Ruta pels Alps: Àustria i Munic (I)

24 d'Agost 2023

El dia arrencava força aviat. A les 3:15 sonava el despertador. Marxàvem de Tarragona a les 4, per arribar a BCN a les 5. 2 hores més tard marxavem cap a Munic. De moment, tot sortia rodat.

Un cop a Munic, tocava agafar el cotxe de lloguer i tirar cap a Innsbruck. Entre pitos i flautes, vam parar a dinar de camí, a l'autopista. Era aviat, però amb les hores que portàvem en dansa, teniem gana.

Vam aprofitar per comprar la vinyeta d'Àustria. Uns 10 euros per 10 dies de passar x les autopistes /autovies.

A les 15h ja estàvem a Innsbruck , amb u((n sol de justícia i uns 34 graus, vam pensar que podriem pujar al funicular de Nordkette i arribar al Zoo alpí de la ciutat... Situat a 750m d'alçada.

Les estacions del funicular eren modernes obres de l'arquitecta iraniana Zaha Hadid. Tenien un aire a Star Trek...

Des de dalt de l'estació , vam tenir una bona panoràmica de la ciutat.

 

Després , vam anar al zoo alpí. Un petit zoo d'espècies autòctones , encaramat a la muntanya, cosa que el convertia en un autèntic trenca-cames.La seva estructura ens va recordar a MonNatura Pirineus. Cabres alpines, ants, voltors, lynx, óssos ... ( veient al pobre ós alli tancat ens va fer una mica de pena, tota l'estona donant voltes).

Gairebé eren les 18h i estavem destrossats. Però ja que estàvem a prop del centre vam fer un últim esforç. A 5 minuts de la parada del funicular teniem en rovell de l'ou d'Insbruck .

Vam fer una volta pel seu carrer principal, Maria Theresen Strasse, i vam poder contemplar l'edifici més famós de la ciutat, la "teulada d'or". Amb les energies sota mínims després d'un dia tant llarg i calurós vam arrivar a l'apartament , a Ellbögen , a uns 10 km d'Insbruck. 

El primer dia superat! Ens havíem guanyat un merescut descans. L'endemà ens esperava la Vall de l'Stubai...

La Taula Plana

 

Ja fa gairebé 2 mesos vaig començar un nou projecte freak. Es tracta d'un canal de YOUTUBE LA TAULA PLANA .

Ja feia dies que em passava pel cap, però em vaig decidir. Ultimament no només mirava tant els canals de videojocs, i també em mirava canals sobre jocs de taula. I tots o practicament tots eren en castellà. La escassetat feia que si buscaves tutorials per ensenyar qualsevol joc de taula trobaves poca cosa en català. Això va fer de detonant, i em vaig animar a fer un canal de jocs de taula, EN CATALÀ.

Com a cirereta del pastís, vaig assebentar-me que  el Consorci per la Normalització Linguística del Català proposava un concurs (jocen10) per fer tutorials de jocs de taula en català. I tenia premi. Aquesta alineació estelar no es podia deixar passar, i em vaig llençar a la piscina.

Primer vam fer una introducció , després un video sobre els origens de la meva afició, amb especial dedicació per la meva estimada Fuga de Colditz... i després vam començar a fer tutorials pel concurs. Les limitacions tècniques i de guió intentaven ser suplides per imaginació i creativitat. 

Així, com aquell qui no vol la cosa, estava jo donant la xapa als coneguts per que li donéssin Like al video del Laberint Màgic, que va ser seleccionat.  I vaja si va funcionar... 186 likes em van donar una victòria ajustada que va suposar uns quants jocs de regal.

Ara, havent passat el concurs, mantenim el canal amb vida, intentant no decaure en la monotonia. Tutorials, partides, unboxings, rànkings i shorts...  a veure el que dura la broma, però de moment portem 26 videos penjats. La escassetat de material en català, en comparació a altres llengües, és un motiu més per no abandonar. Seguir creant contingut en català. Si no ho fem naltros, qui ens ho farà¿?

En fi, que si us interessa el tema del  jocs de taula, o els videojocs (encara no he tocat el tema), en català, teniu un canal gratuit a youtube, que aportarà amb tota modèstia el seu granet de sorra perquè els nostres fills puguin triar en quin idioma vulguin veure el contingut que sigui.

Si us voleu subscriure, em fareu un favor... i potser també als vostres fills...

I RECORDEU, QUE SI LA TERRA ÉS RODONA, LA TAULA... PLANA!!! 😉

Escapada al Pirineu. Part 3

 Després d'Aigüestortes, i de fotre'ns un bon dinar a Espot, vam anar cap al Monnatura Pirineus, a les planes de Son.

Allí ens esperava una activitat guiada, on una noia ben eixerida ens va anar ensenyant els animals "salvatges" que tenen al centre. I que estan al centre per recuperar-los, o bé per evitar una mort segura, o bé per criar i posar en llibertat les críes.

Vam començar al tancat dels cabirols. Aquestos, porucs o mandrosos, no van venir a menjar. Vam prosseguir cap a veure la guineu.

El Christopher era una guineu que algú tenia a casa seva i la van recuperar. Evidentment no la podien deixar en llibertat perquè duraria 2 dies.

Mentre ens explicaven com és la seva espècie, li anava tirant menjar i nosaltres obsevavem de prop com endrapava. Evidentment no la vam tocar, però ja només de tenir-la tant a la vora, va ser una passada.

Vam prosseguir amb el gat salvatge, amb la fura... amb la fagina...

Després vam anar al tancat dels trencalossos.  I vam aprendre sobre el seu plomatge i les seves tècniques. La mida d'aquestos familiars dels voltors, era espectacular.

Una parella de ducs  (mussols) havia criat i no les vam poder veure perquè tenen intenció d'alliberar les cries quan sigui possible, i la idea era que tinguessin el mínim contacte amb humans.

Ja per acabar, vam anar a veure el Linx, que és un senyor gatot! sorprenentment gran i fort, més proper al lleó o guepard que al gat...

... i per fi els cabirols es van atrevir a sortir a menjar, i els vam poder observar en silenci i quiets per no espantar-los.  Era una parella.

Tot seguit, vam acabar la nostra visita a Monnatura. Va ser una experiència de 2 horetes que ens va agradar molt i ens va passar volant. 

Després d'un llarg dia, a Aigüestortes i a Monnatura, ens mereixiem un descans a l'apartament, on van caure unes quantes partidetes al Pelusas.... un gran dia 😉

Escapada al Pirineu. Part 2

 Ja instal.lats a Esterri d'Àneu, i amb la pluja el record de la pluja del dia anterior, ens vam decidir a anar al P.N. d'Aigüestortes. Això si, amb capes de roba per si de cas plovia i feia fred.

Vam agafar el 4x4, i vam pujar en un pim-pam.  Tocava passar el matí al parc natural però amenaçava pluja i la nostra forma física deixa bastant que desitjar, o sigui que vam agafar el caminet cap a la cascada Ratera amb la intenció d'arribar-hi i després ja veuriem...

El camí, a estones s'enfilava amunt deixant-nos clar que si volem anar a la muntanya, hem d'estar amb millor forma. Tot i així, vam aguantar bé el tipus fins la cascada, mitja horeta després.

El temps aguantava, però segons el savi criteri de la Meri, vam girar cua després de la cascada. Per la tarda teniem una cita a Monnatura i no voliem fallar. 

La tornada va ser més relaxada, amb els "Encantats" vigilant-nos durant tot el camí...

A la 1 ja érem al refugi, a punt per agafar els 4x4 de tornada a Espot.  Temps per fer el vermut i dinar, i per la tarda, cap a Monnatura Pirineus, a les planes de Son... 

(Continuarà)

Escapada al Pirineu. Part 1

 Per aprofitar el pont de l'1 de Maig, vam decidir fer un parell de nits al Pirineu. Concretament, a Esterri d'Àneu.  

Les 3 hores llargues de cotxe, serien un bon entrenament de cara a les vacances d'estiu. Quan fa temps que no agafes cotxe, la canalla no para de repetir ... Quan arribem??? Quan falta???? que no arribem?

A mig camí (passavem per Isona) vam veure el cartellet del Museu de la Conca Dellà, o sigui dinosaures.... i no ho vam dubtar. Una parada serviria per ressetejar les forces i aprofitar per veure alguna cosa interessant.

El museu, petitet però amb gran quantitat de fòssils d'òssos de dinosaure trobats a la Noguera. El que més va agradar al Roc i la Berta és que podien tocar-los!!!  TOCAR-LOS!!!

...i més sorprenent va ser trobar-nos trossos d'esquelet autèntic de Titanosaure.

Després de dinar, vam continuar cap a Esterri. Ens esperava una bona tempesta. Feia molt de temps que no vèiem ploure a Tarragona, i qualsevol aigua és benvinguda. Cansats del viatge, vam instalar-nos tot esperant l'endemà per anar a Aigüestortes si el temps ho permetia.

Almanac gamer 2023: primer trimestre

 God of War Ragnarok (140 hores)

Kratos va tornar! després d'un gran reboot, li tenia ganes de tancar la història amb aquesta continuació que prometia un "més i millor". El vaig trobar bé de preu i al sac!. El principi em vaig emocionar i per por a acabar-lo massa aviat vaig triar un nivell de dificultat massa elevat, però quan portava unes 10 hores, vaig decidir tornar a començar-lo perquè havia de repetir masses combats.

Dies després, una actualització ja deixava canviar de dificultat a mitja partida... llei de Murphy i cara de tonto.

El joc em va encantar,  fins al punt de treure'm el trofeu platí. El meu primer i únic trofeu platí. Em va costar lo seu derrotar als Berserkers i la reina Valkiria, però al final ho vaig fer.  Tot i així, després d'acabar-me'l, hauria triat Elden Ring com a GOTY 2022.  A veure si la propera entrega, si és que n'hi ha, deixa d'estar lastrada per la ps4, i es deixen d'utilitazar les pantalles de càrrega camuflades i animacions repetitives. I ja si poguessis saltar, seria la bomba. Tot i així, li dono un Excel.lent.

Little Nightmares  (6 hores)

Després de fotre-li tantes hores al God of War necessitava algo light i vaig agafar aquesta petita història per desestressar-me. Joc curt, de l'estil INSIDE, on passen coses extranyes. Ets una nena (¿?) atrapada en un vaixell, i has d'escapar de criatures bastant fastigoses que et persegueixen si et veuen. Puzzles i sigil, amb una ambientació magnífica.  Notable.

Horizon Forbidden West (45h)

Tècnica i gràficament és una meravella. El tenia en el punt de mira, però volia esperar perquè estic una mica saturat de mons oberts. Però me'l van deixar i això va trastocar els plans. L'havia de provar.

La fòrmula és semblant a la primera part, amb lleugeres modificacions en el sistema de combat, podent marcar les peces i punts febles dels dinosaures/robots per atacar amb l'efecte que vagi més bé. Tot i així, després d'unes hores, em va semblar un pèl repetitiu. El salva l'apartat tècnic, amb uns personatges ultrarealistes i paisatges espectaculars. Tot i així, el meu cervell està trinxat de mons oberts i vaig anar  directament a acabar la missió principal. Això va fer que em faltés nivell o recursos per afrontar l'últim tram. Tot i així, me'l vaig aconseguir acabar. Descansi en pau.  Un joc NOTABLE.

The Last of Us Part I (16h)

També em va caure a les mans, i vaig provar-lo. No era novetat, ja que el joc me l'he passat 5 o 6 cops a Ps3 i Ps4. Tot i així, jugar-lo és un plaer.  M'ho vaig fer vindre bé per anar avançant en la història a mida que la sèrie d'HBO anava penjant els episodis. Així vaig anar fent, sense presses fins que la sèrie va accelerar i la meva vida 1.0 no em va permetre seguir el ritme.  En 2 o 3 dies, vaig acabar-me'l. 

Així, vist a posteriori, te'n dones compte de lo fidel que ha estat la sèrie... amb uns diàlegs gairebé calcats 1:1.  Tot i això i essent una sèrie molt ben feta, em quedo amb el joc. Les hores de joc et donen una profunditat en les relacions entre els personatges que la sèrie no té temps d'adaptar. Per no dir la rebaixa d'escenes amb infectats. Si, ja ho sé, la història no va només d'infectats, però cony! n'hi ha i molts!!!

En fi, que el joc remasateritzat guanya visualment a l'original, tot i que és exactament el mateix joc. El meu joc preferit de PS3 i probablement de ps4. EXCEL.LENT.