viernes, 17 de julio de 2015

conclusions vacacionals


A falta de 4 dies per acabar les vacances... puc dir que això passa molt ràpid! massa!

Vam superar la prova de viatjar els 3 junts a l'estranger, i la vam superar amb nota. La Berta es va portar de fàbula, ensenyant-nos que mentre estiguem junts, estarem bé, per molt lluny que anem.
Els potitos, diria que els va avorrir... i no m'estranya, perquè només d'olorar-los ja se't treuen les ganes de menjar.

El pà, una salvació. Si estic pesadeta.... bastonet. Si hi ha gana... bastonet. Si els papes estan dinant i jo els miro... llesqueta de pà o... bastonet. Posa un bastonet a la teva vida!

Si a ta filla li agrada "Of monsters and men", no cal ni que t'esforcis en grabar 200 cançons populars, del super3, o del que sigui... només posant el cd que li agrada, callarà. Si no, plorarà.

A Sardenya hi ha milers de platjes i caletes, però per la Berta totes tenen l'aigua massa freda, o sigui que no cal que facis 100 km.... la platja del costat de l'hotel és suficient.

El ritme d'un viatge amb nens, baixa considerablement. Jo estic (estava) acostumat a fotre canya durant els viatges. Com més coses veiem, millor. Si es pot pujar fins dalt de tot... s'hi puja. Si des d'allí hi ha una fotografia que val la pena fer... no es pot deixar perdre. Tot això, amb la Berta ha canviat (de moment). Ja no es pot arribar a tot arreu en 4 dies, ja no es pot veure tot el que teniem pensat abans de començar el viatge... però cap problema! ja creixerà... i mentre no creix, farem el que podrem, estirant la corda com sempre, però sense tibar-la tant i que no se'ns trenqui!

El quadern de bitàcora canvia totalment. Si abans era... he visitat això, he anat allí, he fet això altre... ara passa a ser ... he visitat això, he deixat d'anar allí, la Berta s'ha fotut de lloros allí, hem menjat això altre, ella s'ho ha menjat tot, hem après a pujar escales, sembla que digui "mama, mama" ... tenim altres coses que explicar...

N'hem quedat tips? doncs no, està clar que no. Si no, no hauria estat mirat vols de ryanair per aprofitar aquests 4 dies que em queden... però què coi! l'any és molt llarg ;)

domingo, 12 de julio de 2015

Dia 7: Ritorno

Això arriba al seu final!
Ens despertem a les 3:30 del matí,  agafem les coses i marxem com si fóssim uns lladres sigilosos. Arribem a les 4:30h al port,  i esperem al nostre torn per pujar al ferry que arriba de Roma direcció Barcelona. La espera al cotxe, em recorda alguna escena de peli de zombis... cotxes carregats fins als topes intentant sortir de la ciutat en quarantena.
Embarcament molt ràpid,  i pugem al bar- lounge que teniem estudiat del viatge d'anada per agafar sofàs i poder sobar una estona i recuperar forces.
Hores després,  entre tant de  "bamboleo",  naltros si que ja semblem zombies de walking dead caminant pel barco. La Berta és la única que sembla que camini en línea recta
En fi, que 12 hores més tard arribem a  Barcelona, i després a casa.

i fins aquí la nostra primera aventura amb la Berta... i no serà la última. Això sí, si és en plena onada de calor, millor que ens agafi a Islàndia!!! :D


sábado, 11 de julio de 2015

Dia 6: Saccargia i la Pelosa

Ens aixequem a una hora prudencial per poder esmorzar.  Avui és l'ultim dia,  haurem d'apurar. Visitem la basílica de la Santissima Trinità de Saccargia.  Una esglèsia romànica molt bonica,  ratllada a l'estil pisà amb uns frescos que recorden el pantocràtor de Taüll.
Després ens dirigim cap a la zona de costa de l'extrem nord-oest.  Com que se'ns fà l'hora de dinar,  tirem de guía Lonely planet i mengem al passeig marítim al restaurant "Lu Fanali".  Plat del dia: linguine con scampi,  o sigui tallarins amb scamarlans.  Rematem amb unes pannacottas. Abans d'agafar el cotxe,  passem per una enoteca per comprar una ampolla de Mirto.
Arribem a la famosa platja de "la Pelosa", sembla Tahití o Riviera Maia,  però amb bofetades per agafar un troç de sorra.  Les vistes i els colors blaus turquesa són espectaculars.
Tornem cap a l'hotel,  piscineta,  xampú,  dutxa i a sopar.  Avui toca preparar maletes,  perquè el ferri del Grimaldi té el petit defecte que surt a les 6'30h del matí i no se'ns pot escapar!

viernes, 10 de julio de 2015

Dia 5. Repòs relatiu

Abans de les  6 surt el Sol.  Ens prenem el dia de relax.  Esmorzar i cap a la caleta que tenim a 100 metres.  Fem snorkel,  mirem peixets,  juguem amb l'aigua,  li treiem pedretes de la boca de la Berta...  Tot molt familiar.
Dutxa i a dinar!  Com a bons animals de costums,  anem a lo segur i acabem a la "trattoria da Maria Giuseppa" , que ens esperen amb la mateixa taula per tres i cadireta per la Berta.  Formatge pecorino a la planxa per picar, gnoquettis i raviolis de ricotta,  tiramisú i crema catalana ;)
A pair bé amb una bona migdiada,  i per la tarda passejada tranquila pel casc antic i el castell de Castelsardo.  Un dia de tranquis que la Berta ens agraeix portant-se com una reina...

Dia 4: L'Alguer

S'aixeca el Sol i naltros darrera,  la Berta és el millor despertador. Teniem pensat anar a la grotta di Nettuno,  unes coves arran de mar que per arribar-hi has de baixar l'escala del cabirol (655 escales)  i pujar-les,  clar. Prenem la decisió (un altra cop sàvia decisió) d'anar a les coves en barca des de l'Alguer i sense escales.
Esmorzem i agafem rumb cap a l'Alguer,  la ciutat on diuen que encara es parla català.  
El senyor dels tickets pel barco em diu: "a les dues!"  Perfecte,  esperarem.  Al moll mateix veiem el "Trento Catalano",  un trenet que dóna el tomb pel casc antic.  Li pregunto al conductor i en un català especial em diu " la nena no paga,  si voleu pujar,  per l'altre costat"...  Ai,  carai,  si serà veritat això del català!  Explicacions en italià,  anglès i català a dalt del tren... I anem passant per carrers com "carrer del Carme,  Plaça del col·legi,  carrer del Bisbe o Marina de les barques" .
Dinem aviadet,  en un restaurant al passeig marítim anomenat "miques de mirall" (crec recordar),  dues pizzes ben bones i ràpid cap al barco que ens espera. Els 45 minuts de barco fan adormir a la Berta,  i arribem a peu de cova.  És la típica cova amb estalactites,  llacs interiors, passadissos...  Cops de cap contra la pedra del sostre...  Lo típic.  En tornar,  fosos per la calor de 36° o 38°, a saber!  Ens demanem uns refrescos. El senyor venedor de granissats em diu: "si vols una altra canyeta amb el got,  te la poso"
Conclusió: podem confirmar que com a mínim de cara al turista, es parla català a l'Alguer...  La pela és la pela!
Com a traca final de festa, va ser obrir la boca per dir que la Berta s'havia portat bé...  I llei de Murphy...  Muntar un pollastre abans d'anar a dormir. Serà la calor...

jueves, 9 de julio de 2015

Dia 3: Capo Testa

Tercer dia d'aventures sota el sol i el caloret abrasador.  Agafem el cotxe per dirigir-nos a la costa nord-est de Sardenya. Destí el bonic Capo Testa,  el punt més al nord de la illa que es caracteritza per les seves roques granítiques moldejades pel vent amb formes estranyes. Sembla un museu d'escultura. Passejada sota un sol de justícia pel cap,  amb ganes de banyar-nos en alguna mini-caleta de pel·lícula,  però accedir-hi amb la nena es fà difícil.  Agafem el cotxe i ens dirigim cap a una platja més accesible. Ens trobem a l'istme que uneix el cap Testa amb la illa.  Rena di ponente (la bona)  està a tope,  i anem a la Rena di Levante, a fer el banyet. Comprovo que a la Berta és com un gat,  que amb aigua tèbia ja en té prou! 1 minut d'aigua,  i cap a l'ombra!
Com que les dones del grup se'm posen en contra,  abandonem la platja i anem a dinar al proper poble que trobem,  Santa Teresa de Gallura. Acabem menjant una tremenda pizza al forn de llenya en un restaurant anomenat "Pepè Satán" recomanat x Lonely planet que ens fà recuperar forces i refrescar-nos.  Seguim ruta per la costa esmeralda, passant per Palau x veure com està el tema de les excursions cap a les Illes de la Maddalena i altres però la veu de la consciència ens diu que portem una nena i que hem de baixar marxa.
Tornem cap a l'hotel,  1h i mitja per carreteres secundàries amb algun que altra  problema d'orientació,  però arribem vius i cansats!... Això sí,  parem un moment per veure un elefant passar per la carretera :D
Per acabar el dia,  anem puntuals cap a un amagatall secret per veure com es pon el Sol a les 21h. Ni un minut més.

miércoles, 8 de julio de 2015

Sardenya Dia 2: Castelsardo

Decidim tirar de GPS per anar cap a l'hotel que tenim contractat prop del poble coster de Castelsardo,  al nord de Sardenya. Com que fem el Check-in a partir de les 2, anem al poble a dinar.  Això sí, primer s'ha d'alimentar la fera!  Visquin els potitos! Són vomitius, però miraculosament se'ls acaba menjant tots.

Com a mínim estàvem a 36 graus (ens van dir que a l'Alguer havien arribat a 41°) i es fonien les soles de les sabates,  però s'havia de buscar un restaurant. Petit problema: el poble fà pujada.  Moooolta pujada!  Seguint els consells d'algun blog de viatges,  vam anar a petar a un bon restaurant. "La trattoria de la Maria Giuseppa".

Les pizzes al forn de llenya diu que són molt bones...  Això si,  a 40° qui es el guapo que es fotrà a cremar llenya!  Ens avisen: pizzes, no (imagino que només les fan x la nit).  Ens trinquem uns antipasti que seria l'equivalent a una taula d'embotits,  i uns spaghetti frutti di mare. Estan tremendos, per 10€ el plat no és pot demanar més!

Tips com bocois, i més S.W.A.T.s. que els "hombres de Harrelson" anem a buscar l'hotel. És diu Castelsardo Resort village. L' habitació perfecta,  gran,  i amb cuna! No haurem de fabricar una gàbia per  confinar a la Berta i sobretot,  no hauré de dormir a terra sense coixins!  ;)

Balcó amb vistes al mar si tens un coll de girafa, i platjeta a pocs metres...  Baixada avall,  la merda corre,  o sigui que anem a estrenar-nos a la platjeta. Caleta tranquila,  amb poca gent i poca sorra.  Nedar,  snorkel, fotos...  El primer dia,  ja estava al sac...  I com a traca final,  després del sopar, una preciosa posta de sol amb el mar i la silueta de Castelsardo de fons.  És pot demanar més?