dilluns, 16 d’abril del 2012

Crònica d'una cursa de muntanya

9'45 a.m.. - la tensió es palpa en l'ambient, gairebé 500 superesportistes calenten amunt i avall pel carrer de St.Pere i St.Pau. ... amb tanta cuixa depilada i tanta malla, em sento com en Kilian Jornet. I jo amb xandall llarg, que fot fred. Veient la penya escalfar-se, ja m'estan entrant agulletes.
10'00 a.m. Km-0 .- Preparats... llestos... YA! comença la cursa! primers 10 metres i ens posicionem estratègicament els últims, no sigui cas que ens atropellin. 100 metres, i a la primera curva.... primera trampeta. Baixant unes escaletes, ens estalviem uns metres. Dit i fet, hem adelantat 100 posicions sense suar! vaia cracks :) . La il.lusió ens dura 30 segons... i quan miro darrera, només hi ha un tio amb bicicleta que va dient cada 10 segons : "ultims!" . (quina ràbia de tio!)
km. 0'5 .- primera baixada... i patapam, una paia que anava davant, es fot de lloros! i el meu dimoni interior que diu: bien!!! ja no seré l'últim. Sembla que el pesat de la bicicleta es queda amb la paia i podem correr a tope, tio.
km. 1,5 .- Primeres rampes. No tot podia ser baixada. La Meri comença una brillant imitació de Darth Vader, versió accelerada... i em fà una proposició deshonesta: jo torno cap enrera, no puc més!. Què? ni parlar-ne!!! tira cap a munt, que jo he pagat!!! RESPIRA!!!!
km. 4 .- Sembla que ha passat el pitjor! això sí... darrera no tenim ningú.
km. 4,5 .- Els líders de la cursa ja han donat el tomb al circuit i ens els trobem de cara. I quines cares! passa un paiu amb més babes que un gos epilèptic. Estarà posseït? ai mare meva, què això encara es posarà més xungu. No puc! jo no puc!!! .... Va!!! respira!!!!
km. 5 .- El Pont del Diable. Saluda a la càmara, que ens fan una foto!!! click! m'estic pixant, saps què, regarem els pins.
km. 7 .- Tenim a tiro 2 paies que van caminant. Les hem d'adelantar! no volem quedar últims i és la nostra oportunitat. Però quan ens acostem, es foten a correr. Seràn males p...atletes!
km.9 .- Vinga, que ara vé una bona baixada... fins que s'acaba i el camí torna a pujar. Una rampa mortal, que s'ha de fer caminant. Arribat el punt, no sabem per on continuar. Cullons, si tots els altres ja deuen estar dinant. Li pregunto a un senyor que passeja a un gos: és per aquí???
i em diu: paquí no! pallà! . Hem perdut un temps preciós, crec que no farem el rècord.
km. 9'9 .- vinga! corre que ja veiem la meta. el públic ens aplaudeix! quina emoció, només falta la música de la marató de tv3... sprint final.... i JA HEM ARRIBAT!!!
1 h. 26 minuts i 55 segons després, amb 10 km. a les nostres cames, ho hem aconseguit. Hem arribat a la posició 439 i 440. Tenim el mèrit de correr el doble de temps que els primers! i sense treure babes per la boca!
Qué Meri, ho repetirem? -Mai més!!!!
.... i per recuperar forces... un bon bocata de llangonissa...
... i per postres.... CALLOS! :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada