S'ha acabat una gran sèrie. Breaking Bad, una sèrie que el 80% de la població no-freak desconeix la seva existència. Una sèrie que no fa ni farà mai Antena3. Una sèrie que va començar petita, amb un parell d'actorassos i que poc a poc es va anar fent gran. Veure l'evolució del personatge interpretat per Bryan Cranston fa posar la pell de gallina. Un puto crack.
Si, ja semblo el Basté, que si oh, què bona... que si la millor sèrie de la història.... quan segurament ni ha vist un capítol sencer. Doncs no. La vaig començar a veure al 2008, l'he anat seguint mentre creixia, he anat tragant bilis a cada final de capítol, i m'he quedat satisfet. Molt satisfet.
Millor de la història? ... home, si fem una enquesta a peu de carrer encara sortiria Los Serrano, o sigui que millor no preguntar. Lost ho va petar en el seu moment i també es va dir que era la millor sèrie de la història, tot i que el capítol final va defraudar a molta gent.
El que si ha entrat, és en el meu pòdium particular. Capítols com "The Constant" de Lost , o "Ozymandias" de Breaking Bad són brutals. Petites obres mestres, que deixen a l'altura del betum a qualsevol superproducció de Hollywood.
HEISENBERG, ets el puto amo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada