Escapada a la Noguera (I)

Un dia després de marxar de Vielha cap a Tarragona, vam tornar a marxar. Objectiu: el Montsec.

Si, ja hi sé, fem coses molt extranyes... Però aquest any ja no ve d'aquí. Teniem reserva perla visita nocturna al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger.

Vam anar a petar al "Eco" camping Montsec. (nota mental: quan diuen eco davant del que sigui... Mau)

Erem els únics hostes de les "cases". Altres estaven amb les seves rulots o tendes. Wifi... Que és això?

Com a minim tenia accés al pantà de Camarasa. Ens vam atrevir els nens i jo a banyar-nos...  Sort que no hi havia cocodrils! 😉

Per la nit, després de sopar vam anar cap al Parc Astronòmic. A les 22h teniem la visita i pel que semblava, algun nuvolet ens fafia la guitza.

Per fer temps, una exposició sobre el cel i la contaminació lumínica... I després l'audiovisual, molt explicatiu i entenedor de l'univers i la nostra vida.

Després, amb el telescopi vam visionar (en pantalla) estels i galàxies...  Molt maco. 

En sortir ja fora... Havien escampat tots els nuvols i el cel brillava per nosaltres d'una manera que costa molt veure a Tarragona. 

Fins i tot es veia la via làctea, i totes les constelacions d'aquella nit. BRUTAL. 

En aquell moment de tranquil·litat, quan ja gairebé tothom havia marxat del pàrking...  mentre feia fotografies, em van venir records de les nits increíbles a la Lapònia sueca tot esperant la sortida de l'aurora boreal... O d'aquella nit al Serengueti dormint sota una manta d'estels.

Només per aquell moment, ja va valer haver-nos acostat fins aqui.

Escapada a la Vall d'Aran: dia 5. La bassa d'Oles

Aquesta mini escapada arribava al seu final. Haviem de marxar cap a Tgn un dia abans del previst per coses que ara no vénen al cas...

La qüestió és que ens ho haviem passat bé, i voliem exprimir l'últim dia.  I vam anar a la caça de les granotes... Vam anar a la bassa d'Oles.

Anàvem preparats amb carmanyoles buides, i el festival amfibi va començar només arribar...  Desenes de granotetes caminaven o saltaven prop de l'aigua. Petites com una marieta... Els nens van xalar agafant aquestes inofensives criatures...

Vam donar la volta al llac, però vam optar per anar xap una altra bassa més amunt, per dinar més tranquils i sols. L'últim dia la fresqueta ens va fer posar la jaqueta... Quin gust a plè mes de juliol...

Abans de marxar, això si, vam tornar totes les granotetes a casa seva... La Berta les anava deixant amb petonets inclosos 😃
Esperem que les granotes no portessin coronavirus... 😉

I fins aquí la nostra escapadeta a la Vall d'Aran 😊

Escapada a la Vall d'Aran: dia 4. La bassa d'Arres

Després de 3 dies, el cos ja anava sol. Això no són vacances, això és un entrenament del Kilian Jornet!...

La idea era "descansar" i vam anar  a fer un picnic a la Bassa d'Arres. Lloc tranquil, s'hi aparca al costat, s'hi respira aire pur a 1560 m. d'altitut... ideal per anar-hi a dinar i buscar granotes amb els nens.

L'entorn és idil.lic. Els nens busquen granotes petites, però no n'hi ha masses. Molts capgrossos, això si. Com que encara és aviat, i les informacions que tenim són que les Mines Victòria són a propet i el camí és fàcil, doncs anem xino-xano per fer gana.
El camí de bosc és preciós, però cony! que no ens diguin que és apte per canalla!, perquè portem 3 dies caminant i no estem per aquestos trotes! no ens enganyeu! 😀

El camí és de baixada fins arribar a les mines.  Com que la visita per dins, amb el casc i tota la parafernàlia no es podia fer pel Covid, ja ho haviem descartat. 

Un cop arribats a l'entrada principal, tocava triar. L'etern dil.lema... ruta circular o tornar pel mateix camí. I que vam triar? circular, clar 😏

El problema era que haviem baixat... o sigui que ara tocava pujar, i el camí que vam triar era més "curt"... o sigui, més pendent per les nostres cames.

Finalment, vam arribar de nou a la Bassa d'Arres...  Reventats, però vius... i amb gana. o sigui que a dinar i a buscar granotes.

Per la tarda, vam anar a un parc d'aquests de tirolines i circuits pels arbres, però com que els grans estavem baldats i els petits eren massa petits, els vam "deixar fer" al parc infantil una bona estona.

Escapada a la Vall d'Aran: dia 3. Aran Park

Tercer dia pirinenc, i ja estavem agafant la forma. Tocava anar a Aran Park si el temps ho permetia... i sembla que ho faria.

Era la tercer cop que hi anàvem, i ja el teniem apamat. Passat primer tros dels rens...

...sorpresa! un voltor ens espera al mig del camí per robar-nos el jalar. Després d'uns segons de pànic on em veig sol amb la càmara, el mòbil i el Maclaren amb totes les coses, se m'acut tirar-li una rosta d'arròs. El cabronet em pica la jaqueta, però per sort no hi ha ferits 😅

Seguint el camí que ja ens és familiar, trobem les cabres i cèrvols per les roques... els gossets de les praderies... els llops donant tombs en cercle sense parar...

I així, xino-xano on vam arribar a la zona de picnic on ens esperàven pacients les cabretes. La Berta i el Roc van batejar a la seva nova amiga amb el nom de "barbeta"

En acabar el dinar, vam prossegui cap als óssos bruns, més llops , lynx i les gracioses marmotes que s'estàven fotent un festí...

Y






Ja acabada la visita al zoo pirenaic, vam aprofitar que erem a prop per tornar a intentar anar al salt d'aigua dels ulls del jueu (Uelhs deth Joèu)

visita ràpida al salt d'aigua, i després fem una passejadeta tranquila per l'artiga de Lin.
Arrosseguàvem el cansament dels 2 dies anteriors, però el tercer dia tampoc es va quedar curt. Com a mínim l'entorn natural i bucòlic, ens va fer oblidar les mascaretes i la calor.