dimarts, 5 de juny de 2018

divendres, 1 de juny de 2018

pre vacances

Des de Sant Jordi que no he dit res, i mira que n'han passat de coses.... potser esperava a que s'aixequés el 155... potser esperava a que marxés Alí Rajoy i els 40 lladres. La questió és que he estat liat muntant videos, fent albums de fotos familiars i xorrades varies. Encara em queda feina però em declaro en PRE VACANCES. d'aqui un mes exacte començaré les vacances a tope i això vol dir que toca mirar rutes, llocs x visitar, coses per fer.... en fi... que estaré un mes amb stand by. per variar ;)


dilluns, 23 d’abril de 2018

La Llegenda de Sant Jordi

Fa molts i molts anys...








En un poble molt allunyat... Hi vivia un drac molt afamat...








... Primer es va menjar les gallines, els porcs i les ovelles...
I després li va tocar a les pobres donzelles.








Quan li va tocar a la princesa  .. El Rei ploraaava i plorava desconsolat...








La princesa es va posar davant la fera, que se la volia menjar sense espera. Però llavors va arribar Sant Jordi a galop, fort i valent... I tothom. Va estar molt content!














Va clavar-li una llança a l'animal... Que va caure bramant de mal...










... de la sang del drac, va néixer un roser, que va perfumar al poble sencer...








I Sant jordi li va fer un petó a la princesa... I li va oferir  la rosa més vermella!








I vet aqui un gos, vet aqui un gat..
el conte de Sant Jordi  s'ha acabat! 😀

diumenge, 8 d’abril de 2018

Mitja vida











Fa 17 anys em vas contestar que si, sense pensar-t'ho massa. Menys mal!!! Mitja vida amb tu que ens ha donat per molt. Els dos petitons són la cosa més bonica que ens hem pogut regalar.
 Et mereixes totes les flors del món,  però t'hauràs de confornar amb aquesta foto plena de tulipans...  T'estimo tant com son tinc! ;)

dijous, 29 de març de 2018

Roc One

Eren les 11:05 del matí, ja no volies esperar més. La Berta ja era al cole i res et podia frenar. Vas sortir ràpid, potser per això ets com un coet.









Sembla que fos ahir... Aquella mescla de sentiments, aquell neguit per veure com series,  aquella por per veure com s'ho prenia la Berta, aquella tristesa perquè no haguessis pogut conèixer per poc el teu àvi, i en un segon, aquella inmensa alegria quan vas treure el cap. L'alegria s'ho va menjar tot. Ho va omplir tot de nou...































I jugant,  jugant, ja ha passat un anyet. Un any intens i divertit, un any per robar-nos el cor amb les teves trapelleries. Un any per confirmar que ets un autèntic "desacatu", i un any per ensenyar-nos que junts, els 4,  som un gran equip.
Us estimo! :)


dijous, 15 de març de 2018

Als núvols

Ja fa dies que vaig tenir un problema informàtic. Llei de Murphy: va ser comprar-me un disc dur per poder tenir les tones de fotos i videos a bon "recaudo" i espatllar-se el disc dur vell mentre les estava copiant.
Després d'intentar-ho tot, no hi ha res a fer amb el disc. No es pot recuperar... bueno, pagant sant Pere canta, però  no ens passem.
Rebuscant tarjetes SD, portàtils, papereres de reciclatge i núvols diria que he salvat un 95% del material.
Tornarà a passar? Segurament. Això si, que quan passi no m'agafi amb els pixats al ventre.
M'hauré de copiar un altre disc dur per duplicar la informació i núvol a sac. Sabem que Google no hauria de tenir les meves fotos  però em sabria més greu perdre-les per sempre. Per tant, i per experiència propia... Activeu l'emmagatzematge il·limitat al Google Fotos i pugeu-hi el que no vulgueu perdre!
Salut i fotos!... I núvols!