l'electricista alemany, però el van descobrir quan li van fer arreglar uns focus del teatre i es va electrocutar. Quan se l'emportaven a l'hospital del poble el guarda de la garita va notar que aquelles ulleres de pasta no eren alemanes.

L'Oficial P. Sos va demostrar grans dots pel transformisme. Es va cosir un vestidet preciós amb una màquina de cosir Singer que havia arreglat amb paper de plata i una mica de loctite.
El Comandant Nazi se la va emportar a l'Opera, però el va descobrir quan li va fer un petó als llavis: no s'havia afeitat la perilla.

El Coronel gal.lès P.K.G. i l'Almirant rus Gustav, van contactar amb una espía de la resistance. El seu nom en clau era Loreen, i el seu paper va ser vital per la fuga exitosa dels 7 oficials. A base de bitllets falsos i de rublos, la espía va aconseguir material i plànols per construir un túnel...

Coronel P.K.G. , espía Loreen i Gustav

... Uns mesos després, el túnel de la capella va ser acabat.


Durant la matinada d'un 27 d'Agost, els 7 magnífics de Colditz per fí es van poder escapar. Tenien l'equip de fuga necessari (roba, documentació, menjar i una bruixola). Després de travessar boscos i pobles que feien molta grima... van trobar refugi en un bar regentat per un francès anomenat Renée. A les poques hores, aconseguirien sortir del país per tornar a casa sans i estalvis.

Els 7 magnífics de Colditz en un bosc proper a Leipzig
La fuga de Colditz els va marcar tant, que a dia d'avui encara es mantenen en contacte per explicar-se alguna que altra batalleta... i si vosté té algun problema i se'ls troba... potser pugui contractar-los ;)

dimarts, 31 d’agost del 2010

COLDITZ


Hi ha viatges, i VIATGES. I aquest, porta majúscules.
Tot va començar un dijous qualsevol al voltant de les 6 del matí, quan una colla de lladregots armats amb càmares de fotos i videos, van irrompre a casa. El shock va ser tal, que els veins encara deuen estar desperts, i el crit de mariquita, va ser dels que es recorden durant anys.
Sense una idea clara d'on anavem, ens vam disposar a passar un gran cap de setmana.
La segona sorpresa de la jornada (que no susto), va ser a Bcn. A l'aeroport, sen's afegia el 7è mascle del grup. Un gran amic amb ganes d'arrassar amb tot el que ens trobessim a... a on? em podeu dir on anem??? NO
Tercera sorpresa de la jornada: Aeroport de Girona. Propera sortida del vol de Ryanair direcció... Altemburg! però que hi ha a prop d'Altemburg?? mmmmmm Leipzig!!! i que hi ha prop de Leipzig? mmmmmmmmmmm COLDITZ!!!
Si senyors! l'heu clavat!. Segurament, per qualsevol persona humana anar a Colditz era anar al cul del món, però per un friki com jo, amb moltes hores passades davant d'un joc de taulell anomenat "La Fuga de Colditz", era com anar a la Meca.
I durant el cap de setmana, vaig descobrir que, ja sigui a Colditz, a Berlin, a Munich o al cul del món.... tant se val on vagis... si la companyia és bona. I en aquest cas, inmillorable.
En una altra post explicarem com va anar la nostra particular partideta i com ho vam fer per aconseguir escapar del castell de Colditz.
Podriem parlar-ne hores i hores, però el que passa a Leipzig.... es queda a Leipzig!!!
En resum: Road Trip + Porky's + Fuga de Colditz
"Metropoliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiís"
MOLTES GRÀCIES, AMICS!!! :D

dimarts, 24 d’agost del 2010

GAME, SET & MATCH


La nou Virtua Tennis ja ha arribat. Més real, millors gràfics, més potent i amb molta més jugabilitat. Això sí, et fà suar la gota "gorda". A més, si no arribes a una pilota que toca la xarxa, et peles el genolls.
Primer partit : Federer-Rodick Vs. Sharapova-Williams... i com era de preveure, la testosterona s'ha imposat: 6-1, 6-1, 6-2. Soba sense paliatius.

Hi haurà revenja, evidentment, però això no ens treurà haver marxat cap a caseta amb el sabor de la victòria i un saldo birril +1.
Proper partit, aquesta tarda....


PD : ... estoy loco por el tenis, m'encanta su juego... tan emocionanteeeeeeeeeeeeee.... :D

diumenge, 22 d’agost del 2010

Corrent sota la pluja



Amb 30 graus a la sombra i una humitat que deixa enganxats els calçotets a la paret... aquest post sembla un acudit, però fà 2 dies que això semblava l'apocalipsi. Ens vam decidir a cremar unes quantes calories al far de Tarragona... era sant Magí i ja havia parat de ploure. I xino-xano... vam anar tirant, més fresquets que un chocostick hacendado. I de tornada... una negror ens seguia i ens amenaçava. Era el malvat Sauron i les forces del mal? mmmm no ho sé, però tu ves tirant... que aquí en caurà una de mooooolt grossa!!!
Cada mig minut, girava el cap enrera i pensava: uuuuuuuuuuuuuuuuuuu, la que vé! (se va a haver un follón que no sabe ni dooooonde s'ha metío!). Llàstima de no portar la càmara, però bueno, el mòbil encara fa alguna foto salvable. I efestiviwonder... a l'altura del Serrallo, algú va encentre el botonet: Click! i de cop, una tromba d'aigua de les que es recorden en molt de temps. I clar... que fas? coooooooooorre, corre, corre!. -No cal que corris! que et mullaràs igual! total, ja estàs xop!... doncs sí, xop xop...
I amb les samarretes fent ventosa en els nostres cossos fibrats, tot marcant múscul, i les sabates que semblaven esponges fent xap xap, vam arribar a casa fresquets, fresquets... i sense haver suat ni una sola gota ;)

dimarts, 17 d’agost del 2010

El Sant Sopar

Una rememoració de la Festa de la cervesa bàvara, va succeir dissabte passat.
El Sant Sopar va congregar a 12 apòstols + 1 jesucrist (o 1 judes). I va ser un sopar amb música de fons, disfrutada des de tribuna, d'un partit del Barça bastant lamentable, i d'uns concerts fins a altes hores de la nit, on Love of lesbian va ser el punt més àlgid...


I aquesta és la ràpida crònica del somni d'una nit d'estiu tarragonina....

Lluíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiissssss......

dijous, 5 d’agost del 2010

"Parecidos razonables"

Se'ns va dir... se'ns va criticar... aquest és un "parecido razonable" que em crea malestar i angoixa abans d'anar a dormir.... que em posa la gallina de piel cada cop que hi penso... en una paraula: apostoflant!!!
Kuyt i Sloth
P.D. queda oberta la veda... algú s'apunta?

dilluns, 2 d’agost del 2010

Panoramiquejant

Els 10 manaments es resumien en 2... i tots els viatges es resumeixen en imatges... en aquest cas unes panoràmiques. Jo em veig incapaç de resumir un viatge en dues fotos, per tant, ho farem en 10!

Toronto



Niàgara

Ottawa

Mont Tremblant

Quebec

Montreal
P.D. ... i amb aquestes 10 panoràmiques, matem el tema i a otra cosa, mariposa!!!