martes, 19 de julio de 2016

Dia 8: Ljubljana

Últim dia de viatge per Eslovènia,  avui deixem el cotxe ben quietet i ens quedem a Ljubljana. La veritat és que és una ciutat petita ( com a mínim el centre històric) i molt tranquil.la. De fet diuen que és una versió mini de Praga,  sense tants turistes.
Hem començat pel pont dels dracs,  que ens venia de pas i a la Berta li agradava tant....













Després hem passat a l'altra vora del riu Ljubljanica,  per passar per la catedral,  ajuntament i mercat, el triple pont... El casc antic en general, tot moooolt xino xano. Amb la calor que feia,  aquesta vegada no hem pujat al Castell, però ens hem fotut un gelat molt bo i la Berta ho ha agraït més :D







































Després de dinar a l'apartament i de fer la corresponent migdiada,  hem tornat a passejar,  aquest cop en barca.  Un passeig agradable pel riu,  on la Berta ha fet uns amics d'Andorra amb ganes de parlar amb algú en català.















... I per acabar,  com no podia ser d'una altra manera, ens hem pres un geladet a la vora del riu. La nostra petitona s'ho ha ben guanyat!...
Un petit gran dia. Un petit gran viatge.
Esperem poder repetir i esperem que us hagi agradat tant com a naltros. Fins aviat!


lunes, 18 de julio de 2016

Dia 7: Postojna- Ljubljana


Avui marxàvem de Bled per anar a fer nit a la capital d'Eslovènia : Ljubljana.  Però abans tocava vistar unes coves.  Hi havia 2 opcions: Skocjan o Postojna.  La primera diuen que és la més espectacular (Patrimoni de la Humanitat),  però també més complicada per anar amb la Berta.  Per tant,  deixem-nos d'històries i anem a lo fàcil.  Les de Postojna són les més visitades d'Europa,  i a més inclou un recorregut amb trenet subterrani...  Amb això a la Berta encara la podriem engatussar...
A més, dins la cova s'està a 10 graus...  Molt millor que els 30 de l'exterior.


























I per acabar aquest viatge digne de Julio Verne,  coneixem al "proteus",  una espècie rara única a Europa mescla de salamandra cega i cría de dragó que pot viure 100 anys...  I pot passar-se 10 anys sense jalar res (com jo,  vamos...)













Després,  una parada japonesa al castell-cova de Predjama i directes cap a Ljubljana.













Un passeig per fer-nos a la idea de la ciutat i a córrer cap a l'apartament  perquè ens ha sorprès un bon xàfec. Com que a casa manen les dones...  M'ha tocat menjar patata i bròquil per sopar...  Sort que havia comprat cervesa,  que si no...


domingo, 17 de julio de 2016

Dia 6: Bled-Bohinj

Els dies van passant i seguim el plà previst.  Avui, ja instal.lats al llac Bled fem una visita al Castell del mateix nom.  El castell per si sòl no té massa cosa...em recorda al de Colditz,  però la gràcia són les vistes de tot el llac.  Si no fos perquè la Berta i la Meri s'han aliat per boicotejar-me les fotos.... Però bueno,  ja està vist!






















Després,  hem anat cap al llac Bohinj.  És un llac més gran que el Bled,  i potser més maco i menys massificat.  Dónen ganes de banyar-se,  però ho deixarem per un altra ocasió. Al final del llac,  trobem el funicular per pujar a les pistes d'esquí de Vogel.  Com que això de pujar ens mola,  fem cap a dalt. 1535 metres d'alçada amb unes vistes delde vertígen sobre el llac,  i el Mont Triglav espectaculars.



















































 Per la tarda encara quedarien forces per anar a fer un volt pel llac Bled i un banyet a la piscina de l'hotel...












1,2,3, Bleeeeeeeeeeeed...

sábado, 16 de julio de 2016

Dia 5: Bled

Abandonem els 12 graus de Plitvice buscat una mica més de caliu.  Plou bastant,  amb lo que haurem d'anar ben lluny,  i canviar la zona dels llacs de Croàcia pels boscos d'Eslovènia. De camí passem prop de Zagreb i aprofitem per gastar totes les kunes en gasolina i ja de pas comprar (aquest cop si)  la famosa vinyeta eslovena per circular per les autopistes.
Passem de llarg Ljubljana i la pluja sembla que ens abandona... Això si...  Núvols i fresca. Avui dormirem amb manteta....












Per no temptar a la sort parem a dinar abans d'arribar al nostre destí...  No sigui cas que despertem a la fera...  Fem stop a Radovljica,  en la primera pizzeria que trobem i per pair el dinar donarem un passeig pel casc antic... És un poblet petit,  però té el seu encant.  Com a mínim el seu carrer pincipal sembla d'un altra època..













Després,  ens instal.lem a Bled., un poble de muntanya, amb un llac amb el mateix nom,  dominat per un castell del segle XI i amb una illa al mig del llac molt particular.














Per avui,  un passeig pel llac i  descansar.. Demà més...

viernes, 15 de julio de 2016

Dia 4: P.N. Llacs de Plitvice

Arribant a Plitvice ja vam veure que la temperatura no seria com la de la costa.  18-20 graus,  núvols, plugims...  Suposo que per això està tot tan verd. Avui tocava exclusivament Parc Nacional dels llacs de Plitvice,  el top 1 de Croàcia.
Despertador a les 7,  esmorzar i en marxa! 13 graus i plou...  Sembla que no serà un dia fàcil...  Tinc tots els números d'emprenyar a les dones de la casa i dormir a terra.



























Decidim triar la ruta C,  que vindria a ser de 4-6 horetes,  uns 8 km,  passant pels llacs inferiors,  creuant en barca el llac principal,  pujant fins als llacs superiors,  i després baixar fins a l'entrada en bus/trenet.  Quasi res! ...  Com a càstig per haver triat ruta em toca fer de sherpa i portar la nena a la motxilla del davant,  la meva maleta darrera,  paraigües..... I el que és més dolorós... Deixar la camara reflex amagadeta a la motxilla.  Quid pro quo,  Clarice...
De totes maneres,  sembla que el dia "aguanta"  i superarem la prova.
El Parc Nacional és una meravella natural,  plena de llacs escalonats, aigües turqueses,  cascades i salts d'aigua per tot arreu...  Impressionant.

































... I fins aqui Plitvice...  Hem arribat a les 4 de la tarda destrossadets,  però contents i orgullosos perquè el dia ha sortit rodó,  no ens hem barallat,  no hem passat calor,  no ens hem mullat massa i la Berta ha demostrat ser una autèntica aventurera!


Dia 3: Pula-Opatija-Plitvice

Avui tocava marxar de la península d'Istria per endinsar-se a la Croàcia interior.  Abans però,  acabariem de passejar per Pula amb l'amfiteatre de protagonista i algunes ruines romanes més.





















I de Pula,  carretera i manta.  Quedava un llarg trajecte en cotxe.  Per parar a dinar,  decidim fer l'stop a mig camí,  en una ciutat anomenada Opatija,  coneguda per la seva riviera.  Una mica cannes o Montecarlo si que sembla...
I després de dinar...  El clàssic geladet i el clàssic enfado per tirar més fotos del compte... Per no acabar la paciència de la Meri,  haurem de tirar milles sense parar a Rijeka....
I unes horetes més tard, gràcies o per culpa del gps...  Arribem a destí. Ens ha portat per pistes forestals dient-nos que podiem anar a 90km/h....  Pel camí,  alguna que altra caseta amb restes de la guerra dels Balcans....














Res com una bona cerveseta per recuperar forces...  Perque l'endemà ens esperava un dia molt més intens!