Va de llibres

Arriba el fabulós Agost, amb la seva fresqueta. A la tele no fàn res decent. Al cine... se'n salva una de cada 10, sent generós... El candy crush es torna impossible per moments... que ens queda? la play i el kindle.
Després d'acabar la saga de "cançó de gel i foc"... alias "joc de trons" em veig amb un buit interior. Des que em vaig acabar Dansa de dracs, no he tornat a llegir.
Les opcions que tinc en ment són variades:




A) Guerra Mundial Z aprofitant l'estrena de la peli
B) Victus del Sánchez Piñol
C) El caballero errante (per seguir dins del món de George RR Martin)
D) El nom del vent, de Patrick Rothfus (ara que la 20th century fox ha pillat els drets)
E) INFERNO , de Dan Brown

Meditaré uns quants dies, i a veure quin em pica més l'ullet.
Alguna recomanació? :D

República bananera

Si us heu quedat amb ganes de més fotos "ticas" , aquí les teniu:        COSTA RICA - 2013   

I ara les reflexions finals:

Costa Rica és un país aparentment considerat una república bananera. I com no, pinyes i plàtans! i café i cacau!. La principal font econòmica és l'agrigultura. L'altra, el turisme. Lo bo és que el turisme que potencien és el turisme ecològic. La infrastructura de parcs naturals i nacionals, passa la mà per la cara a molts països desenvolupats.

El principal valor del país, és la natura. I per això segons ens van dir, el govern té com o objectiu plantar cada any 5 milions d'arbres. I creieu-me... n'hi ha molts! (L'any 2008 en van plantar 8 milions). Això és lluitar contra el canvi climàtic i no construir 8 milions de pisos a primera linea de costa!

A Costa Rica està prohibida la caça esportiva. Les tortugues estàn protegides. Accedir a la platja quan és temporada de cría de tortugues, té multa. La venta il.legal de granotes i altres està penada amb presó.

Costa Rica es va independitzar de l'imperi espanyol al 1821. Sense referèndum. Desconec si aquest fet va vulnerar algun article de la constitució. El fet és que un país petit, amb 4,5 milions d'habitants, se'n surt. I se'n surt bé.

I desde 1948, Costa Rica no té exercit. El president de la república, un tal Josep Figueres Ferrer... quin nom, no? doncs sí, un fill de catalans, va dir: "no vull un exèrcit de soldats, sinó un exèrcit d'educadors". I dit i fet. Els diners de l'exèrcit, van servir i serveixen per fomentar l'educació gratuïta, i la sanitat universal. A l'altra banda de l'oceà  hi ha països que es gasten 530 milions d'euros en un submarí que no flota, mentre es retalla en sanitat i educació. Qui és el bananero?

Resumint: Una república petita, s'independitza d'Espanya. El món segueix girant. Gràcies a un president d'arrels catalanes se suprimeix l'exèrcit. No els ataca ningú. Els diners que s'estalvien, els inverteixen en educació (98% d'alfabetisme, escola gratuïta fins als 18 i universitat subvencionada). El país se n'ensurt, sent un dels països més desenvolupats d'Amèrica.

Conclusió: Vull una república bananera!!!

Pura Rana!

(Nota: us fan fàstic les granotes? tanqueu la pàgina!!!)
Encara ens estem adaptant a tot lo que vindria a ser l'horari. Si no, no m'explico com és que m'he quedat adormit veient el barça! :D
Aquí unes quantes fotos de les granotes de Costa Rica! Granotes grill, granotes gladiador, granotots, gripaus, granotes de vidre, blue jeans...  Pura Rana!

I aquí l'autèntica estrella de Costa Rica: la granota verda dels ulls vermells!

No em direu que no són maques!!!

Corcovado

Vam sortir de Manuel Antonio aviadet en direcció de Dominical. La idea era fer alguna excursió cap al parc Marino Ballena, però les balenes encara estan arribant o sigui que decidim fer un tour al Parc nacional de Corcovado. Això seria el dia següent, havent descansat a base de bé a la piscina del tranquil Villas Rio Mar.

El dia va començar aviat, a les 6 del matí ens recollia la furgo, per portar-nos al riu Sierpe, on haviem d'agafar un bot. I baixant pels manglars, ens trobariem un cocodril i una boa.

Hora i mitja després de travessar el riu i sortir a mar obert, vam arribar a Corcovado. El parc nacional més gran i verge del país. Va costar, 3 hores d'expedició per la selva però al final vam veure llangardaixos, rossegadors, papagayos, monos aranya i cara blanca, i perezosos.

 I tornant de camí ens vam trobar la imatge del partit. Una serpota s'acabava de jalar una granota!!!

Després de jalar (naltros), caminadeta per trobar una catarata on refrescar-nos.La tornada en barca... tot un clàssic... el diluvi universal i mullats com a pollets... PURA VIDA!!!

Manuel Antonio

Vam arribar a la zona del Parc Manuel Antonio travessant el diluvi universal. Llams, trons, visibilitat reduida...  sort que no conduïem!!! vam reservar forces per l'endemà, ja que el canopy de Monteverde ens havia deixat planxats.

Pel matí, una interessantissima caminada guiada pel parc natural, avistant iguanes, aranyes, serps, perezosos, monos ''congo'' i monos ''cara blanca''. El telescopi del guía va servir per ''caçar'' als animals camuflats. Em va deixar flipat una planta que belluga quan l'acarícies!!!

A mitja caminada, una paradeta per tastar l'aigua del Pacífic en una una de les platges  paradisíaques del parc.  Això sí, no massa temps...no sigui que vingui un tauró. Fruiteta fresca de cortesia... i a seguir.

 Reprenent el camí, ens trobem un grup de monos ''cara blanca'' que sembla que no els molestin els paparazzis... tot al contrari.
 Per la tarda, piscineta per reposar...i a la nit, caminada nocturna on ens vam trobar envoltats per un concert de granotes, i on vam conèixer la famosa rana verda amb els ulls vermells. Increíble!

Monteverde

Després de recuperar forces a les aigües termals volcàniques de la Fortuna, vam aprofitar per fer una caminada pel parc natural de l'Arenal. Passant per un circuit de ponts i passarel.les penjants, vam poder veure granotes verinoses "blue jeans", monos aranya, serps i algun que altre ocell. Les agulletes als bessons del dia anterior es feien notar.

Després de jalar... Ruta d'Arenal a Monteverde. Furgoneta, barca travessant el llac (amb vistes a l'Arenal) ...

 i continuació en furgoneta per camins de cabra, i pujades que deixen l'Alpe d'huez en una rampeta. 4 horetes mes tard, per fí vam arribar a la muntanyosa  Monteverde.
Resumint , vindria a ser el Sort o el Llavorsí de Costa Rica.

Al final ens decidim a fer "canopy" l'endemà. Em deixo portar pel màrketing i contractem amb "Monteverde Extremo". 4km de tirolines, rappel, salts de Tarzán, i vol d'1km de superman!
Per sort, el màrketing no va enganyar-nos, i vam xalar com bojos.

Abans de marxar de Monteverde vam anar a veure un ranari amb un munt d'espècies de granotes i serps.

El Arenal

Ens trobem a la zona del volcà Arenal, volcà actiu pero que fà uns 3 anys que no treu lava. Ooooooooooh. Una llàstima. Les opcions per fer activitats eren infinites. Al final, decidim fer un trekking al Cerro Chato, un volcà apagat que hi ha al costat de l'Arenal.

 Ens van dir que la pujada era dura... però com que estem forts com a toros, cap problema. Als pocs metres, ja treiem el fetge per la boca. Em vé al cap la paraula Tongariro. La pujada seria una mescla de Mordor+Frank de la Jungla.

pluja, pujada, bosc, humitat, sol = pàjara :D

poc a poc, recuperant l'alè... vam travessar el que semblava el bosc de les fades, abduits per un núvol de boira,  fins arribar a la vora del cràter.

 Vam suar més que a un bany turc... i les vistes... nuvol ! jaja o això, o que ja hi veiem borrós. Al cràter hi havia un llac...però era freda o sigui que em vaig reservar.

 Després de l'esforç, vam tenir premi. Baixada avall, que la merda corre... i cap a la catarata de la  Fortuna. Un salt d'aigua d'uns 70 mt. que et demana a crits una remulladeta.

mireu-se'l! tarzan al paradís!!!