time travel

Algú ha vist a McFly? el 21 d'Octubre de 2015 va visitar-nos des del passat en un viatge amb el Delorean. Si no el vau veure, tranquils, potser es va trobar a si mateix i va provocar una paradoxa temporal que el va fer desaparèixer.

Us agraden els viatges en el temps al cine o a la tele? ... si no ets d'aquestos, tu t'ho perds! 

Regreso al futuro, Timecop, los cronocrímenes, Primer, Stargate, El planeta dels simis, Intelestelar, Star trek... i què dir de series com Dr. Who, Lost (sempre recordaré "the Constant") o Fringe (qui no ha vist "White tulip" ?!)... I perquè no parlar de d'obres mestres dels videojocs com Bioshock Infinite.

Sigui com sigui, els viatges en el temps són els que m'han fet perdre més hores pensant i debatent., i així serà. Però bueno, com que de moment ni màquines del temps ni forats de cuc. El que toca és somniar i com a molt, viatjar en l'espai que això si que es pot! 

Ens veiem en un futur no gaire llunyà!!!

EL PRIMER

Ja fa un any d'aquell llarg 2 d'Octubre de 2014. Ja fa un any que la Berta va treure el caparró. Les nostres vides van canviar de cop per no tornar a ser com abans. Ha passat molt de pressa, potser massa!... i això vol dir que ens ho hem passat bé, molt bé.

Les primeres paraules, els primers contes, el nostre primer viatge, les primeres passes,  les primeres dentetes, les primeres febrades, el primer Sant Magí i la primera Santa Tecla... sempre hi ha una primera vegada per tot! i nosaltres volem estar al seu costat per viure-ho junts.

El bitxet es va fent gran, i això només ha fet que començar. Deia un anunci que els petits "monstres" com més te'ls estimes més creixen... doncs sembla que aviat no hi cabrem a casa. 

Per molts anys, Berta!... i disfruta del camí, que ens ho passarem pipa!!!

London Mabus Weekend

El passat 22 d'agost, se'ns van casar els amics Anna i Albert, també coneguda com la boda Menorca Mabus basket...  7 mesos abans, els "matxotes" vam marxar a la city de London a fer una escapadeta "prèvia" a la boda. Si... molt prèvia,  però si més no escapadeta! Vam disfrutar d'un partit NBA , vam fer l'indi un parell de dies,  i vam fer alguna que altra cerveseta en tuguris dignes de recordar.

El que passa a Londres, es queda a Londres... però sempre es bo recordar els bons moments, no?

Senyores i senyors, benvolguts korkys...  tinc l'honor de presentar la crònica del "London Mabus Weekend"... 

la lluna

Fà un any, quan estàvem més pendents de mirar al cel i esperar a que arribés el dia D, vam disfrutar d'una Superlluna a l'agost que ens va embadalir...

Aquest any, quan l'estiu ja està apurant les ultimes hores, vaig intentar caçar la superlluna. 

Potser perque la lluneta ara la tenim a casa, no m'hi vaig estar massa temps... el suficient per recordar aquella superlluna d'estiu quan esperàvem a la Berta... quins temps aquells!

conclusions vacacionals

A falta de 4 dies per acabar les vacances... puc dir que això passa molt ràpid! massa!

Vam superar la prova de viatjar els 3 junts a l'estranger, i la vam superar amb nota. La Berta es va portar de fàbula, ensenyant-nos que mentre estiguem junts, estarem bé, per molt lluny que anem.

Els potitos, diria que els va avorrir... i no m'estranya, perquè només d'olorar-los ja se't treuen les ganes de menjar.

El pà, una salvació. Si estic pesadeta.... bastonet. Si hi ha gana... bastonet. Si els papes estan dinant i jo els miro... llesqueta de pà o... bastonet. Posa un bastonet a la teva vida!

Si a ta filla li agrada "Of monsters and men", no cal ni que t'esforcis en grabar 200 cançons populars, del super3, o del que sigui... només posant el cd que li agrada, callarà. Si no, plorarà.

A Sardenya hi ha milers de platjes i caletes, però per la Berta totes tenen l'aigua massa freda, o sigui que no cal que facis 100 km.... la platja del costat de l'hotel és suficient.

El ritme d'un viatge amb nens, baixa considerablement. Jo estic (estava) acostumat a fotre canya durant els viatges. Com més coses veiem, millor. Si es pot pujar fins dalt de tot... s'hi puja. Si des d'allí hi ha una fotografia que val la pena fer... no es pot deixar perdre. Tot això, amb la Berta ha canviat (de moment). Ja no es pot arribar a tot arreu en 4 dies, ja no es pot veure tot el que teniem pensat abans de començar el viatge... però cap problema! ja creixerà... i mentre no creix, farem el que podrem, estirant la corda com sempre, però sense tibar-la tant i que no se'ns trenqui!

El quadern de bitàcora canvia totalment. Si abans era... he visitat això, he anat allí, he fet això altre... ara passa a ser ... he visitat això, he deixat d'anar allí, la Berta s'ha fotut de lloros allí, hem menjat això altre, ella s'ho ha menjat tot, hem après a pujar escales, sembla que digui "mama, mama" ... tenim altres coses que explicar...

N'hem quedat tips? doncs no, està clar que no. Si no, no hauria estat mirat vols de ryanair per aprofitar aquests 4 dies que em queden... però què coi! l'any és molt llarg ;)

Dia 7: Ritorno

Això arriba al seu final!

Ens despertem a les 3:30 del matí,  agafem les coses i marxem com si fóssim uns lladres sigilosos. Arribem a les 4:30h al port,  i esperem al nostre torn per pujar al ferry que arriba de Roma direcció Barcelona. La espera al cotxe, em recorda alguna escena de peli de zombis... cotxes carregats fins als topes intentant sortir de la ciutat en quarantena.

Embarcament molt ràpid,  i pugem al bar- lounge que teniem estudiat del viatge d'anada per agafar sofàs i poder sobar una estona i recuperar forces.

Hores després,  entre tant de  "bamboleo",  naltros si que ja semblem zombies de walking dead caminant pel barco. La Berta és la única que sembla que camini en línea recta

En fi, que 12 hores més tard arribem a  Barcelona, i després a casa.

i fins aquí la nostra primera aventura amb la Berta... i no serà la última. Això sí, si és en plena onada de calor, millor que ens agafi a Islàndia!!! :D

Dia 6: Saccargia i la Pelosa

Ens aixequem a una hora prudencial per poder esmorzar.  Avui és l'ultim dia,  haurem d'apurar. Visitem la basílica de la Santissima Trinità de Saccargia.  Una esglèsia romànica molt bonica,  ratllada a l'estil pisà amb uns frescos que recorden el pantocràtor de Taüll.

Després ens dirigim cap a la zona de costa de l'extrem nord-oest.  Com que se'ns fà l'hora de dinar,  tirem de guía Lonely planet i mengem al passeig marítim al restaurant "Lu Fanali".  Plat del dia: linguine con scampi,  o sigui tallarins amb scamarlans.  Rematem amb unes pannacottas. Abans d'agafar el cotxe,  passem per una enoteca per comprar una ampolla de Mirto.

Arribem a la famosa platja de "la Pelosa", sembla Tahití o Riviera Maia,  però amb bofetades per agafar un troç de sorra.  Les vistes i els colors blaus turquesa són espectaculars.

Tornem cap a l'hotel,  piscineta,  xampú,  dutxa i a sopar.  Avui toca preparar maletes,  perquè el ferri del Grimaldi té el petit defecte que surt a les 6'30h del matí i no se'ns pot escapar!