Cròniques de l'Apocalipsi (2x05) : Tal dia farà 1 any

 Ja fa uns dies que anem sentint això de "avui fa un any de..." el que sigui relacionat amb la pandèmia. Doncs  ara em toca a mi. Avui, just fa un any que vam començar el nostre particular confinament. Aquell dia que vam decidir que amb els nens no aguantariem tancats a casa 15 dies... aquell dia que vam fer les maletes i vam marxar de casa durant 3 mesos... que vam anar a viure a la parcel.la...

Lluny queden aquells dies estranys on no podies veure ni a ta mare... dies on anar a comprar semblava anar a caçar a la selva... dies on anar caminant pels carrers buits de Tarragona semblaven una pel.lícula post-apocalíptica... dies on netejaves la compra amb lleixiu...netejaves les soles de les sabates.... dies que passaves per la dutxa abans de tocar als teus...

D'aquells dies, recordo que anar a treballar era una peli de Hitchcock.  Un dia que se'm quedarà gravat al cervell va ser el que em va tocar anar a la UCI, i dialitzar un pacient amb Covid...  i recordo estar cagat d'entrar al box, i haver de quedar-me dins més de 2 hores amb por de respirar. I recordo veure com en les 6 hores que vaig estar-hi, morien 3 pacients... i les desfilades de families entrant i sortint per despedir-se et feien posar la pell de gallina....   per sort, quan tornava al nostre oasi, ens oblidavem de tot i ens dedicàvem a jugar, a plantar, a regar, a buscar papallones...  a RESPIRAR!!!

Un any després de tot, ja he rebut la 2a dosis de la vacuna, i la Meri la 1a.  L'efecte psicològic que té la vacuna és de tranquilitat. Laporta diria que estic Tritranquil. Vas pel món sense por... i ja només per això valdria la pena que tothom que tingui la opció se la posi....   

En fi... que tal dia farà 10 anys 😉

Cròniques de l'Apocalipsi (2x04). 1a dosi

Amb la pandèmia, els infermers i infermeres hem pujat en popularitat... Sempre uns pringats, treballant en hores gens agraïdes, "aguantant" a la gent malalta, amb un sou millorable per la responsabilitat que tenim ... vam tenir aplaudiments durant la 1a onada i una propineta. Però ara com a mínim ens vacunen dels primers. Ni que sigui perquè no volen que deixem de treballar... algo és algo. 

Si m'haguessin preguntat hagués canviat la meva dosis per que li posessin a ma mare , però això no funciona així...

I així,  va arribar-hi el dia de la punxada. S'ha de dir que em va fer mal el braç un dia, però res de l'altre món. Després d'haver vist els ullals del llop... el que faci falta. 

2 dies després, dissabte de carnaval vam fer una mini-calçotada  bombolla per agafar defenses, i sembla que em va anar bé...  Vaig recórrer a la força Jedi per coure bé els calçots...

D'aqui 3 setmanes tocarà la 2a....la "xunga" , segons diuen , la que et deixa KO... Qualsevol cosa per evitar caure malalt.  Hauré de muntar una altra calçotada per agafar més anticossos....el que està clar és que si no matem el virus a vacunes, el matarem a pets 😉 

Salut! Shiiiiu shiiiiiiiu!!!!!! ,👂🏻😎👂🏻

Cròniques de l'Apocalipsi 2x03. Nets

 Després de 2 setmanes de confinament domiciliari, podem dir que hem fet net. Les infectades, han passat la prova del temps i els síntomes, i es pot dir que ho han superat. Els "matxotes" de la casa, que amb test d'antígens vam donar negatiu, doncs també hem superat el "deadline".

Ara toca analitzar el que ha passat. Com ens hem pogut contagiar a casa? si tant a la feina com fora, prenem les mesures que toquen, ens reunim poc, sortim poc, portem bé la mascareta fora de casa... ? 

Vinga Sherlock! endavant!...

 Estirant del fil, cronològicament, podem veure la película sencera. 

Passat reis, tornem al cole. Al cole arriba algun contagiat la primera setmana. Aquest contagiat, li passa a la Berta que presenta 1 sol dia de febre i res mes. Amb el cavall de Troia dins de casa,  es contagia la Meri, i amb ella el Roc (hi posaria la mà al foc).  I jo?¿?   doncs jo diria que una serie d'aconteixements casuals han fet que, tot i llepar el virus de "resqui", no l'hagi agafat. 

M'atreviria a dir que els 2 dies que em vaig quedar jugant a la Play fins les tantes, va fer que estigués en contacte menys temps amb la Meri per la nit.  A partir del confinament de la classe de la Berta, vam anar per casa amb mascareta. I els homes de la casa, dormiem junts... però la meva paranoia va fer que dormís també amb mascareta quirúrgica.  Quan es van confirmar els casos, em vaig pillar una capsa de mascaretes FFP2. I em vaig salvar de la crema.

La conclusió és clara... mascareta, i mascareta ben posada.  Si teniu algun troià per casa, i aquest es posa amb febre... poseu-vos mascareta. I ventileu.  I si voleu assegurar el tir, compreu-vos una Playstation.... creieu-me! funciona millor que les vacunes 😉

Cròniques de l'Apocalipsi 2x03

 Ja fa 1 setmana d'aquell dijous merdós,  que ens va deixar amb la certificació que el Covid havia entrat a casa. Ja estem una mica fins les pilotes d'estar a casa, però ens trobem bé. Aguantarem el que faci falta... total ja portem 11 dies confinats i si tot va bé, el proper diumenge sortirem del cau...

Jo personalment vaig "tatxant" els dies com si d'una condemna es tractés... Cada dia que passa és una petita victòria.  Resistència pura i dura.

 I com a cirereta del pastís, diumenge havia de rebre la 1a dosi de la vacuna... (No, no sóc polític... Sóc infermer ,😉) però lamentablement hi ha hagut problemes d'stock i ens l'han cancelat. Tot arribarà.

  En fi, es tracta de resistir, no? ... Ommmmmmm

Cròniques de l'Apocalipsi . + .(2x02)

 Per on anàvem? Ah, si... Que les escoles són segures, i que s'havia de tornar a l'escola si o si després de Reis... Que no passava res...

Doncs ha passat. Confinament de la classe de la princeseta i a fer PCR. I mentrestant?  Doncs mentrestant  arriben els primers símptomes de la Meri.  Tos i mal de cap terrible. La paranoia ja era màxima.

Amb la mosca a l'orella, trucada al CAP i pertinent test d'antígens... Positiu. Booom!  La persona que potser millor fa les coses, va i li toca la grossa. Ni a la feina, ni al carrer... El nostre punt feble està clar quin és. Els nens.

Ara em tocava passar per "caixa" a mi i  em van fer també el test... Negatiu. I el petitó de la casa? Negatiu.  Només faltava la PCR del cole, per dir-nos el que ja ens oloràvem ... Nena positiva. 

Amb la nostra particular guerra de sexes, de moment en els nois guanyàvem la partida. Separació de béns, i a intentar que el bitxo no s'escampi... Fins que s'escampa. El nen amb febre i vòmits, tot indica que em quedo en minoria. A dormir al sofà...

A falta de confirmació...  Ara el confinat sóc jo. 

Si voleu que us digui la veritat, estic més tranquil que mai. Hauria pogut marxar a la parcel.la però per què? I si ja ho tinc i no ho sé? I si ja ho he passat sense símptomes? Per deixar el "marrón" a la Meri sola? Els estimo massa... Si el Titanic s'enfonsa, ens enfonsem tots (a més, tinc certa retirada al Di Caprio 😉)

Hi haurà temps per respondre preguntes i d'altres no les sabrem mai... Com ha passat? Com es que a mi no?(de moment)... tinc una flor al cul? O potser haver estat jugant fins les tantes a la Play m'ha servit de protecció? 

En fi! Que de moment estem tots "bé" ... Que no patiu per naltros! I que seguim donant guerra!

Ens veiem quan acabin les quarentenes 😉

Cròniques de l'Apocalipsi. Temporada 2 (2x01)

 En la temporada anterior, ens haviem quedat a l'estiu, amb restriccions i pors però fent una mica la nostra. Pantalla 1 superada.

Després de petites onades, sembla que ara ens ve el Tsunami, i el mambo. El final de desembre, ha estat bastant merdós. A la feina confinaments cada 2 x 3 de pacients, amb el que això implica... epis posats més de 5 hores seguides, sense sortir del quartet de les rates, sense esmorzar, sense pixar... Però ens en vam sortir... vam passar el Nadal d'una manera diferent, però amb els nostres.... i el tió i els Reis no van fallar.

I gener començava amb la mateixa pinta que va acabar 2020. I vam tornar al cole...  i amb el cole... el confinament de les classes. El que ve després, ho deixem per un altre dia... ;)

Final de cicle

 Tot cicle comença i s'acaba. I si no pregunta-li al Barça... 

Ja fa gairebé 4 anys, la Meri em va regalar la Play4... jo era feliç amb la Play3, però ja feia temps que rondava pel mercat, i mira... se'm va posar a tiro.  Han sigut 4 anys profitosos, amb estones de joc molt bones. Més de les que em pensava.

Segons els registres el top 10 dels meus jocs (en hores jugades) ha estat:

1. RED DEAD REDEMPTION 2

2.THE LAST OF US Remastered

3.HORIZON ZERO DOWN

4.THE WITCHER 3

5.THE LAST OF US 2

6. UNCHARTED 4

7.GOD OF WAR

8. SPIDERMAN

9.RAYMAN LEGENDS

10.BATMAN ARKHAM KNIGHT

Triar-ne un de sòl, em seria molt difícil...  però  The last of us em té el cor robat. Si no, no me l'hauria petat més de 5 o 6 cops...  

Uns jocs brutals que deixen el pavelló molt alt. Altres jocs també surten a la meva llista però no han estat tantes hores... evidentment perque són més curts o perquè s'han quedat inacabats. 

Però lo dit... ara comença el nou cicle amb la Ps5, i aquest cop m'he llençat a la finestra a la primera oportunitat.  I com que gallines que entren x gallines que surten... doncs m'he venut l'estimada ps4.

En fi... llarga vida al nou cicle! ens queden moltes hores per disfrutar... (si em deixen!!!) 😉