martes, 29 de julio de 2014

L'últim dia

Avui sembla que serà un dia per recordar... és l'ultim dia de les meves vacances. I no han estat unes vacances normals... han estat les últimes en parella. TRANQUILS!  No és que tingui pensat el divorci,... però sé perfectament que a partir d'avui, cap estiu serà igual. Diuen que "ni millor ni pitjor...diferent"... estic convençut que serà millor i segur que diferent :D

Tocarà muntar altres tipus de viatges, altres maneres de passar l'estiu... altres històries. Però de moment, i fins que arribi, ens haurem de posar l'uniforme per aixecar el país. Esperem que els aires acondicionats funcionin a plè rendiment! 


Som-hi! que el camí és llarg, però junts el gaudirem!!!

jueves, 24 de julio de 2014

Coses que fan ràbia

Hola noies i nois! Que tal l'estiu... Bé? Doncs jo també....disfrutant dels meus 30 dies de festa! Què, faig ràbia? Doncs ho sento, però a l'Agost ja me'n fareu valtros de ràbia!!!

...i parlant de ràbia, us diré una de les coses que em fot més ràbia. Els p*t∅s surtidors de gasolina que sempre agafo i que quan apretes el "gatillo" per posar la gasolina salten i es paren. A cada manxada... Clack! I es paren. I ara em direu: és un sistema que es desenganxa, té truc, i quan el saps, la mànega torna a funcionar. Doncs no! M'he tirat 5 minuts per posar 30€ a base de clicks, i tinc agulletes a la mà de tant de manxar. Cony! Que sembla que munyi una vaca en comptes de posar gasolina!
...no res...que millor aneu en bici!

lunes, 14 de julio de 2014

Superlluna

En dies com el passat 12 de juliol, trobo a faltar el que tot bon paparazzi necessita... ZOOM! 
El fenòmen de la Superlluna... sorprèn alhora que et deixa bocabadat. La lluna més gran que has vist mai... 
















Veient aquest llunot, et venen a la memòria escenes cinematogràfiques mítiques com les d'E.T. o del doctor Slump.
Propera superlluna... 10 D'AGOST. Aprofiteu-la!

domingo, 22 de junio de 2014

Sempre NÀSTIC!!!


Dissabte passat ho vam intentar, vam lluitar, vam suar, vam patir...i al final no va poder ser. Després de 17 partits sense perdre, va arribar el fatídic 18è. Tota una llàstima, i molt poc premi per tant d'esforç. Nadar per morir a la vora. Felicitats al Llagostera, no li treuré el mèrit, però sóc del Nàstic i sempre el defensaré.

Haviem anat a lluitar contra el Llagostera, però també contra els elements. Jugar-se els "quartos" en un camp tant asquerós com el del Llagostera (la 2a B està plena de camps lamentables), era missió impossible. Que el camp sigui més petit, estret, de gespa artificial i no sigui vàlid per 2a A, ja diu molt. Que vagis a sacar un fora de banda i la gent del públic t'agafi, i et tregui la pilota, és digne de categories regionals. Que un àrbit permeti que s'amaguin les pilotes, que els mateixos de la banqueta del Llagostera llencin 2 i 3 pilotes per perdre temps, és igual de lamentable. Que es juguin 10 minuts d'una pròrroga de 30, deplorable. Penals inexistents, expulsions... però hem de callar. Son excuses, som uns victimistes i uns prepotents. perquè el Llagostera era l'equip simpàtic i català (tothom sap que Girona és Catalunya, i Tarragona no tant). L'equip petit, d'un poble de 8mil habitants, sempre cau bé i sembla que se li perdona tot. Amb un utiller sense carnet d'entrenador a la banqueta al que tothom li riu les gràcies. On són les normes pels altres?.  "Utilitzem les nostres armes" ens diuen... doncs a mi aquestes armes em fan fàstic.

Sentint els comentaristes de TV3, Rac1 i d'altres catalans... algú s'extranya dels càntics en contra de la TV catalana?  ja es veia que tampoc teniem l'entorn a favor. Al petit se li riuen les gràcies. Es munten hores de debat quan els recullpilotes desaparèixen del camp del Sevilla contra el Barça, o quan el Mourinho deixa la gespa 1 cm més llarga. Són actituds indignes... en canvi, lo del Nàstic són excuses. El futbol és així, no?... a regional i a Grècia sí!
 Som l'equip que ha rebut la sanció més forta amb el tancament del camp per 6 partits, mentre altres camps on s'han llençat caps de porc o agredit a gent, ni s'han sancionat. Amb el Nàstic tothom s'atreveix. La Federació espanyola et treu 3 punts que ens haguessin deixat líders de la lliga regular, quan suposadament havien donat permís per poder alinear a Tomeu Nadal, i aquí ningú es retracta. Se'ns ha acusat d'amanyar partits per les apostes, i aquí ningú es retracta. Som així.

I com que som així, tornarem a aixecar-nos. Perquè tenim 125 anys d'història. No hem pujat 8 categories en 8 anys, però sortirem del pou. M'agradarà veure d'aquí uns anys on juga el Llagostera. En quin camp, en quina ciutat i quanta gent se'ls mira. On para l'Extremadura d'Almendralejo? A cada porc li arriba el seu San Martí.

L'any que ve, ho tornarem a intentar, i si aconseguim conservar el bloc d'aquest any, sens dubte que ho farem! VISCA EL NÀSTIC I VISCA TARRAGONA


jueves, 19 de junio de 2014

Vacances

Ara que les vacances s'han acabat... si més no les "primeres", i sembla ser que les circumstàncies no ens permetran viatjar massa, penjarem unes quantes fotos de l'últim creuer pel Mediterrani. Nàpols-Pompeia, Roma, Livorno, Cannes i Palma de Mallorca. Sempre ens quedaran les fotos per tornar mentalment a voltar pels puestos...





















martes, 3 de junio de 2014

FÀ 8 ANYS...

Doncs sí, avui m'han recordat que tal dia, de fà 8 anys, amb el Nàstic vam tocar el cel... VAM PUJAR A 1a!!!  mudadets per anar a la boda de ma cosina (mira que hi havia dies per triar!!! :D ) ...  escoltant la ràdio en plena cerimònia, passant nervis junts, amb tota la gent a la plaça de la Font, i cridant com a condenats per haver fet història...   quins records...

Esperem que aquestes imatges es repeteixin algun dia...














miércoles, 14 de mayo de 2014

TRES

Els dos junts hem anat a San Sebastián i ens hem quedat tirats a les Borges Blanques, hem anat a Madrid tot cantant "a por ellos...", hem suat en tendes de campanya a Benicàssim, hem rigut com a posseïts en un hotel d'Amsterdam,...  hem tocat els peus del Mazinger Z, junts hem passat fred passejant per Estocolm, junts ens hem menjat la Mona al mig de la muntanya, junts hem sopat costelles a la barbacoa en un pis sense moblar... junts hem "pujat" a primera amb el Nàstic,... hem tocat ferro, junts hem perdut les maletes a Noruega, junts hem treballat, junts hem pujat a la muralla "Xina",... junts hem escalat pel Perito Moreno i hem mullat la càmara a la "garganta del diablo", junts hem vist ballar les balenes, junts ens hem quedat a les fosques en un apartament de Venècia, junts ens hem passat més de 5 hores en algun que altre museu... junts hem fet una cervesa a l'Oktoberfest, junts hem dormit sota una manta d'estels al Serengueti, junts hem fet la baixada de l'Àliga un cop i un altre, i un altre... ens hem dit "sí vull"... junts hem pujat a "Mordor", ens hem passejat en cotxe per una presó, junts ens hem endinsat en una cova màgica de cuques de llum, junts hem despedit el Sol a Florència, ens hem banyat a Islàndia, ens hem passat la nit en vetlla esperant l'aurora boreal a Lapònia... junts ens hem passejat per Central Park, hem corregut curses de muntanya, hem conquerit "desembarco" del Rei... junts hem vist tortugues gegants pondre ous sota la llum de la lluna...

...i ara, finalment,  els dos...serem TRES.  

Una nena ve de camí... esperem que els 3 JUNTS no ens cansem de veure MÓN!