dimarts, 3 d’octubre de 2017

1oct

Aquest relat és el meu relat. És el que vaig viure ahir.

Diumenge 1 d'Octubre, els catalans estàvem citats al referèndum d'autodeterminació. Sabiem que no seria fàcil, pensàvem que viviem en una democràcia. La prèvia ja havia estat potent. Detencions, bloquejos de webs, 700 alcaldes imputats, registres en busca de paperetes i urnes... Però s'havia d'anar a votar. Quan l'inútil de Rajoy diu que no habrá referendum, ho sento, però li posarem difícil.

L'amenaça de que precintessin els col.legis electorals fà que jo, com centenars de persones ens aixequem ben d'hora per protegir el meu col.legi i defensar-lo pacíficament. La Tarragona adormida, últimament em sorprèn com mai ho havia fet. 5 a.m. i ja som al peu del canó.
Ma germana ja s'espera,  no podia dormir... Només tinc una paraula: orgull.
Van apareixent coneguts, ma cosina Nuri, mon cunyat Pep, la Cris. No estem sols.
Venen els mossos, però ja som més de 100 . No poden passar i es retiren. 1a victòria. Obrim portes, i per sorpresa les urnes son dins i està tot a punt.







 La idea és votar i protegir el vot de tots els meus veins. Falten 24 voluntaris per constituïr les taules. La Cris salta a la primera línea i acaba sent presidenta de taula (ets molt valenta! Em va faltar temps per poder fer-li una abraçada). Jo, més cagat, em mantinc a la reserva.
Em diu que falten ordinadors i marxo corrent cap a casa a buscar el meu portàtil. La causa s'ho val. A les 9, comencen les cues, però els hackers posaran les coses dificils. Problemes a la xarxa i el wifi ens posen problemes. L'escola s'omple de vida...devem ser més de 500...









Comencen a córrer les notícies dels primers disturbis a Bcn. Nervis.
Votem amb comptagotes però votem. Arriben molts avis ovacionats a l'entrada al recinte. Un senyor d'uns 90 anys amb la seva dona entra a dures penes a votar. Se'm cau una llàgrima. No podem fallar a aquesta gent. S'habilita una cua especial per gent gran.









Arriben notícies de Torreforta i Camp Clar. Ha caigut. De males maneres s'han emportat les urnes. Nervis i indignació.  Les brutals imatges que van arribant vía twitter fan mal a l'ànima. El món mira però els és igual. Fàstic i ràbia. Dones grans, gent indefensa, sang... Em ve al cap ma mare, que va a votar al Martí i Franquès, al costat de la policia. M'arriba una foto i ja ha votat. També estic molt orgullós de tu, mama!
La policia entra a Sant Pere i Sant Pau. Es tanca la porta per seguretat, i que no entrin a robar-nos la dignitat.
Notícies de l'Ernest, a la Budallera també es tanquen i posen totxanes a la porta. L'ambient és pre-bèl.lic. La Cris, amb la Lia dins la panxa i ell ja han votat.
Mareig d'una àvia que marxa amb ambulància, ovacions, i seguim fent cua. Va molt lent. Arriben informàtics disposats a ajudar... Ovació. Entre ells, cares conegudes... Lluis, Carles... Sou grans!  Al final, cap a les 13h puc votar.











La Meri a fora amb els nens... La Berta està espantada per aquest ambient enrarit. Decidim marxar a Puigdelfí a dinar perque la Meri voti a Perafort que hi ha menys gent i estarem més segurs.
Passant per la plaça imperial Tarraco, 20 furgones de poli i "moviment". Per la tele veurem un exèrcit d'antidisturbis linxant indiscriminadament. Molt trist.

A Perafort, custodiant les urnes i jugant-se la pell, l'Albert! (Grande!). El Lander fa bulto per alli. Cues i caiguda del sistema. Allí vota l'Albert i l'Anna amb la Laia dins la panxa. Sense por, tot i notícies de cops de porra a Vilabella i altres pobles de prop.

A falta de xarxa, marxem  a votar al Morell, on sembla ser que funciona bé. Alli està el Gus, el crack de la jornada. Un heroi per accident que anava de suplent de vocal i acaba presentant-se amb un Piolín per presidir la taula. Ets un mite!











Tornant a casa, veig el panorama al Martí i Franquès. Pinta que van a entrar. 15 furgones i els polis s'estan preparant. La Laura, com sempre, és dins (ole tú!). Torno amb l'Ernest (t'apuntes a un bombardeig si fa falta)  a "defensar" la EOI. Sabem que anem al matadero però hi anem sense pensar-nos-ho. Tenim la Cris dins fent de taula, mon cunyat dins, ma germana fora...

Son les 6 i comencen a passar furgones. La sensació és de preoperatori. Ens tanquem dins la reixa... Potser som 1000 persones defensant els nostres vots com si fossin els nostres fills. Fora, també està ple. Han anat al costat, a la plaça dels Carros. Ens diuen que ja han tancat, recomptat i han posat una urna falsa amb clavells per la policia. Despres d'uns moments d'incertesa, torna a entrar gent. Volen votar, a pesar de tot. Gent gran entra ovacionada arrencant llàgrimes del personal. S'ha de tenir molt de valor.








A les 8, tanquen les meses. Encara hi ha por, però per sort sembla que no vindran. Ja han fet prou el ridícul per avui.
Bones notícies del Martí i Franquès, han pogut salvar les urnes uns 2000 valents, entre ells mon tiet Jordi protegint-les davant la policia.
Hi ha recompte i per fi respirem tranquils. La Meri en la distancia ho ha passat malament (ho sento, t'estimo), per sort ja s'ha acabat.

Cansats després de més de 20 hores frenètiques i estressants marxem cap a casa.
La resta, ja la sabeu...
Si poseu els canals espanyols o escolteu el govern més asquerós dels últims 40 anys, l'actuació policial ha estat impecable. El que hem vist els altres ha estat lamentable. Per robar les urnes i els vots de 90 col.legis electorals, i impedir un referèndum que segons deien No existia... calia pegar a la gent d'aquesta manera? Calia anar a pobles de 50 habitants a cop de porra? Calia tirar pilotes de goma o gas lacrimògen a gent amb els braços aixecats? Calia ferir a àvis i àvies per evitar que posessin un paper en una urna? No han de protegir les persones en comptes d'agredir-les?
Els que cridaven "a por ellos" des d'aqui i allà, els que estàveu contents perquè venien 10mil policies a salvar la pàtria... Sapigueu que "Ellos" som la Meri, mons fills, ma mare, ma germana, mon cunyat, els meus nebots, els meus tiets, cosins, amics, veïns... i Jo.

Un marit que maltracta a la seva dona no té autoritat moral per impedir que marxi...
Doncs ho sento molt, però nosaltres ja hem marxat.

divendres, 22 de setembre de 2017

Si

Ja fà 7 anys que ens vam donar el SI. Era vigília de la nostra estimada Santa Tecla. Semblava fet expressament per estalviar en orquesta i músics, però no va ser així. Va ser discret, com naltros. Tampoc calia més.  De fet ja fa més de 16 anys que estem junts... mitja vida!!!  N'hem passat de tots els colors, moments bons i dolents... però sempre mirem el costat bo. Si no fos així, segurament no hauriem fet el que hem fet, treballat com hem treballat, viscut el que hem viscut i tingut a un parell d'espinguets alegrant-nos la vida. T'estimo Meri! :D

dijous, 14 de setembre de 2017

SI, VOTAREM SI













Ja fa temps que no dic res.... però ho sento, tinc els pebrots que m'exploten ja.

El dia 1 d'Octubre hi ha REFERÈNDUM a Catalunya. Si, allò que a Suïssa funciona tant bé. Hi ha gent que vol votar Si, hi ha gent que vol votar No. I hi ha gent que vol que NO votis, ni si, ni no. Que callis. Que no tens dret a dir No. Que és capaç d'imputar a més de 700 alcaldes catalans, que gairebé és capaç de permetre que es cometin atemptats jihadistes a Catalunya, però no està disposat a que votis.
Ja va dir el Sr. Margallo, que d'un atemptat amb milers de morts se'n surt... de la independència de Catalunya no. Una gran visió d'Espanya, millor morts que vots. Millor perseguir urnes, paperetes, alcaldes i mitjans de comunicació que no pas terroristes. Això ja ho fan els mossos.

Denunciaran als nostres governants per malversació de fons, però gasten milions de fons reservats en guerra bruta contra polítics i opositors. Utilitzaran la justícia per controlar al poble. Gastaran milers d'euros reforçant policia i guardia civil per perseguir una tros de paper, quan a tu no et deixen ni convocar 500 plaçes de mossos en plena alerta terrorista. I després s'escandalitzen del que fa Maduro a Venezuela.

Amenaçaran als més de 60.000 voluntaris i a 2 o 3 milions de persones que s'atreveixin a desafiar al tribunal costitucional però ells seguiran robant, blanquejant i venent armes a Arabia Saudí.
Encara no sé si m'ha arribat la carta per anar a fer de mesa electoral, però si arriba, HI ANIRÉ, només per tocar els collons.

Prohibir a TV3 que parli sobre el referèndum, demanar als mitjans que informin de que a la Diada hi havia poca gent, perseguir senyores de la neteja que treballen en impremtes de constantí, perseguir directors de diaris o amenaçar funcionaris.... Amenaçar d'apagar la llum dels col.legis electorals és més propi de Turquia que de qualsevol país democràtic. Potser aquest moviment està fent caure les caretes i els franquistes quedaran retratats.

Si ets demòcrata, vota SI o vota No, vota en blanc o no votis....  Però deixa'm votar!!!!


diumenge, 30 de juliol de 2017

JULIOLS

Juliol és el nostre mes per excel.lència de vacances. Sempre ens ha agradat més Juliol que Juny o Agost. Potser perquè la calor apreta i el millor és marxar fora, potser perquè ens hem acostumat a no tenir vacances a l'Agost i ja se sap... quan la guineu no hi arriba, diu que són verdes... Sigui com sigui sempre ens les hem empescat per poder fer les vacances durant aquest mes.

Però bueno, ara ja s'acaba i aquests dies, facebooks, googles i demés, em recorden el que vaig fer fà 3 anys, fà 5 anys....fà 8 anys...  i només puc fer que caure a la seva trampa i mirar per tornar a rememorar llocs increíbles que hem visitat.
Ara toca treballar, però què millor que viatjar amb la ment per tornar a fer la volta al món, imaginant com anar o com ens ho fariem ara que som 4 !!!
Noruega, Xina, Kènia, Canadà, Islàndia, Mèxic, Costa Rica, Sardenya, Croàcia, Holanda...
hi tornem? :D





































































El viatge continua...amb il.lusió

dilluns, 3 de juliol de 2017

Països Baixos : punt final

Recta final. A falta d'una nit per agafar l'avió de retorn a casa fem un últim sprint. Per no anar directament a Eindhoven, tirem en direcció contrària fins a Utrecht, per visitar un castell que està a pocs quilòmetres a les afores.









Es tracta del castell de Haar. És el més gran d'Holanda i gairebé sembla sortit dels contes de fades que vam veure ahir.










Només hem fet la visita pels jardins, 4 fotos exteriors i una passejadeta agradable on fins i tot ens hem trobat un tancat amb cèrvols.








Com que les forces començaven a justejar i la son barrejada amb la gana feia acte de presència... hem tirat de TripAdvisor  per acabar dinant millor de lo esperat en un italià a molt bon preu.

Tarda de relax i aviat cap a dormir, que ens haurem d'aixecar abans que el gall per agafar el nostre vol.

I fins aqui les peripècies de la familia Trapp pels Països Baixos! Esperem que hagueu disfrurat amb nosaltres!!! Fins aviat!!!

Països Baixos : dia 5

Avui hem passat el dia exclusivament al parc d'atraccions. Possiblement el més esperat per la Berta. Aprofitant que amb el passi de Port Aventura teniem entrada gratuïta, hem vingut a Efteling.








És el parc més gran i visitat d'Holanda, obert el 1952. 
Les comparacions sempre són odioses, però aquest parc té molts punts positius. Només te l'has de mirar amb ulls de nen.  Sobretot perquè està pensat per nens petits tot i que també hi ha muntanyes russes i demés.
Hem començat cap a les 11 per l'àrea dels contes de fades i dels germans Grimm. Aqui és on la Berta s'ho ha passat millor tot veient la casa de la caputxeta, les 7 cabretes, blancaneus i els nans, Hansel i Gretel, la torre de la Rapunzel i molts d'altres. Tot i parlar en holandès, es quedava  bocabadada. tampoc li calia entendre massa...


























Possiblement el que més ens ha agradat és un arbre màgic que ens parlava i explicava històries. Tant se val el que deia... era màgic ;)






















També hi ha hagut temps de pujar a atraccions més clàssiques, com els carrusels, conduir un cotxe antic, fer la volta al món veient figuretes de fusta, passejar-se en barca pel conte de les 1001 nits... Fins i tot m'he pogut escapar sòl per pujar a una muntanya russa bastant canyera.
En fi, que hem acabat a les 8 de la tarda destrossadets però sabent que hem complert.













Hem viscut les coses amb els ulls d'una nena de 2 anys... i potser ho hauriem de fer més sovint. Pura màgia.