Ruta per Suïssa - dia 6 : llac Blausee

L'aparició estelar de la febre va fer que poséssim el fre de mà i avui ens ho prenguéssim amb mooooolta calma.  El dalsy faria la resta.

Avui doncs, havíem de buscar alguna alternativa, i l'hem trobat: el llac Blausee.

Es tracta d'un llac petitó, preparat per les families, amb zona de parc infantil, barbacoes, bar, barqueta de passeig, peixos i fotos, moltes fotos 😉. Tot per un mòdic preu de 10 francs x cap (nens gratis) ... Tota una ganga tractant-se de Suïssa. 

La excursió comença amb un curt caminet de bosc encantador i aparentment encantat...  Ens hem distret una estoneta pels camins, roques i gorgs

En arribar al llac, el que et crida l'atenció és aquest particular color de l'aigua.  Aigües cristalines que venen de sota terra i que li donen uns tons blaus i turqueses molt macos.  M'ha vingut el record de les Blue pools de Nova Zelanda, i dels llacs de Plitvice a Croàcia.

Després de cometre una il·legalitat donant de menjar a les truites de riu (perdón, lo siento, no volverá a ocurrir)... hem pogut dinar en una caseta de fusta, com diu el Roc... la dels 3 porquets 😊

Pel mateix preu, també ens hem muntat en una barqueta que anava fent voltes pel llac cada 15 min... 

Més parc, geladets, riu... 

Tot anava bé fins que el Roc s'ha fotut de peus dins d'un toll i ha quedat xop. I com que soldat que fuig serveix per una altra batalla... tocava retirada!!! 

Seguim! 

Ruta per Suïssa - dia 5: Thun i Berna

Avui la idea era anar a prop, al llac Thun i veure el poble, el castell d'Oberhofen, i tornar a dinar a l'apartament però el temps se'ns ha llençat a sobre i hem modificat una mica.
Hem començat amb una breu paradeta a Spiez per tenir una bonica panoràmica del poble i el llac Thun...

Després hem tirat cap a Thun, a uns 10 km.  El poblet medieval era molt boniquet,  amb ponts de fusta  engalanats de floretes amb les aigües color turquesa. . Després  de passejar per la vora del riu hem pujant cap a l'església i el castell,. En fer-se tard hem descartat dinar a l'apartament i ens hem quedat allí a dinar.

... I després de dinar, només pujar al cotxe els nens han caigut rodons. He aprofutat per fer una paradeta japonesa al castell d'Oberhofen abans de marxar cap a Berna...

De Berna, només hem passejat una estona pel casc antic, l'entorn de la catedral, la torre del rellotge i hem fet el geladet de rigor... Suficient per donar-nos compte que estavem en una petita gran capital. Quan els nens s'han cansat, retirada! Que hem de reservar energies!

Ruta per Suïssa - dia 4 : xocolata Cailler i Interlaken

Després de la tempesta sempre arriba la calma. Avui ens haviem de pendre el dia relaxat per recuperar-nos del tute d'ahir. Ens hem llevat més tard i hem decidit (a instàncies de la Berta) que aniriem a la fàbrica de xocolata Maison Cailler... una de les més antigues de Suïssa.

De fet, fan xocolata des de 1819, però amb el crack del 29 van fusionar-se amb Nestlé per sobreviure.

La visita ha estat prou interessant, fent un repàs històric desde el cacau dels Azteques fins l'actualitat. Per rematar-ho, teniem bombons i xocolata per tastar... All you can eat!

Us enganyaria si no us digués que ens hem fotut com el quico. Orgàsmic. N'he comptat uns 30, però això és com els calçots... Vas fent i et descomptes 😋

Borratxos de cacau, ja no hem ni dinat i directament hem anat a fer baixar el sucre a l'apartament.

Abans però, hem saludat a unes quantes vaquetes pel camí...

Per la tarda, hem anat a Interlaken, on hem pujat amb un tren cremallera al Harder Kulm.

Això vindria a ser un mirador des d'on podiem contemplar la ciutat, amb el llac Brienz a l 'esquerra i el llac Thun a la dreta... I  al mig, muntanyes mastodòntiques com el Jungfrau (llàstima de núvols)... 

La plataforma feia respecte i amb el Roc com una moto, no les teníem totes... Si no, ens ho hauríem pres amb més calma, perquè les vistes  (tot i el preu) s'ho mereixien...

Demà més 😉

Ruta per Suïssa - dia 3 : Zermatt

Avui tocava el sant cristo gros!  Totes les previsions del temps indicaven que era el millor dia per anar a Zermatt a veure el mític pic Matterhorn o Cervino (ni idea, no?... Us sona el dibuix que surt al Toblerone? 😋)

Arribar-hi des d'on som tenia la seva peculiaritat. 2 horetes i pico de camí, pujant el cotxe dalt d'un tren per passar un túnel per fer un tram del viatge. Primers debats familiars, que mereixen menció a part. Se'm diu des de cert sector crític familiar, que " 2 hores i quart per anar a veure una muntanya? No val la pena, son quasi 3 hores" ... - i 2 hores? - 2 hores encara, però 2 i quart, son 3 hores...
Sense més comentaris, tirem milles 😁

Per fi arribem a Tasch on deixem el cotxe i agafem el tren a Zermatt. El poble és lliure de cotxes, només vehicles elèctrics. Això te avantatges, però costa acostumar-se... Et venen per tot arreu sense que els sentis... Bicis, carrets, patins... El futur que ens espera serà complicat 😅

D'alli, tren cremallera empinat cap a l'estació de muntanya Sunnega, per fer la ruta dels 5 llacs, uns 9 km de caminar... Quin acudit😁
De l'estació Sunnega, pugem a Blauherd amb funicular... Les vistes al pic Matterhorn ja son espatarrants...  Val la pena, no, Meri? - ya, ya, però 2 hores i quart.... 🤭

Doncs això, que amb les rebaixes d'estiu, la ruta dels 5 llacs passa a ser la dels 2 llacs. Anem una mitja horeta caminant cap al llac Stellisse on parem a dinar en un entorn incomparable...

Tornant pel mateix camí, vam acabar en un altre llac on hi havia parc per jugar els nens...  Una passada...

Un llarg dia s'acabava... Però quedava tornar a Boltigen... Tren, cotxe,... 2 hores i quart... Val la pena tornar? 😉

Ruta per Suïssa - dia 2 : Lausanne, Chillon, Boltigen

2on dia de camí, avui no era tant llarg i ens portava al que seria el nostre camp base durant 7 dies.
Sortim com sempre, un pèl tard, però es que hi havia molta son. Estem de vacances, no? 😉
La parada programada era a Lausanne. Abans però, parem a jalar (i a cremar calories) en un àrea de servei.

Seguim directes cap a Lausanne. Apreta la caloreta, però es porta bé. Anem a fer una visita a la zona del centre i la Catedral. Mentre el Roc dorm, la Berta, fan de pujar torres i campanars (ha sortit a son pare) puja amb mi a la torre del campanar on es pot veure la ciutat a vista d'ocell. El llac Leman de fons ens vigila.

I després d'un merescut gelat seguim cap a l'apartament de Boltigen... Això si, parada japonesa per veure el Castell de Chillon.
No entrem, perquè tenim por d'arribar massa tard... Això si, l'entorn és maquíssim.
Totes les vinyes tocant al llac Leman formen un paisatge peculiar, i el castell també és xulo.

Una horeta després, arribàvem a la "nostra" caseta de fusta. El camí per arribar-hi ja ens ha captivat...

Bona nit! Que demà comença el mambo!

Ruta per Suïssa - dia 1: Grenoble

Doncs ja tenim la família en ruta. El primer dia es tractava d'apropar-nos a Suïssa per poder-la "atacar" el dia següent.
Tampoc teniem excessiva pressa, O sigui que a les 8 ja érem  tirant milles. Parada tècnica per  dinar i cap a les 17 ja érem a Grenoble.
Una característica que diuen que tinc, és sort trobant lloc per aparcar... I per no contradir-los trobem un lloc just davant de la porta de l'apartament 😁

Estàvem cansats, però s'havia d'estirar les cames i vam anar a donar un tomet per la ciutat. I què millor que un funicular per anar fet boca. Pujada a la Bastille on podem veure tota la ciutat.

Una estoneta de parc i cap a retiro, que el dia havia sigut una mica dur i ens mereixem un descans. Sopar, dutxeta i a dormir, que l'endemà començava lo bo...

viatjar amb nens

A puntet de marxar de vacances parlarem una mica de viatjar amb nens...

Gairebé cada dia que parlo amb la familia de que marxem de vacances salta la mare, com a veu de la consciència : però on aneu amb els nens! Que són molt petits! ...que no se n'enteren!!! ... Que si és massa lluny de casa, pobrets!... Que si són massa hores de cotxe....!!!

Doncs bé... Si viatgem és perque ens agrada viatjar...no perque ens ho demanin els nens i ens deixin de demanar... Viatgem perquè volem!

Que tinguem nens, és un afegit. Tenir nens petits ens limita, si! I ens condiciona, també. Intentem anar a llocs on ells també s'ho puguin passar bé, busquem atraccions i excursions que puguin disfrutar... però no ens confonguem... són ells els que també han de pujar al carro i adaptar-se... Perque a la familia Plana-Magriñà ens agrada viatjar... I si no canvia la cosa, serà així per molts anys! 😉