domingo, 6 de noviembre de 2016

Ja era hora!

13 jornades han hagut de passar per veure guanyar un partit del Nàstic aquesta temporada! A partir d'ara, el 13 deixa de ser número de mala sort. A veure si a partir d'ara espavilem i anem mirant cap a munt.
Seguim últims, però si ens posem una mica optimistes "només" estem a 8 punts del play-off per pujar a primera...

Però bueno, deixarem de fer càbales i tocarem de peus a terra. Deixem-ho en que estem a 5 punts de la salvació i som el Nàstic, collons!

A seguir remant!!!

miércoles, 21 de septiembre de 2016

Santa Tecla


Els anys passen i Santa Tecla va creixent amb naltros. Segurament sempre ha sigut la mateixa , però naltros hem anat canviant. Qui sap!... De petits, a casa tampoc hi havia tanta falera pel seguici... Hi havia anys que no li feiem ni cas... a part d'anar a buscar els cromos i els pins per tot Tarragona. Anys més tard em tiraven més les amparitos nocturnes (que ample s'estava quan hi havia 4 gats...) , les orquestilles a la plaça de la Font, els concerts gratis de grups  com Los Planetas o els Pets, empalmades que significaven acabar veient pelis fins la matinada al camp de Mart, o acabar el correfoc demanant aigua pels balcons de la Rambla i tornar encostipat a casa...

Però tenim una edat i unes responsabilitats...  ara ens toca "xupar" tot el seguici amb la nena, intentant que no agafi un trauma amb els petardos i xalar d'una altra manera, veient-la badar amb la Mulassa, l'Àliga o la Cucafera. Potser li vaig inocular el virus quan dia sí dia també, saltàvem sense parar al damunt del llit a ritme de pasodoble...
Ara toca quedar-se sense tiquets pel cafè-copa-i-puro-per-un-duro i conformar-se amb una orxata tot  veient-la saltar i ballar...
Ara toca anar cap a casa aviat perquè hi ha cole, i veure (amb certa nostàlgia) la baixada de l'Àliga per la tele, recordant aquelles magnífiques farres, les discusions per si haviem de posar-nos aquí o allí, o la divertida nit abans de la nostra boda a ritme d'una Amparito Roca interminable.

Això sí, per poc que puguem,  no ens deixarem perdre clàssics de sempre com Dames i Vells, els Pilars caminant, o d'altres "nous" clàssics com fer un senyor bocata a can Boada.

En fi... Visca Santa Tecla, i visca Tarragona!!!

miércoles, 17 de agosto de 2016

La llum

Ja fà uns quants dies,  rumiant mentre consultava factures de la llum...  (cogito,  ergo sum) ,  se'm va encendre la bombeta del cap i vaig començar a cavil.lar com podria baixar la factura  mensual de la llum per estalviar...  Algo que m'agrada tant...
Com que baixar la potència  és una carta que no m'atreveixo a jugar...  (No vull que em saltin els ploms mentre faig el dinar tot mirant la tele...), vaig pensar que canviar la tarifa seria una opció.
I al final,  m'he passat a la tarifa de discriminació horaria.  Si,  aquella que alguns anomenen nocturna,  però que no ho és tant.
En horari "car", un 15% més car....  En horari " barat", un 55% més barat.  Però són 14 hores a preu baix! fins al migdia.
"Ja,  però si jo no poso rentadores a la nit...  No em surt a compte.... ", és un comentari que he sentit bastant. Estàs segur?????  A cas no tens la nevera tot el dia engegada,  els pilots stand by oberts tot el sant dia,  i possiblement algun carregador de mòbil enxufat?  A cas no existeix el temporitzador per posar el rentaplats més tard?

Doncs jo ja he et els meus càlculs,  i només de la nevera ja gastaré uns 20€ menys a l'any...  Misèria?  Algú diria que de tenir-los a no tenir-los,  són 40€!
A més,  prefereixo tenir-los jo,  que la companyia elèctrica.!

Us animo a fer el mateix,  O us quedareu sense fer res mentre us indigneu veient Salvados,  mentre alimentem a aquestes sangoneres pagant el doble?

P. D.  Mirar les Olimpiades a meitat de preu,  dóna un gustàs.... ;)



lunes, 8 de agosto de 2016

The Wall

En començar l'estiu, tocava buidar la piscina de la parcel.la i deixar-la a punt per banyar-nos. Però amb les piscines ja se sap... que tenen aigua, i  amb el bitxo que tenim per casa, la cosa podria ser un perill. Per tant, la piscina s'havia de vallar per evitar que la Berta es fotés dins l'aigua a la que ens despistessim...





















A partir d'aqui, se'ns girava feina. 13 valles de 180 cm, 15 postes, 15 bases, la tira de tornillos, i a treballar!
Com que no hi havia pressupost per agafar les valles pintadetes i boniques que valen 40 euros la peça, vam optar per les més tirades. Això volia dir lijar, i vernissar. però què cony! ja que estem posats...
















Un cop arregladetes, tocava anar foradant el terra i col.locant les peces. Sempre m'ha agradat jugar al "Tente". Les vacances a Croàcia i Eslovènia van retrassar les obres,però per sort no va fer pujar el pressupost ;)
Tornant del viatge,  poc a poc vam posar-nos les piles i la cosa va anar agafant forma... 















































I per fi, la meva particular obra faraònica es va acabar. Ara toca pensar en altres coses, deixem que la valla faci la seva feina! i naltros a disfrutar!

martes, 19 de julio de 2016

Dia 8: Ljubljana

Últim dia de viatge per Eslovènia,  avui deixem el cotxe ben quietet i ens quedem a Ljubljana. La veritat és que és una ciutat petita ( com a mínim el centre històric) i molt tranquil.la. De fet diuen que és una versió mini de Praga,  sense tants turistes.
Hem començat pel pont dels dracs,  que ens venia de pas i a la Berta li agradava tant....













Després hem passat a l'altra vora del riu Ljubljanica,  per passar per la catedral,  ajuntament i mercat, el triple pont... El casc antic en general, tot moooolt xino xano. Amb la calor que feia,  aquesta vegada no hem pujat al Castell, però ens hem fotut un gelat molt bo i la Berta ho ha agraït més :D







































Després de dinar a l'apartament i de fer la corresponent migdiada,  hem tornat a passejar,  aquest cop en barca.  Un passeig agradable pel riu,  on la Berta ha fet uns amics d'Andorra amb ganes de parlar amb algú en català.















... I per acabar,  com no podia ser d'una altra manera, ens hem pres un geladet a la vora del riu. La nostra petitona s'ho ha ben guanyat!...
Un petit gran dia. Un petit gran viatge.
Esperem poder repetir i esperem que us hagi agradat tant com a naltros. Fins aviat!


lunes, 18 de julio de 2016

Dia 7: Postojna- Ljubljana


Avui marxàvem de Bled per anar a fer nit a la capital d'Eslovènia : Ljubljana.  Però abans tocava vistar unes coves.  Hi havia 2 opcions: Skocjan o Postojna.  La primera diuen que és la més espectacular (Patrimoni de la Humanitat),  però també més complicada per anar amb la Berta.  Per tant,  deixem-nos d'històries i anem a lo fàcil.  Les de Postojna són les més visitades d'Europa,  i a més inclou un recorregut amb trenet subterrani...  Amb això a la Berta encara la podriem engatussar...
A més, dins la cova s'està a 10 graus...  Molt millor que els 30 de l'exterior.


























I per acabar aquest viatge digne de Julio Verne,  coneixem al "proteus",  una espècie rara única a Europa mescla de salamandra cega i cría de dragó que pot viure 100 anys...  I pot passar-se 10 anys sense jalar res (com jo,  vamos...)













Després,  una parada japonesa al castell-cova de Predjama i directes cap a Ljubljana.













Un passeig per fer-nos a la idea de la ciutat i a córrer cap a l'apartament  perquè ens ha sorprès un bon xàfec. Com que a casa manen les dones...  M'ha tocat menjar patata i bròquil per sopar...  Sort que havia comprat cervesa,  que si no...


domingo, 17 de julio de 2016

Dia 6: Bled-Bohinj

Els dies van passant i seguim el plà previst.  Avui, ja instal.lats al llac Bled fem una visita al Castell del mateix nom.  El castell per si sòl no té massa cosa...em recorda al de Colditz,  però la gràcia són les vistes de tot el llac.  Si no fos perquè la Berta i la Meri s'han aliat per boicotejar-me les fotos.... Però bueno,  ja està vist!






















Després,  hem anat cap al llac Bohinj.  És un llac més gran que el Bled,  i potser més maco i menys massificat.  Dónen ganes de banyar-se,  però ho deixarem per un altra ocasió. Al final del llac,  trobem el funicular per pujar a les pistes d'esquí de Vogel.  Com que això de pujar ens mola,  fem cap a dalt. 1535 metres d'alçada amb unes vistes delde vertígen sobre el llac,  i el Mont Triglav espectaculars.



















































 Per la tarda encara quedarien forces per anar a fer un volt pel llac Bled i un banyet a la piscina de l'hotel...












1,2,3, Bleeeeeeeeeeeed...