Escapada a la Vall d'Aran: dia 5. La bassa d'Oles

Aquesta mini escapada arribava al seu final. Haviem de marxar cap a Tgn un dia abans del previst per coses que ara no vénen al cas...

La qüestió és que ens ho haviem passat bé, i voliem exprimir l'últim dia.  I vam anar a la caça de les granotes... Vam anar a la bassa d'Oles.

Anàvem preparats amb carmanyoles buides, i el festival amfibi va començar només arribar...  Desenes de granotetes caminaven o saltaven prop de l'aigua. Petites com una marieta... Els nens van xalar agafant aquestes inofensives criatures...

Vam donar la volta al llac, però vam optar per anar xap una altra bassa més amunt, per dinar més tranquils i sols. L'últim dia la fresqueta ens va fer posar la jaqueta... Quin gust a plè mes de juliol...

Abans de marxar, això si, vam tornar totes les granotetes a casa seva... La Berta les anava deixant amb petonets inclosos 😃
Esperem que les granotes no portessin coronavirus... 😉

I fins aquí la nostra escapadeta a la Vall d'Aran 😊

Escapada a la Vall d'Aran: dia 4. La bassa d'Arres

Després de 3 dies, el cos ja anava sol. Això no són vacances, això és un entrenament del Kilian Jornet!...

La idea era "descansar" i vam anar  a fer un picnic a la Bassa d'Arres. Lloc tranquil, s'hi aparca al costat, s'hi respira aire pur a 1560 m. d'altitut... ideal per anar-hi a dinar i buscar granotes amb els nens.

L'entorn és idil.lic. Els nens busquen granotes petites, però no n'hi ha masses. Molts capgrossos, això si. Com que encara és aviat, i les informacions que tenim són que les Mines Victòria són a propet i el camí és fàcil, doncs anem xino-xano per fer gana.
El camí de bosc és preciós, però cony! que no ens diguin que és apte per canalla!, perquè portem 3 dies caminant i no estem per aquestos trotes! no ens enganyeu! 😀

El camí és de baixada fins arribar a les mines.  Com que la visita per dins, amb el casc i tota la parafernàlia no es podia fer pel Covid, ja ho haviem descartat. 

Un cop arribats a l'entrada principal, tocava triar. L'etern dil.lema... ruta circular o tornar pel mateix camí. I que vam triar? circular, clar 😏

El problema era que haviem baixat... o sigui que ara tocava pujar, i el camí que vam triar era més "curt"... o sigui, més pendent per les nostres cames.

Finalment, vam arribar de nou a la Bassa d'Arres...  Reventats, però vius... i amb gana. o sigui que a dinar i a buscar granotes.

Per la tarda, vam anar a un parc d'aquests de tirolines i circuits pels arbres, però com que els grans estavem baldats i els petits eren massa petits, els vam "deixar fer" al parc infantil una bona estona.

Escapada a la Vall d'Aran: dia 3. Aran Park

Tercer dia pirinenc, i ja estavem agafant la forma. Tocava anar a Aran Park si el temps ho permetia... i sembla que ho faria.

Era la tercer cop que hi anàvem, i ja el teniem apamat. Passat primer tros dels rens...

...sorpresa! un voltor ens espera al mig del camí per robar-nos el jalar. Després d'uns segons de pànic on em veig sol amb la càmara, el mòbil i el Maclaren amb totes les coses, se m'acut tirar-li una rosta d'arròs. El cabronet em pica la jaqueta, però per sort no hi ha ferits 😅

Seguint el camí que ja ens és familiar, trobem les cabres i cèrvols per les roques... els gossets de les praderies... els llops donant tombs en cercle sense parar...

I així, xino-xano on vam arribar a la zona de picnic on ens esperàven pacients les cabretes. La Berta i el Roc van batejar a la seva nova amiga amb el nom de "barbeta"

En acabar el dinar, vam prossegui cap als óssos bruns, més llops , lynx i les gracioses marmotes que s'estàven fotent un festí...

Y






Ja acabada la visita al zoo pirenaic, vam aprofitar que erem a prop per tornar a intentar anar al salt d'aigua dels ulls del jueu (Uelhs deth Joèu)

visita ràpida al salt d'aigua, i després fem una passejadeta tranquila per l'artiga de Lin.
Arrosseguàvem el cansament dels 2 dies anteriors, però el tercer dia tampoc es va quedar curt. Com a mínim l'entorn natural i bucòlic, ens va fer oblidar les mascaretes i la calor.

Escapada a la Vall d'Aran: Dia 2 . Betrén i Escunhau

Després da caminadeta del dia anterior estàvem una mica planxats 😅

Avui tocava una jornada tranquil.la de paradeta japonesa, cotxe, baixar i foto. Això si el temps ho permetia, perquè la previsió era d'inestabilitat. Tot a punt? vinga, doncs!






















Vam anar  fins al pàrking dels Uelhs deth joueu (ulls del jueu) però just arribar, es va fotre a ploure.
Una retirada a temps, sempre és una victòria. Vam tornar cap a la casa. Per la tarda, si el temps ho permetia, ja fariem un altre cosa.

Dit i fet, el dia es va aclarir i per la tarda vam anar a fer una caminadeta des de Vielha fins a Escunhau passant per Betrén. Res, segons el paper, caminadeta fàcil, apta pels críos i blablabla.

xino xano vam arribar a Betrén, i vam seguir el  curs del riu fins arribar a Escunhau...

Quan vam arribar a Escunhau, l'etern dilema: tornar pel mateix camí o ruta circular?  vinga va! tira milles i tornem per l'altra banda , que així veurem coses diferents!

I així, jugant jugant, vam arribar a Vielha per l'altre costat. Gairebé 9 km. no està malament per un dia que va començar amb pluja i sense ganes de moure'ns i que vam acabar amb sol i tant cansats com el dia anterior... Només un xarrup de Cassís ens podria fer recuperar l'energia perduda 😉