Via Verda

Amb l'estiu a punt d'acabar i calentant motors per l'inici de curs, vam anar un cap de setmana a Horta de Sant Joan. Una proposta que vam acceptar ràpid, possiblement perquè ja estavem fins les pilotes de no moure'ns dels mateixos llocs.

La nit, la vam passar  en una casa rural que era part del conjut renaixentista de la casa del Delme.  Una casa molt bonica en un entorn molt xulo. El casc antic d'Horta sorprèn, i per bé. La plaça, l'esglèsia, els carrers i porxos... 

Les vistes des del balcó a la posta de sol i la  nit estrellada, eren espectaculars...

Dissabte tocava estrenar-nos amb la via verda. Vam llogar les bicis a Montsport. Com que portavem lastres, vam agafar també un remolc per si el Dante es cansava i una cadireta per portar al Roc. Les nenes anirien amb les seves bicis, i que déu ens agafés confessats.

La primera idea era fer d'Horta fins a Benifallet... uns 28 km.  Com que no les tenim totes, ni pels críos ni pel gos... decidim parar a l'estació de Pinell de Brai. Uns 20 km , que ja ens semblàven més que suficients.

El camí per sort, és pràcticament tot de baixada o plà... amb lo que com a mínim no haurem de suar tant. Això si, la calor comença a apretar... per sort, trobem el primer túnel (i no serà l'últim)`

El que en principi semblava que ens faria por, al final li agafem el gustet. Túnels per tots els gustos, alguns de molt llargs i foscos. Sort que estàvem avisats i portem llinternes . Com a mínim, servirien per no matar-nos a les fosques...

A la hora acordada, a les 17h de la tarda, ens van venir a buscar a Pinell de Brai, uns més cansats que altres... però contents d'haver fet aquesta "bicicletada popular". Ens haviem ben guanyat una bona barbacoa 😎

L'endemà, vam anar a la recerca de "Lo Parot", l'olivera mil.lenària d'Horta. Una caminadeta (les bicis, que descansin) i el vam trobar. Costa imaginar que aquest arbre ja era dempeus en època de Carlemany, Jaume I, o de les tropes napoleòniques...

Per rematar-ho vam fer un volt pel museu de Picasso... amb gravats i reproduccions que va fer l'artista quan va viure a Horta... molt interessant.

I ja de camí cap a casa, vam parar un momentet per veure de més a prop les roques de Sant Benet, tota una imatge icònica dels Ports de Tortosa.

En fi... un cap de setmana per repetir 😉

Escapada a la Noguera (II)

L'endemà de la nit galàctica, teniem dia per la Noguera. Vam descartar el Congost del Mont Rebei perquè segur que hi trobariem gent i els nens són massa petits... I vam anar més a propet, al Congost de Mu.

De camí, unes bones vistes del pantà de Camarasa. Seguint la carretera, vam acostar-nos a la presa d'Alòs, on vam deixar el cotxe.

A partir d'allí, teniem uns 2 km de passeig tranquil  paral.lel al Segre fins arribar a la petita presa.

A partir d'allí comença la ruta del Congost de Mu fins Alòs de Balaguer. La previsió era fer un trosset, perquè després s'havia de tornar fins al cotxe.

Passarel·les de ferro ens fan agafar una mica de perspectiva i avancem fins al pont de fusta qye creua el Segre  per sobre.

En arribar el pont, vam girar cua pel mateix camí...  El congost haurà d'esperar un altre dia. De camí, vam anar fent gana tot passejant i jugant a fer d'escaladors...

Com que ja era hora de dinar... I feia mandra fer el dinar, vam trucar al primer restaurant que ens va semblar que estava bé i vam jalar...

Vam dinar a Can Quel, a Fontllonga... I la veritat, vam menjar com reis 😋

L'endemà, carretera i manta...  Ens despedim d'aquesta breu visita a la comarca de la Noguera

Fi? 😊

Escapada a la Noguera (I)

Un dia després de marxar de Vielha cap a Tarragona, vam tornar a marxar. Objectiu: el Montsec.

Si, ja hi sé, fem coses molt extranyes... Però aquest any ja no ve d'aquí. Teniem reserva perla visita nocturna al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger.

Vam anar a petar al "Eco" camping Montsec. (nota mental: quan diuen eco davant del que sigui... Mau)

Erem els únics hostes de les "cases". Altres estaven amb les seves rulots o tendes. Wifi... Que és això?

Com a minim tenia accés al pantà de Camarasa. Ens vam atrevir els nens i jo a banyar-nos...  Sort que no hi havia cocodrils! 😉

Per la nit, després de sopar vam anar cap al Parc Astronòmic. A les 22h teniem la visita i pel que semblava, algun nuvolet ens fafia la guitza.

Per fer temps, una exposició sobre el cel i la contaminació lumínica... I després l'audiovisual, molt explicatiu i entenedor de l'univers i la nostra vida.

Després, amb el telescopi vam visionar (en pantalla) estels i galàxies...  Molt maco. 

En sortir ja fora... Havien escampat tots els nuvols i el cel brillava per nosaltres d'una manera que costa molt veure a Tarragona. 

Fins i tot es veia la via làctea, i totes les constelacions d'aquella nit. BRUTAL. 

En aquell moment de tranquil·litat, quan ja gairebé tothom havia marxat del pàrking...  mentre feia fotografies, em van venir records de les nits increíbles a la Lapònia sueca tot esperant la sortida de l'aurora boreal... O d'aquella nit al Serengueti dormint sota una manta d'estels.

Només per aquell moment, ja va valer haver-nos acostat fins aqui.