martes, 10 de enero de 2017

Playstation Interruptus

Després de Reis semblava que ens queia un regal del cel. Diversers pàgines d'ofertitas i demés publicaven un anunci d'una PS4 amb 2 mandos i 1 TB per 159 euros. S'havia d'intentar... a vegades s'equivoquen marcant preus, a vegades és un ofertón... i a vegades és un timo.

Ens vam llençar a la pliscina, i durant 2 dies vaig ser propietari virtual de la Play 4. Però era massa bonic.... el venedor es deia Turbado...  i suposadament el seu local estava a Santa Pola, Alacant... on hi havia la xurreria "el Pilar". Hauria comprat un xurro per 159 euros? 

Lamentable i previsiblement, era un error, i el pedido es va cancelar. Ens hem quedat amb les ganes però esperarem alguna altra ofertita.... mai se sap! 

Això si.... em vaig fer un fart de riure seguint els comentaris del forocoches i dels 170 frikis que vam "comprar" la Play4 a meitat de preu. Que si Tomás Turbado ens havia pres el pèl. que si  haviem comprat xurros, i altres paranoies ...

Seguirem a l'espera!

jueves, 22 de diciembre de 2016

domingo, 11 de diciembre de 2016

QUATRE

Els TRES ens ho hem passat molt bé el temps que hem estat junts... hem rigut, hem plorat, hem jugat, hem après, hem caigut i ens hem aixecat... hem anat en cotxe, en barco i en avió...  i el que ens queda!!!

... però la vida continua i a la "desacatu" li arriba competència. Serem QUATRE.  Segur que estarem més estrets, haurem de repartir, haurem de compartir, ens haurem d'adaptar i haurem de "batallar", però segur, segur, segur ... que ens ho passarem bomba!!!  

Senyores i senyors... el ROC is coming!  






 

domingo, 6 de noviembre de 2016

Ja era hora!

13 jornades han hagut de passar per veure guanyar un partit del Nàstic aquesta temporada! A partir d'ara, el 13 deixa de ser número de mala sort. A veure si a partir d'ara espavilem i anem mirant cap a munt.
Seguim últims, però si ens posem una mica optimistes "només" estem a 8 punts del play-off per pujar a primera...

Però bueno, deixarem de fer càbales i tocarem de peus a terra. Deixem-ho en que estem a 5 punts de la salvació i som el Nàstic, collons!

A seguir remant!!!

miércoles, 21 de septiembre de 2016

Santa Tecla


Els anys passen i Santa Tecla va creixent amb naltros. Segurament sempre ha sigut la mateixa , però naltros hem anat canviant. Qui sap!... De petits, a casa tampoc hi havia tanta falera pel seguici... Hi havia anys que no li feiem ni cas... a part d'anar a buscar els cromos i els pins per tot Tarragona. Anys més tard em tiraven més les amparitos nocturnes (que ample s'estava quan hi havia 4 gats...) , les orquestilles a la plaça de la Font, els concerts gratis de grups  com Los Planetas o els Pets, empalmades que significaven acabar veient pelis fins la matinada al camp de Mart, o acabar el correfoc demanant aigua pels balcons de la Rambla i tornar encostipat a casa...

Però tenim una edat i unes responsabilitats...  ara ens toca "xupar" tot el seguici amb la nena, intentant que no agafi un trauma amb els petardos i xalar d'una altra manera, veient-la badar amb la Mulassa, l'Àliga o la Cucafera. Potser li vaig inocular el virus quan dia sí dia també, saltàvem sense parar al damunt del llit a ritme de pasodoble...
Ara toca quedar-se sense tiquets pel cafè-copa-i-puro-per-un-duro i conformar-se amb una orxata tot  veient-la saltar i ballar...
Ara toca anar cap a casa aviat perquè hi ha cole, i veure (amb certa nostàlgia) la baixada de l'Àliga per la tele, recordant aquelles magnífiques farres, les discusions per si haviem de posar-nos aquí o allí, o la divertida nit abans de la nostra boda a ritme d'una Amparito Roca interminable.

Això sí, per poc que puguem,  no ens deixarem perdre clàssics de sempre com Dames i Vells, els Pilars caminant, o d'altres "nous" clàssics com fer un senyor bocata a can Boada.

En fi... Visca Santa Tecla, i visca Tarragona!!!

miércoles, 17 de agosto de 2016

La llum

Ja fà uns quants dies,  rumiant mentre consultava factures de la llum...  (cogito,  ergo sum) ,  se'm va encendre la bombeta del cap i vaig començar a cavil.lar com podria baixar la factura  mensual de la llum per estalviar...  Algo que m'agrada tant...
Com que baixar la potència  és una carta que no m'atreveixo a jugar...  (No vull que em saltin els ploms mentre faig el dinar tot mirant la tele...), vaig pensar que canviar la tarifa seria una opció.
I al final,  m'he passat a la tarifa de discriminació horaria.  Si,  aquella que alguns anomenen nocturna,  però que no ho és tant.
En horari "car", un 15% més car....  En horari " barat", un 55% més barat.  Però són 14 hores a preu baix! fins al migdia.
"Ja,  però si jo no poso rentadores a la nit...  No em surt a compte.... ", és un comentari que he sentit bastant. Estàs segur?????  A cas no tens la nevera tot el dia engegada,  els pilots stand by oberts tot el sant dia,  i possiblement algun carregador de mòbil enxufat?  A cas no existeix el temporitzador per posar el rentaplats més tard?

Doncs jo ja he et els meus càlculs,  i només de la nevera ja gastaré uns 20€ menys a l'any...  Misèria?  Algú diria que de tenir-los a no tenir-los,  són 40€!
A més,  prefereixo tenir-los jo,  que la companyia elèctrica.!

Us animo a fer el mateix,  O us quedareu sense fer res mentre us indigneu veient Salvados,  mentre alimentem a aquestes sangoneres pagant el doble?

P. D.  Mirar les Olimpiades a meitat de preu,  dóna un gustàs.... ;)



lunes, 8 de agosto de 2016

The Wall

En començar l'estiu, tocava buidar la piscina de la parcel.la i deixar-la a punt per banyar-nos. Però amb les piscines ja se sap... que tenen aigua, i  amb el bitxo que tenim per casa, la cosa podria ser un perill. Per tant, la piscina s'havia de vallar per evitar que la Berta es fotés dins l'aigua a la que ens despistessim...





















A partir d'aqui, se'ns girava feina. 13 valles de 180 cm, 15 postes, 15 bases, la tira de tornillos, i a treballar!
Com que no hi havia pressupost per agafar les valles pintadetes i boniques que valen 40 euros la peça, vam optar per les més tirades. Això volia dir lijar, i vernissar. però què cony! ja que estem posats...
















Un cop arregladetes, tocava anar foradant el terra i col.locant les peces. Sempre m'ha agradat jugar al "Tente". Les vacances a Croàcia i Eslovènia van retrassar les obres,però per sort no va fer pujar el pressupost ;)
Tornant del viatge,  poc a poc vam posar-nos les piles i la cosa va anar agafant forma... 















































I per fi, la meva particular obra faraònica es va acabar. Ara toca pensar en altres coses, deixem que la valla faci la seva feina! i naltros a disfrutar!