dissabte, 28 d’agost del 2021

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (III) : Mainau

Nota prèvia - Aprofitant que anàvem a la Selva Negra, vam pensar que podríem arribar fins al Playmobil funpark ( el de Lego el vam deixar per un altre viatge) . Amb aquesta excusa, haviem d'anar a la regió de Baviera, i ja posats, tornar a veure el castell de Neuschwanstein.

El tute de kilòmetres era important... O sigui que buscant un punt intermig per descansar, vaig trobar la illa de Mainau, al llac Constanza.













2 hores i mitja després de sortir de Colmar vam arribar-hi. La illa, de 45ha és una mena de jardí botànic, amb molts tipos de flors i arbres...





















Després de dinar segons l'horari alemany, ens vam topar amb la granjeta d'animals... Ponis, cabretes, llames... La Berta no va poder resistir-se a tocar les cabretes...








Però quedava el plat fort... el papallonari. Després d'anar al Butterfly Park d'Empuria Brava la Berta s'havia quedat amb ganes de més papallones... I la senyora no va parar dins aconseguir que se li posessin damunt del dit 😊
























Una passada de papallones...  Els 2 van xalar... I n'hi ha una que va dir que era el millor dia de la seva vida... 😃

Després vam anar fent la volta a l'illa... Secuoyes, roses de tots els colors, columpis...













... I jugant, jugant, se'ns va fer l'hora de marxar... Tocava creuar el pont i tornar cap al cotxe... 










El Gps marcava que teniem 3'5 hores de cotxe! Quin error de càlcul!!!... O sigui que carretera i manta!...  Cansats, però vam arribar a l'hotel.










 L'endemà tocaria intentar veure el castell de Neuschwanstein si el clima ens ho permetia... però això ja són figues d'un altre paner... 😉

dijous, 26 d’agost del 2021

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (II) : Colmar i Riquewihr

Seguim! Segon dia per la regió francesa d'Alsàcia. Després d'esmorzar ens disposavem a acabar de visitar Colmar. En uns minutets ens vam situar on ho vam deixar el dia anterior... davant la casa Pfister ( any 1537) 













Seguint per la Rue des Marchands arribem a l'altra casa renaixentista "Maison des tetes" (any 1609) 













Tetes són caps! No busqueu mamelles a la façana, marranots! 😉

Més passeig per Colmar... Colegiata de San Martin, plaça de la Cathédrale, gran Rue... Qhe bonic és Colmar! ❤️












Havent fet gana, ens vam agafar un parell de Tarte Flambée i uns gofres per emportar i dinar a l'apartament. 

Per la tarda hem agafat el cotxe de nou, hem anat cap al castell de Haut-Koenigsbourg. 

De camí, en una trista rotonda de polígon comercial ens hem trobat l'estàtua de la llibertat... Rèplica (mini) de l'americana, feta per Bartholdi, que era de Colmar...


El castell de Haut-Koenigsbourg situat dalt d'una muntanya envoltada per vinyes infinites, l'hem vist només per fora... Suficient, perquè amb els 2 desacatos ja ni hem intentat entrar-hi. A més tancaven aviat. 





Finalment hem acabat el dia visitant Riquewihr, el poblet que va inspirar el de la Bella i la Bèstia...  O era Eguisheim? O tots diuen lo mateix del seu poble?... La història que va emocionar Spielberg 😃

El cas és que Riquewihr és un altre poble encantador, de cases boniques, ple de flors i envoltat de vinyes...




Al final del carrer principal, la Torre Dolder, porta d'entrada al poble per la part alta. 




I jugant, jugant, se'ns ha fet l'hora de marxar... Una visita de conte de germans Grimm que em fa pensar... Com deuen estar tots aquestos pobles de guarnits per Nadal!!! 

En fi, que demà deixarem Alsàcia amb molt bones sensacions i posarem rumb cap a Alemanya! Esperem que ens deixin passar la frontera !!! 




dimecres, 25 d’agost del 2021

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (I): Eguisheim i Colmar

 Doncs ja estem de viatge! Tot arriba! Fins i tot les bones notícies des d'Alemanya on rebaixaven la zona de risc  Catalunya...  Via lliure 😜

1a jornada, Tarragona - Macon... 800km. Com que arranquem a les 5 i pico, el primer tram ens passa ràpid... Després de dinar, ja va costar una mica més, per caravanes i retencions prop de Valence i Lyon.





















Cansats de cotxe ja no vam tenir ganes de voltar... Un McDonald's i a correr. Macon ja la veurem de tornada... 
L'endemà, 350km fins a Colmar. Abans vam aturar-nos a visitar Eguisheim, un poblet medieval petitonet, envoltat de vinyes però digne de ser visitat. Flors per tot arreu, cases amb estil Alsacià,  carrers adoquinats, cigonyes a les teulades més altes...  Preciós... 




























Després de dinar i provar la Tarté flambé (una espècie de pizza carbonara típica d'Alsàcia, vam anar a les afores del poble, on hi havia un centre de recuperació de cigonyes. La Berta va comprovar que no és tant fàcil tocar una cigonya com a l'Olivetes... 😃











Per la tarda ens vam instal.lar a Colmar. Un passeig de tarda ja va servor per adonar-nos que també era una ciutat encantadora...













Les bateries del Roc, que deuen ser com les del meu mòbil, es van esgotar i vam tornar a l'apartament per sopar i descansar. 










Demà seria un altre dia...  Copeta de vi i a fer nonom 😉