Net i polit

 Una setmana després... puc dir que ja estic curat, net i polit. Em vaig fer la prova dissabte, per saber si la cosa anava per llarg... i va sortir negatiu, o sigui que ja estic a tope. Ja puc tornar a dormir al meu llit 😅

La cosa ha estat més lleu del que em pensava, tot i que vaig estar 2 dies amb febres de 38, 38'5... i li costava baixar. La tos la vam aguantar a ratlla a base de caramelets i poca cosa més... paracetamol, ibuprofeno, acetilsisteina i algun ventolín que altre...  tot remeis naturals 😏

El dimecres me'n vaig anara  a córrer pel faro... (córrer és un dir perquè no vaig aguantar ni 1km), però imagino que algo devia cremar...

En fi, esperem que aquesta "dosi de record" natural m'hagi servit per estar tranquilet durant aquestes vacances... vinga, bon estiu!!!

Siempre positifo... Nunca negatifo

 Bueno, el mite tarragoní ha baixat del pedestal i ha caigut a terra. Em vaig salvar de les altres onades... Les bombes queien a prop però devia ser sort.

Ahir li vaig fer un test a ma mare perque feia dies que havia vingut de l'Inserso amb una faringitis sospitosa...  I efectivament la prova va ser positiva.

Jo anava amb la mosca darrera l'orella perquè tenia una mica de faringitis... La Berta havia estat 3 dies amb febre... Que si els aires... Que si he agafat fred... I vaig decidir ferme-la  per descartar. Resultat: negatiu.

Però on jo veia blanc, la Meri veia una petita ombra de sospita. I per la nit va començar la tos i mocs... Així doncs, avui la he repetit..

 I touché!!! 2 ratlles clares... Era qüestió de temps... 

De moment, dia 1: la febre ha anat pujant. Fins a 38 i pico, i la cabrona és dura de pelar i li costa baixar a base de paracetamols.

Mocs i tos en mode "random"... A ratos si, a ratos no... A veure els propers dies, no vull mal de cap!!!

Per endavant, ens queda una setmaneta de tancament, series, play i sofà.... Perquè emigro al sofà... 

La costat positiu és que ja estaré inmunitzat per les properes vacances i potser m'estalvio una 4ª dosi....

En fi... Cuideu-vos!!!

P. D. Per passar millor el primer dia, el Nàstic m'ha donat una alegria i per uns moments m'ha fet oblidar els mocs, la ffp2 i tota la merda de setmana que em queda 😉

Un dia Pixel

 Havia arribat el dia... 10 de Maig... el dia d'anar a Berlín a rescatar el meu mòbil. Que no saps de què va? mira el post anterior... 😉

Com deia Guardiola... si ens aixequem ben d'hora, els catalans fem coses...  De matinada, vam anar cap a l'aeroport. Hora de sortida de l'avió Barcelona-Berlín 7'20h.  Com un engranatge de rellotge suís, tot anava com una seda. Aparquem, pugem a l'avió, surt puntual, arriba puntual... a les 10h ja erem a Berlín.

Vam agafar un ticket de transport vàlid per tot el dia, per un mòdic preu de 10 euros, i vam anar cap des de l'aeroport Berlín-Brandemburg fins al centre, a Alexanderplatz, on haviem quedat amb la Vane, el meu contacte berlinès. Tenia un regal per mi 😏

A les 12, entre emocions i nervis, vaig fer un unboxing ràpid del mòbil. Tovaca provar a veure si li havien sentat bé els 5 mesos de repòs a la capsa, esperant ser entregat al seu flamant nou amo.

De lo nerviós que estava, que no m'entrava la tarjeta Sim. S'havia d'actualitzar a base de bé, i per això ja vam portar bateries portàtils. Ja que estavem a Berlín, haviem d'aprofitar i provar què tal feia les fotos...

Com haviem matinat, i mentre configurava el mòbil vam jalar un wrap  en una terrasseta al costat d'Aleksanderplatz.  Després, aprofitariem l'avinentesa per fer el turista per un dia.

Com ja he dit, vam començar per Aleksanderplatz... i aqui tenim la primera foto oficial amb el nou mòbil... la torre de TV amb l'estació... 

Vam seguir la ruta en direcció a la porta de Brandemburg, passant pel costat del riu Spree, la catedral (Berliner Dom)... i mirant-nos de lluny els esplèndits museus del Pergamon i l'Altes Museum... (ja hi haviem anat el 2008)...

...I cap als volts de les 14h. vam arribar a la porta de Brandemburg. Sota un sol de justícia, vaig provar la lent gran angular, els videos....  segurament mirava més el mòbil que el panorama, però tant se val...  jo amb el mòbil, l'Albert amb els catxés... "cada loco con su tema"...

Vam passar a buscar un catxé pel parc de Tiegarten, al costat del monument als jueus assassinats d'Europa... i després tocava despedir-se de la Vane, i anar a fer una cerveseta a l'ombra. Els 28 graus i el sol de justícia es feien notar...

Cap a les 15h. amb la cerveseta al cos, vam passar pel davant del parlament (Reichstag) per admirar-lo per fora. No hi entrariem, perquè també l'haviem vist i s'havia de demanar hora... tot i que em vaig quedar amb ganes de tornar a pujar a la cúpula de Norman Foster...

Per treure l'espineta de pujar a algun lloc per veure el panorama, vaig engatussar a l'Albert per pujar a la Columna de la Victòria (Siegessäule).  

Qui em conegui, sap que si hi ha una torre, cúpula, campanar, pirindolo o el que sigui que es pugui pujar per fer fotos panoràmiques des de dalt, jo sóc el primer matat a pujar-hi. I dit i fet, 285 escales, i a disfrutar de les vistes amb un airet que anava de perles per eixugar la suor del moment.

Passades les 16h. vam anar cap a l'esglèsia-memorial Kaiser Wilhelm, Esglèsia no gaire antiga, del 1890 però que va quedar destrossada amb la guerra mundial i la van conservar tal com va quedar, construïnt al costat una de nova. 

D'allí, vam anar aconstant-nos un altre cop cap al centre... passant per Potsdamer Platz i anant a ver la típica foto de güiri al Checkpoint Charlie... el punt de control que servia de frontera a la Berlin dividida durant la guerra freda.

Eren ja vora les 18h. i el nostre cos ens demanava jalar. No sé si allò es considerava dinar, berenar o sopar... Al costat del Checkpoint Charlie, vam trobar una espècie de food-tracks amb una zona de platja/chill out on ens vam endrapar un kebab XL en un molt bon ambient.

Amb la panxa plena, vam agafar el metro per anar al que seria la nostra última visita... a la East Side Gallery, que és com es coneix la part que queda dempeus del Mur de Berlín, amb els seus icònics grafitis.

Ens va fer especial il.lusió retrobar-nos amb el mural pintat per Ignasi Blanch, un artista català de Roquetes i amb el que ens vam fer la típica foto de grup fa 14 anys...  

Aix... com passa el temps! i que bé que ens ho vam passar!!!!....

El temps apremiava, i s'anava acostant l'hora de marxar de Berlín... no era qüestió de perdre el vol, que l'endemà treballava!

Finalment, a les 2 de la nit, amb més de 22 mil passos a les cames, vam arribar a casa... a descansar que ens ho haviem guanyat, i a les 6'30 sonaria el despertador 😭

En fi, que va ser un dia rodó, vam tornar a visitar una ciutat preciosa, vam tenir bon temps, ens ho vam passar bé... i sobretot, sobretot, sobretot... vaig recuperar el meu nou telèfon...  a veure el que dura! 😎

Pixel 6 Deustche version

Previosly: Al Octubre de 2021 em vaig pillar un mòbil Pixel 6 en pre-venta a Alemanya perquè a Espanya no es venia. Me l'envien per missatgeria però el paquet es perd, apareix, desapareix entrant en un llimb... resultat: mòbil perdut, pasta perduda.

 Març 2022. Doncs després d'un gir inesperat... i després de que els de DHL Alemanya diguessin que el paquet estava destruït... es va fer el miracle. Al tercer dia va ressucitar Jesucrist... al cinquè mes, va ressucitar el "meu" mòbil. 

Suposo que les denuncies a atenció al consumidor van fer el seu efecte, i van fer aparèixer el paquet fantasma. El mòbil destruït resulta que no ho estava, i està en bones mans. Ara em toca anar a buscar-lo a Berlin... perquè està clar que jo no me'n refio de la missatgeria...

o sigui que el dia 10 de Maig... 

ROAD TO BERLIN! Visita flash, d'anar i tornar a la capital Alemanya.

 P.D. hi haurà post amb fotos des del mòbil nou!... seguim!!! ;)

Etiquetant el blog

Hola! Doncs aquests dies he estat revisitant el blog per organitzar-ho una mica i he escobert les etiquetes. A cada post posaré les etiquetes del tema que sigui. I a la banda esquerra del blog hi trovareu els temes... Així serà mes fàcil fer-lo servir per agafar idees si teniu pensat anar de viatge a algun lloc dels que haguem visitat... Ja sé que soc una mica caòtic en les meves explicacions però almenys ars serà mes fàcil de trobar algun tema... Vinga! Cuideu-vos!!!

P. D. Encara estic liat amb les etiquetes, i no he acabat... Però vaig a bon ritme! 😉

Almanac gamer 2022: primer trimestre

Quasi acabat el primer trimestre, ja podem continuar amb les petites resenyes dels jocs que m'he "petat".  Com veieu, últimament no miro massa tele, ni series... Això vol dir que aprofito l'hora dolça quan els nens estan dormint per viciar-me un rato... Això si no caic rodó adormit al sofà... !!!

Astro's Playroom (3 o 4 horetes)

Havent deixat els nens que juguessin fins a cansar-se i havant passat més d'un any amb la Ps5, vaig esborrar el joc i vaig rejugar-lo des de 0.  Una delícia jugable, un joc de plataformes curt, àgil i facilet però que funciona com una demostració del potencial de la nova consola. I sobretot, del que pot donar el mando Dualsense de sí... senzillament brutal. Acabat, però pendent d'alguna xorrada per aconseguir el trofeu platí... temps al temps. Excel.lent.

A Plague Tale: Inocennce (28 hores)

L'havia començat, però l'havia aparcat... i ara en aquest impasse me'l vaig acabar.  Joc d'aventures i acció amb moltes dosis de sigil. La història de la fugida d'una noia i el seu germà petit de la Inquisició a la França del segle XIV... un conte amb molta història, i una història que t'atrapa... Edat mitjana, pesta negra, religió, inquisició... i rates! moltes rates!... És un gran joc, i la contunació promet ser més gran i millor.  Un notable alt.

Kena, bridge of Spirits (15 hores)

Des del primer tràiler, el joc em va cridar l'atenció i tal com va passar amb It takes two, vaig acabar sucumbint. Aprofitant el black friday me'l vaig comprar, però el vaig reservar per Reis. El millor indie de l'any.

El que aparentement és un joc amb infantil amb estètica de pel.lícula de Pixar, es converteix poc a poc en un Dark Souls. Joc curtet, però intens, on el combat amb segons quins jefes es torna realment complicat. Diria que el joc, que té moltes coses bones, potser amb el tema de la dificultat no està ben equilibrat, però bueno, sempre hi ha la possibilitat d'empassar-te l'orgull i baixar el nivell (una mica com li passava a Jedi Fallen Order). Així i tot, em vaig resistir com un matxote ;)  .  Li poso un notable.

Uncharted 4 (versió Ps5)  (15h)

Un dels millors jocs de play 4 de la història, ara amb renovació i millora gràfica. Jugar-lo a 60 fps és brutal... i després de provar-lo, et fa pensar com collons podies jugar-hi abans.  No tenia pensat agafar-me'l però com que tenia el joc de ps4, per 10 euros vaig pillar el pack Uncharted 4/ Lost Legacy  i em van donar una entrada per veure la peli...què més vols!!!? Una narrativa increíble i molt pel.liculera. Acció trepidant, cinemàtiques brutals i un ritme increíble...

 Queda pendent el Lost Legacy, que també caurà...

En fi, un joc exel.lent, ara i sempre... d'una de les sagues més icòniques de playstation. 

Death Stranding, director's cut  (50h)

Últim joc acabat del trimestre... el més personal i complexe. Un joc de ciència ficció distòpic. La història, que té tela, a vegades et fa pensar si Hideo Kojima es passa fumant porros. El que aparentment sembla com un joc de repartir paquets, et va ficant més i més en una història absorvent i extranya, però que en vols saber el final.

 Repartir paquets i connectar les ciutats és un simple instrument per explicar-te una història profunda.  Et fa equilibrar la càrrega a l'esquena, sortejar els elements, obstàcles, rius i muntanyes... un walking simulator a lo bèstia. Però això no és tot...

 Els paisatges desoladors del món de Death Stranding, inspirats clarament en Islàndia, són espectaculars i ja només per això van fer que em decidís a comprar-me'l. La lluita contra els elements, contra els fantasmes, contra els contrabandistes, els terroristes i contra l'extinció del planeta es converteix en un autèntic repte. Li poso un Notable, perquè té els seus defectes. Li costa un pèl arrencar i sobretot patina en els combats... però aquest joc no va d'això...  i l'ambientació és excel.lent. Islàndia, Primera guerra mundial, Vietnam, l'apocalipsis...   

... un bon trimestre ;)