Escapada al Pirineu. Part 2

 Ja instal.lats a Esterri d'Àneu, i amb la pluja el record de la pluja del dia anterior, ens vam decidir a anar al P.N. d'Aigüestortes. Això si, amb capes de roba per si de cas plovia i feia fred.

Vam agafar el 4x4, i vam pujar en un pim-pam.  Tocava passar el matí al parc natural però amenaçava pluja i la nostra forma física deixa bastant que desitjar, o sigui que vam agafar el caminet cap a la cascada Ratera amb la intenció d'arribar-hi i després ja veuriem...

El camí, a estones s'enfilava amunt deixant-nos clar que si volem anar a la muntanya, hem d'estar amb millor forma. Tot i així, vam aguantar bé el tipus fins la cascada, mitja horeta després.

El temps aguantava, però segons el savi criteri de la Meri, vam girar cua després de la cascada. Per la tarda teniem una cita a Monnatura i no voliem fallar. 

La tornada va ser més relaxada, amb els "Encantats" vigilant-nos durant tot el camí...

A la 1 ja érem al refugi, a punt per agafar els 4x4 de tornada a Espot.  Temps per fer el vermut i dinar, i per la tarda, cap a Monnatura Pirineus, a les planes de Son... 

(Continuarà)

Escapada al Pirineu. Part 1

 Per aprofitar el pont de l'1 de Maig, vam decidir fer un parell de nits al Pirineu. Concretament, a Esterri d'Àneu.  

Les 3 hores llargues de cotxe, serien un bon entrenament de cara a les vacances d'estiu. Quan fa temps que no agafes cotxe, la canalla no para de repetir ... Quan arribem??? Quan falta???? que no arribem?

A mig camí (passavem per Isona) vam veure el cartellet del Museu de la Conca Dellà, o sigui dinosaures.... i no ho vam dubtar. Una parada serviria per ressetejar les forces i aprofitar per veure alguna cosa interessant.

El museu, petitet però amb gran quantitat de fòssils d'òssos de dinosaure trobats a la Noguera. El que més va agradar al Roc i la Berta és que podien tocar-los!!!  TOCAR-LOS!!!

...i més sorprenent va ser trobar-nos trossos d'esquelet autèntic de Titanosaure.

Després de dinar, vam continuar cap a Esterri. Ens esperava una bona tempesta. Feia molt de temps que no vèiem ploure a Tarragona, i qualsevol aigua és benvinguda. Cansats del viatge, vam instalar-nos tot esperant l'endemà per anar a Aigüestortes si el temps ho permetia.

Almanac gamer 2023: primer trimestre

 God of War Ragnarok (140 hores)

Kratos va tornar! després d'un gran reboot, li tenia ganes de tancar la història amb aquesta continuació que prometia un "més i millor". El vaig trobar bé de preu i al sac!. El principi em vaig emocionar i per por a acabar-lo massa aviat vaig triar un nivell de dificultat massa elevat, però quan portava unes 10 hores, vaig decidir tornar a començar-lo perquè havia de repetir masses combats.

Dies després, una actualització ja deixava canviar de dificultat a mitja partida... llei de Murphy i cara de tonto.

El joc em va encantar,  fins al punt de treure'm el trofeu platí. El meu primer i únic trofeu platí. Em va costar lo seu derrotar als Berserkers i la reina Valkiria, però al final ho vaig fer.  Tot i així, després d'acabar-me'l, hauria triat Elden Ring com a GOTY 2022.  A veure si la propera entrega, si és que n'hi ha, deixa d'estar lastrada per la ps4, i es deixen d'utilitazar les pantalles de càrrega camuflades i animacions repetitives. I ja si poguessis saltar, seria la bomba. Tot i així, li dono un Excel.lent.

Little Nightmares  (6 hores)

Després de fotre-li tantes hores al God of War necessitava algo light i vaig agafar aquesta petita història per desestressar-me. Joc curt, de l'estil INSIDE, on passen coses extranyes. Ets una nena (¿?) atrapada en un vaixell, i has d'escapar de criatures bastant fastigoses que et persegueixen si et veuen. Puzzles i sigil, amb una ambientació magnífica.  Notable.

Horizon Forbidden West (45h)

Tècnica i gràficament és una meravella. El tenia en el punt de mira, però volia esperar perquè estic una mica saturat de mons oberts. Però me'l van deixar i això va trastocar els plans. L'havia de provar.

La fòrmula és semblant a la primera part, amb lleugeres modificacions en el sistema de combat, podent marcar les peces i punts febles dels dinosaures/robots per atacar amb l'efecte que vagi més bé. Tot i així, després d'unes hores, em va semblar un pèl repetitiu. El salva l'apartat tècnic, amb uns personatges ultrarealistes i paisatges espectaculars. Tot i així, el meu cervell està trinxat de mons oberts i vaig anar  directament a acabar la missió principal. Això va fer que em faltés nivell o recursos per afrontar l'últim tram. Tot i així, me'l vaig aconseguir acabar. Descansi en pau.  Un joc NOTABLE.

The Last of Us Part I (16h)

També em va caure a les mans, i vaig provar-lo. No era novetat, ja que el joc me l'he passat 5 o 6 cops a Ps3 i Ps4. Tot i així, jugar-lo és un plaer.  M'ho vaig fer vindre bé per anar avançant en la història a mida que la sèrie d'HBO anava penjant els episodis. Així vaig anar fent, sense presses fins que la sèrie va accelerar i la meva vida 1.0 no em va permetre seguir el ritme.  En 2 o 3 dies, vaig acabar-me'l. 

Així, vist a posteriori, te'n dones compte de lo fidel que ha estat la sèrie... amb uns diàlegs gairebé calcats 1:1.  Tot i això i essent una sèrie molt ben feta, em quedo amb el joc. Les hores de joc et donen una profunditat en les relacions entre els personatges que la sèrie no té temps d'adaptar. Per no dir la rebaixa d'escenes amb infectats. Si, ja ho sé, la història no va només d'infectats, però cony! n'hi ha i molts!!!

En fi, que el joc remasateritzat guanya visualment a l'original, tot i que és exactament el mateix joc. El meu joc preferit de PS3 i probablement de ps4. EXCEL.LENT.

Jocs de taula

 Els jocs de taula sempre han format part de la nostra infantesa. Qui no ha tingut un joc de taula?  Recordo haver jugat a jocs (meus o de ma germana) com els Juegos Reunidos, MAD, Monopoly, Loto d'animals, Dracula... però arriba un moment en que no se sap perquè, van deixar de formar part de les nostres vides.

Recordo, amb 10 o 12 anys, anar a jugar a casa dels veins a la parcel.la, a un joc que es deia La Fuga de Colditz. Aquest veí, més gran, feia de vigilant nazi d'una presó-castell de la 2a guerra mundial, i els altres jugadors haviem d'escapar de la presó. En aquells moments, em semblava una passada.

Temps després d'aquesta època, recordo intentar fabricar-me el joc jo mateix. Piratejar-lo, vamos. No per simple pirateria maliciosa, deu me'n guard, sino perquè era un joc descatalogat. Em vaig ver soldadets amb fusta, cartes amb els cartrons dels paquets de puros de mon pare, i fotocopia del taulell. Aquell joc piratejat no va sortir a la llum, i va caure en l'oblit.  

Un altre dels jocs d'aquella època juvenil van ser el Risk.  A part d'això, tots els caps de setmana feiem unes partides al TUTE amb baralla espanyola amb ma mare i mons tiets.

I va passar el temps, i ens vam oblidar de jugar. Altres motivacions.

Algun dia havia anat a jugar a rol (al dungeons & dragons)  a l'institut, i m'ho passava bé, però ja està.

Ja vivint en parella, a casa pròpia, et vas fent amb els típics jocs que t'aporten moments de joc en parella o amics. Eren jocs més del tipo Party.  Scatergories, Party, Cluedo... el Risk original...

Fins i tot els Reis em van portar LA FUGA DE COLDITZ reeditat per Devir després de molts anys d'estar descatalogat. El problema sempre era intentar trobar el moment, la finestra d'oportunitat per aconseguir fer una partideta amb  els amics. Fins i tot la amenaça de que s'havia de jugar sí o sí , mínim un cop l'any. 

Amb el rotllo de la pandèmia, després d'un altre temps on tampoc és que juguessim massa, li vam anar agafant el gustet. Obligant-nos a jugar amb la canalla per desenganxar-nos de màquinetes i pantalles, vam anar ampliant la nostra ludoteca particular.

I així hem arribat fins aqui, on les estanteries comencen a estar plenes de capses i capsetes... 

Fantasma Blitz, Dooble, Uno, Virus, Sushi Go... Codi secret, Carcassone...

A més, pel cumple, sembla ser que m'arribarà el meu primer joc de masmorres...  l'espero amb candeletes.

A vegades el problema és trobar el joc ideal per jugar amb la gent ideal. Això ja costa més. No a tothom li agraden els mateixos jocs que a tu, i no tothom viu amb tu 😏

Un dia d'aquestos faré un inventari rotllo "estanteria de l'Skrotmix" i un rànking dels que més m'agraden ;)

Destí final

Com va sent habitual, per aquestes dates és quan triem les vacances a l'empresa, ja sabem el que ens espera per tot l'any. Aquest any, no sabiem on anar...  Triar  el lloc de vacances, amb nens petits no sempre és bufar i fer ampolles.

Després d'uns quants estius agafant el cotxe i tirant milles, i vista l'experiència positiva de l'escapada a Dinamarca, la cosa estava clara: avió+cotxe.

Diverses opcions, però intentant no repetir els anys anteriors, on haviem anat a la Toscana, a Suissa, a la Selva Negra i a la Bretanya francesa, la cosa es complicava. 

Després d'un sorteig amb els daus de l'strike, la sort ens va fer triar destí.

Eurodisney, Londres, Irlanda, ?... Alemanya i Àustria. Al final, i amb l'excusa d'anar a Legoland (aquest cop al d'Alemanya), agafarem un vol a Munic, i anirem a Àustria per veure el Tirol, i la zona de Salzburg.

Sembla que les casualitats de la vida ens porten a seguir els passos dels derutaenfamilia. 

De moment, ja tinc feina per entretenir-me...   total, només queden 7 mesos. Ho tenim a tocar 😉

P.D.  El sorteig amb els daus estava amanyat, ja tenia els bitllets comprats abans de "jugar" 😀

My GOTY 2022

 Aquest any 2022 diria que ha sigut un dels més prolífics en jocs acabats i hores jugades. Sembla que com més vell, més hores de joc i menys sortides de parranda 😅

Els jocs acabats de l'any són:

1. Astro's playroom

2. A plague tale

3. Kena

4. Ratchet and Clank (2016)

5. Uncharted 4 (versió ps5)

6. Death Stranding

7. Dark Souls 3

8. Ratchet and Clank, rift apart

9. Elden Ring

10. Stray

11. Resident Evil Village

12. Cyberpunk 2077

Com que queda poquet, no m'acabaré el God of War Ragnarok aquest 2022. 

El meu podi és Elden Ring, Cyberpunk 2077 i Death Stranding (empatat amb Resident Evil Village).

Elden ring em va flipar pel seu diseny artístic, i la seu colosal món obert. La llibertat que et donava, el tamany dels "decorats", i els combats típics dels Souls, van fer que m'hi passés literalment més de 200 hores.  Segurament no hi haurà joc que ho superi, o sigui que aquest seria el meu GOTY.   

Amb els seus fallos, sempre queda la sensació que si políssin els típics errors marca de la casa, seria el joc perfecte.  

Cyberpunk 2077 va ser la sorpresa. Un joc defenestrat per la crítica quan va sortir, ple de bugs i la sensació que ens havien enganyat a tots.

 Després de veure els antològics tràilers me'l vaig agafar de sortida, però no el vaig tocar esperant que l'arreglessin.  I 2 anys després, estava arreglat. I he de dir que ha sigut la millor sorpresa de l'any. Un joc que m'ha flipat per la història i la construcció de la ciutat futurista.  I amb Keanu Reaves en plan rockstar.

Un món cyberpunk amb moltes capes. He de dir que és el joc que més m'ha divertit. Si Elden Ring va se el joc que més em va enganxar, aquest m'ha flipat i m'ho ha fet passar superbé.

El tercer lloc del podi, compartit amb 2 jocs un de llarg i un de curt (i un que no me surt, hey!) 

Death Stranding va suposar un viatge místic amb una història flipant, alhora que anada de la olla. Però els paisatges em van recordar aquell increíble viatge a Islàndia. 

Resident Evil Village, és l'altre membre del podi. D'entrada em va costar acostumar-me  un altre cop a un joc en primera persona, però reconec que està molt ben equilibrat... a estones acció, a estones tensió , a estones terror...  Sense arribar al nivell de la primera part de RE7, també em va encantar. 

En fi, que aquest és el meu humil any consoler. Jugo al que puc i a les hores que puc. I esperem que l'any vinent millori el present!

Almanac gamer 2022: 4rt trimestre

L'últim trimestre de l'any ha acabat a tope. Després de Resident Evil, vaig provar Returnal, i em va agradar molt. Tot i això, el vaig deixar a les 20 hores perquè no hi havia manera de passar de nivell... té la seva dificultat i jo sóc bastant patós. De ben segur que hi tornaré, perquè jugablement era increíble. Un shooter en 3a persona visualment espectacular.

CYBERPUNK 2077

Després de barrinar molt si aquest era el moment, em vaig decidir amb el CYBERPUNK 2077. 

Me'l vaig comprar d'oferta fa 2 anys, per un mòdic preu de 35 euros amb tota la il.lusió del món però les crítiques negatives i els videos dels bugs em van fer posar-lo en quarentena. 2 anys després, amb la versió de Ps5 recent sortida del forn, i alguna que altra actualització, el joc ja feia patxoca. I amb la sèrie de Netflix en boca de tots (Edgerunners), provar-lo era inevitable.

I així va ser, al principi em va costar una mica fer-me amb els controls, l'aspecte visual, les mecàniques, etc. , però poc a poc , vaig anar-hi entrant, amb una història futurista i absorvent per treure's el barret. El joc a 60 fps, és una delícia, però el seu punt fort és el que explica. Sabent tot el que va passar amb el joc quan va sortir, no me'n penedeixo d'haver-lo comprat. És més, treient l'Elden Ring de l'equació (són paraules majors), és el joc de 2022 que més m'ha agradat. 

Per la història, i pel treball que han fet amb ell arreglant tots els errors, li poso un Excel.lent.  

M'hi vaig passar 83 hores , per veure 3 finals alternatius. 

Després del Cyberpunk, sortia a la venta el God of War Ragnarok.  No tenia pensat comprar-me'l, perquè passo de pagar 80 euros de sortida en un joc. Però una oferta, me'l deixava a 59 euros el dia de sortida, o sigui que no ho vaig poder evitar. Ara hi estic jugant, i ja faré valoracions quan acabi. El punt fort també és la història, i no porto ni la meitat. O sigui que temps al temps.

(continuarà)