miércoles, 17 de agosto de 2016

La llum

Ja fà uns quants dies,  rumiant mentre consultava factures de la llum...  (cogito,  ergo sum) ,  se'm va encendre la bombeta del cap i vaig començar a cavil.lar com podria baixar la factura  mensual de la llum per estalviar...  Algo que m'agrada tant...
Com que baixar la potència  és una carta que no m'atreveixo a jugar...  (No vull que em saltin els ploms mentre faig el dinar tot mirant la tele...), vaig pensar que canviar la tarifa seria una opció.
I al final,  m'he passat a la tarifa de discriminació horaria.  Si,  aquella que alguns anomenen nocturna,  però que no ho és tant.
En horari "car", un 15% més car....  En horari " barat", un 55% més barat.  Però són 14 hores a preu baix! fins al migdia.
"Ja,  però si jo no poso rentadores a la nit...  No em surt a compte.... ", és un comentari que he sentit bastant. Estàs segur?????  A cas no tens la nevera tot el dia engegada,  els pilots stand by oberts tot el sant dia,  i possiblement algun carregador de mòbil enxufat?  A cas no existeix el temporitzador per posar el rentaplats més tard?

Doncs jo ja he et els meus càlculs,  i només de la nevera ja gastaré uns 20€ menys a l'any...  Misèria?  Algú diria que de tenir-los a no tenir-los,  són 40€!
A més,  prefereixo tenir-los jo,  que la companyia elèctrica.!

Us animo a fer el mateix,  O us quedareu sense fer res mentre us indigneu veient Salvados,  mentre alimentem a aquestes sangoneres pagant el doble?

P. D.  Mirar les Olimpiades a meitat de preu,  dóna un gustàs.... ;)



lunes, 8 de agosto de 2016

The Wall

En començar l'estiu, tocava buidar la piscina de la parcel.la i deixar-la a punt per banyar-nos. Però amb les piscines ja se sap... que tenen aigua, i  amb el bitxo que tenim per casa, la cosa podria ser un perill. Per tant, la piscina s'havia de vallar per evitar que la Berta es fotés dins l'aigua a la que ens despistessim...





















A partir d'aqui, se'ns girava feina. 13 valles de 180 cm, 15 postes, 15 bases, la tira de tornillos, i a treballar!
Com que no hi havia pressupost per agafar les valles pintadetes i boniques que valen 40 euros la peça, vam optar per les més tirades. Això volia dir lijar, i vernissar. però què cony! ja que estem posats...
















Un cop arregladetes, tocava anar foradant el terra i col.locant les peces. Sempre m'ha agradat jugar al "Tente". Les vacances a Croàcia i Eslovènia van retrassar les obres,però per sort no va fer pujar el pressupost ;)
Tornant del viatge,  poc a poc vam posar-nos les piles i la cosa va anar agafant forma... 















































I per fi, la meva particular obra faraònica es va acabar. Ara toca pensar en altres coses, deixem que la valla faci la seva feina! i naltros a disfrutar!

martes, 19 de julio de 2016

Dia 8: Ljubljana

Últim dia de viatge per Eslovènia,  avui deixem el cotxe ben quietet i ens quedem a Ljubljana. La veritat és que és una ciutat petita ( com a mínim el centre històric) i molt tranquil.la. De fet diuen que és una versió mini de Praga,  sense tants turistes.
Hem començat pel pont dels dracs,  que ens venia de pas i a la Berta li agradava tant....













Després hem passat a l'altra vora del riu Ljubljanica,  per passar per la catedral,  ajuntament i mercat, el triple pont... El casc antic en general, tot moooolt xino xano. Amb la calor que feia,  aquesta vegada no hem pujat al Castell, però ens hem fotut un gelat molt bo i la Berta ho ha agraït més :D







































Després de dinar a l'apartament i de fer la corresponent migdiada,  hem tornat a passejar,  aquest cop en barca.  Un passeig agradable pel riu,  on la Berta ha fet uns amics d'Andorra amb ganes de parlar amb algú en català.















... I per acabar,  com no podia ser d'una altra manera, ens hem pres un geladet a la vora del riu. La nostra petitona s'ho ha ben guanyat!...
Un petit gran dia. Un petit gran viatge.
Esperem poder repetir i esperem que us hagi agradat tant com a naltros. Fins aviat!


lunes, 18 de julio de 2016

Dia 7: Postojna- Ljubljana


Avui marxàvem de Bled per anar a fer nit a la capital d'Eslovènia : Ljubljana.  Però abans tocava vistar unes coves.  Hi havia 2 opcions: Skocjan o Postojna.  La primera diuen que és la més espectacular (Patrimoni de la Humanitat),  però també més complicada per anar amb la Berta.  Per tant,  deixem-nos d'històries i anem a lo fàcil.  Les de Postojna són les més visitades d'Europa,  i a més inclou un recorregut amb trenet subterrani...  Amb això a la Berta encara la podriem engatussar...
A més, dins la cova s'està a 10 graus...  Molt millor que els 30 de l'exterior.


























I per acabar aquest viatge digne de Julio Verne,  coneixem al "proteus",  una espècie rara única a Europa mescla de salamandra cega i cría de dragó que pot viure 100 anys...  I pot passar-se 10 anys sense jalar res (com jo,  vamos...)













Després,  una parada japonesa al castell-cova de Predjama i directes cap a Ljubljana.













Un passeig per fer-nos a la idea de la ciutat i a córrer cap a l'apartament  perquè ens ha sorprès un bon xàfec. Com que a casa manen les dones...  M'ha tocat menjar patata i bròquil per sopar...  Sort que havia comprat cervesa,  que si no...


domingo, 17 de julio de 2016

Dia 6: Bled-Bohinj

Els dies van passant i seguim el plà previst.  Avui, ja instal.lats al llac Bled fem una visita al Castell del mateix nom.  El castell per si sòl no té massa cosa...em recorda al de Colditz,  però la gràcia són les vistes de tot el llac.  Si no fos perquè la Berta i la Meri s'han aliat per boicotejar-me les fotos.... Però bueno,  ja està vist!






















Després,  hem anat cap al llac Bohinj.  És un llac més gran que el Bled,  i potser més maco i menys massificat.  Dónen ganes de banyar-se,  però ho deixarem per un altra ocasió. Al final del llac,  trobem el funicular per pujar a les pistes d'esquí de Vogel.  Com que això de pujar ens mola,  fem cap a dalt. 1535 metres d'alçada amb unes vistes delde vertígen sobre el llac,  i el Mont Triglav espectaculars.



















































 Per la tarda encara quedarien forces per anar a fer un volt pel llac Bled i un banyet a la piscina de l'hotel...












1,2,3, Bleeeeeeeeeeeed...

sábado, 16 de julio de 2016

Dia 5: Bled

Abandonem els 12 graus de Plitvice buscat una mica més de caliu.  Plou bastant,  amb lo que haurem d'anar ben lluny,  i canviar la zona dels llacs de Croàcia pels boscos d'Eslovènia. De camí passem prop de Zagreb i aprofitem per gastar totes les kunes en gasolina i ja de pas comprar (aquest cop si)  la famosa vinyeta eslovena per circular per les autopistes.
Passem de llarg Ljubljana i la pluja sembla que ens abandona... Això si...  Núvols i fresca. Avui dormirem amb manteta....












Per no temptar a la sort parem a dinar abans d'arribar al nostre destí...  No sigui cas que despertem a la fera...  Fem stop a Radovljica,  en la primera pizzeria que trobem i per pair el dinar donarem un passeig pel casc antic... És un poblet petit,  però té el seu encant.  Com a mínim el seu carrer pincipal sembla d'un altra època..













Després,  ens instal.lem a Bled., un poble de muntanya, amb un llac amb el mateix nom,  dominat per un castell del segle XI i amb una illa al mig del llac molt particular.














Per avui,  un passeig pel llac i  descansar.. Demà més...

viernes, 15 de julio de 2016

Dia 4: P.N. Llacs de Plitvice

Arribant a Plitvice ja vam veure que la temperatura no seria com la de la costa.  18-20 graus,  núvols, plugims...  Suposo que per això està tot tan verd. Avui tocava exclusivament Parc Nacional dels llacs de Plitvice,  el top 1 de Croàcia.
Despertador a les 7,  esmorzar i en marxa! 13 graus i plou...  Sembla que no serà un dia fàcil...  Tinc tots els números d'emprenyar a les dones de la casa i dormir a terra.



























Decidim triar la ruta C,  que vindria a ser de 4-6 horetes,  uns 8 km,  passant pels llacs inferiors,  creuant en barca el llac principal,  pujant fins als llacs superiors,  i després baixar fins a l'entrada en bus/trenet.  Quasi res! ...  Com a càstig per haver triat ruta em toca fer de sherpa i portar la nena a la motxilla del davant,  la meva maleta darrera,  paraigües..... I el que és més dolorós... Deixar la camara reflex amagadeta a la motxilla.  Quid pro quo,  Clarice...
De totes maneres,  sembla que el dia "aguanta"  i superarem la prova.
El Parc Nacional és una meravella natural,  plena de llacs escalonats, aigües turqueses,  cascades i salts d'aigua per tot arreu...  Impressionant.

































... I fins aqui Plitvice...  Hem arribat a les 4 de la tarda destrossadets,  però contents i orgullosos perquè el dia ha sortit rodó,  no ens hem barallat,  no hem passat calor,  no ens hem mullat massa i la Berta ha demostrat ser una autèntica aventurera!